Resultats de la cerca

La Biblioteca Nacional de Torí conserva, entre els molts còdexs medievals, un dels manuscrits romànics catalans amb més rica decoració i l’únic exemplar del Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana illustrat a Catalunya del qual tenim notícia Es tracta del Beatus de Torí Ms Llat XCIII, o bé, 1355 I-II-I, compost per 214 folis 36 × 27,5 cm, escrits a dues columnes en lletra carolina francesa correctament traçada, dels quals 106 són illuminats La seva decoració es complementa amb un grup important d’inicials per al traçat de les quals s’ha recorregut tant a formes zoomòrfiques i humanes com…

Desenvolupament enciclopèdic La primera referència historiogràfica coneguda és l’obra d’Antonio R Pascual Descubrimiento de la aguja magnética en que se manifiesta que el primer autor es el Beato Raymundo Lulio , publicada a Madrid el 1789 Però l’interès pròpiament dit per la història de la cartografia catalana es desvetllà a França l’any 1836 amb la publicació en el Bulletin de la Société de Géographie de París d’un article de Josep Tastú titulat “Observations relatives a des cartes catalanes des quatorzième et quinzième siècles, extraites ou traduites de deux lettres, dont l’une en langue…

Situació Estat actual de les ruïnes de l’església, després d’uns treballs de neteja fets fa pocs anys ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Cardós o Sant Martí del Pui es troben a l’extrem de llevant del turó on s’assenten els vestigis de l’antic poblat del mateix nom Per tant, l’itinerari que s’ha de seguir per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH549158 Història L’església de Sant Martí de Cardós és esmentada per Primera vegada en el document conegut com la “interpolació de l’ auctoritas ” —del document de…

Situació Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb l’absis i la capella de migjorn M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere d’Auira escrit també Huire queda al sector de tramuntana del terme, a mà esquerra del riu Freser, a uns 1200 m d’altitud i vora el coll de Casals Mapa 255M781 Situació 31TDG295778 Per anar-hi, deixant de banda els camins de cabra com és ara el baixador d’Illa, hi ha dues pistes la més bona és la que surt de Campdevànol i agafa el camí del cementiri, segueix el trencall de mà dreta, que continua parallel a la via del tren, passa vora la Teuleria i…

Fonts i documents Anzizu, E Fulles històriques del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes , Barcelona, 1897 Hernando, J Llibres i lectors a la Barcelona del segle XIV , 2 vol, Barcelona, Fundació Noguera textos i documents, 1995 Junyent i Subirà, E Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba a cura d’Anscari M Mundó, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1992 Madurell i Marimon, J M «El arte en la comarca Alta de Urgel», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona , vol IV, 1946 Madurell i Marimon, J M «Manuscritos trescentistas y cuatrocentistas», dins Hispània…

Situació Interior de la nau central, en curs de restauració, amb la porta de ponent al fons i els arcs formers que la separen de les naus laterals ECSA - J Ponsich L’església de Sant Joan el Vell, predecessora de la catedral de Perpinyà, es troba al recinte de la mateixa seu, a tramuntana de la capella de la Mare de Déu dels Correes PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 52,8” E Història La primera referència documental de l’església més antiga de Perpinyà data del 16 de maig de 1025, en què fou consagrada pel bisbe d’Elna Berenguer de Gurb Berenguer II sota la invocació…

AAV Amics de l’art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1950 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud de…

Desenvolupament enciclopèdic Al s I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els s VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels s XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les…

Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…

El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…