Resultats de la cerca

L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…

Definició És anomenat síndrome nefròtica un trastorn de la funció renal que pot ésser causat per diverses afeccions del ronyó i que es caracteritza per l’aparició d’un conjunt d’alteracions, entre les quals destaquen els edemes , o la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, la proteïnúria massiva , o l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, i la hipoproteïnèmia , o la davallada del nivell de proteïnes en la sang Causes i tipus L’origen íntim de la síndrome nefròtica consisteix en la producció d’una alteració de la permeabilitat del glomèrul renal, la qual cosa permet el…

L’ esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii , que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats i més rarament per via respiratòria, en inhalar espores, o formes resistents…

Els tumors originaris del cor, o tumors cardíacs, són molt poc freqüents Els de més incidència són el mixoma, el rabdomioma i el sarcoma El mixoma és un tumor benigne que es forma a les parets del cor, en general l’aurícula esquerra, i es projecta durant el procés de creixement cap a l’interior d’aquesta cavitat La grandària que pot atènyer la massa tumoral oscilla entre 0,5 mm i 8 cm de diàmetre En les fases inicials, que poden durar fins i tot uns quants anys, el tumor és asimptomàtic Tanmateix, quan assoleix una grandària considerable, és habitual que finalment arribi a cobrir una part de…

És anomenat colitis isquèmica un trastorn caracteritzat per una isquèmia aguda de l’intestí gros , és a dir, una disminució sobtada de la irrigació sanguínia d’aquest òrgan, que provoca la necrosi o mort d’un sector més o menys extens del teixit intestinal per manca d’una aportació d’oxigen adequada La causa més freqüent d’isquèmia aguda de l’intestí gros, i per tant de colitis isquèmica, és la trombosi d’una artèria intestinal, l’obstrucció d’una artèria intestinal deguda a la formació d’un coàgul de sang a l’interior Aquests fets solen afectar persones d’edat que ja pateixen d’aterosclerosi…

És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis…

Definició La malaltia de Wilson és un trastorn metabòlic poc freqüent provocat per una alteració genètica que es transmet en forma hereditària i que es caracteritza per una acumulació progressiva del coure contingut als aliments en alguns teixits orgànics, sobretot al fetge i en diversos sectors del sistema nerviós central Aquesta acumulació anormal de coure sol ésser asimptomàtica durant els primers anys de vida Tanmateix, però, més endavant, en general a partir de sis anys d’edat, és habitual que es manifesti amb diverses lesions i símptomes hepàtics i neuropsiquiàtrics com ara cirrosi,…

El pèmfig és una alteració crònica de la pell i les mucoses caracteritzada per la formació de butllofes de grandària diversa, que es trenquen i sagnen amb facilitat És una malaltia poc freqüent i es calcula que afecta, anualment, una de cada 100000 persones En general es presenta entre 30 anys i 50 L’origen d’aquest trastorn no es coneix amb exactitud Hom suposa que es tracta d’una malaltia autoimmune , en què, per raons desconegudes, el sistema immunitari elabora anormalment anticossos que reaccionen contra elements del mateix organisme Aquesta reacció immunològica anòmala provoca una…

Definició L’anomenada miocardiopatia restrictiva és una afecció poc freqüent que es caracteritza per la proliferació de fibres de collagen —és a dir, fibrosi del miocardi ventricular— o bé pel dipòsit de diverses substàncies, com és l’amiloide o l’hemosiderina, que provoquen rigidesa muscular i dificultat de distensió a l’hora de rebre la sang procedent de les aurícules Causes i tipus En la majoria dels casos, aquest trastorn és degut a d’altres malalties i s’anomena miocardiopatia restrictiva secundària Quan no es detecten altres malalties causals, aquesta afecció rep el nom de…

Definició La malaltia de Whipple constitueix un trastorn poc freqüent caracteritzat per la presència d’algunes lesions específiques de l’intestí prim i generalment també en d’altres òrgans, com ara l’intestí gros, els ganglis limfàtics, el cor o el sistema nerviós central Aquesta malaltia se sol presentar a partir de trenta anys d’edat i es manifesta especialment amb diarrees, febre i artritis o inflamació de les articulacions Si bé no se’n coneixen exactament les causes, hom considera que és deguda, si més no en part, a la presència de diversos microorganismes que es poden detectar en les…