Resultats de la cerca

El 1958 es graduà a la Fordham University, i posteriorment treballà uns anys en publicitat, fins que des de finals dels anys seixanta es dedicà exclusivament a escriure El 1971 es publicà la seva primera novella, Americana 1971, a la qual seguiren End Zone 1972, Great Jones Street 1973, Ratner’s Star 1976, Players 1977, Running Dog 1978 i The Names 1982, amb les quals obtingué reconeixement de la crítica però que passaren desapercebudes al gran públic El 1985 White Noise fou guardonada amb el National Book Award, premi que el projectà com un dels nous valors del l’anomenat potmodernisme…

Llicenciat en llengua i literatura medieval i moderna per la Universitat de Cambridge i doctor en història i literatura d'Espanya per la Universitat d’Oxford, ha estat catedràtic de literatura en instituts de secundària a Londres i, posteriorment, catedràtic de traducció literària a les universitats de Middlesex i East Anglia En aquesta universitat dirigí, del 1998 al 2003, el British Centre for Literary Translation BCLT i fundà la Summer School, adscrita a aquest centre Fou també editor i fundador de la revista de traducció literària In Other Words , i coeditor, amb Susan Bassnett, de The…

Ben adaptat a personatges psicològicament tortuosos, protagonitzà Altered States 1979, de Ken Russell Body Heat 1981, de Lawrence Kasdan The Big Chill 1983, de L Kasdan The Kiss of the Spider Woman 1985 —Oscar al millor actor—, d’Hector Babenco Children of a Lesser God 1986, de Randa Haines Broadcast News 1987, de James L Brooks The Accidental Tourist 1988, de L Kasdan Bis ans Ende der Welt 1991, de Wim Wenders The Plague 1992, de Luis Puenzo Second Best 1993, de Chris Menzes Mister Wonderdful 1994, d’Anthony Minghella Jane Eyre 1995, de Franco Zeffirelli Smoke 1995, de Wayne…

Inicià l’activitat artística el 1969 a París, primer fent ceràmica, i de seguida, escultura, des d’on progressivament evolucionà cap a installacions conceptuals, per les quals és considerada una de les artistes més rellevants de l’art conceptual dels anys setanta Destaquen d’aquesta època Laberint 1969, Acció al parc 1969, Interseccions 1969 i 3 punts 1 1970 3 punts 2 1972, d’Àngels Ribé © Collecció MACBA Els anys 1972-79 residí a Chicago i a Nova York, on formà part del grup de pioners dels nous corrents més innovadors land art , performance , body art , installacions, com ara…

També coneguda com culturisme, té per objectiu la definició/consecució d’una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals Inclou dues disciplines body-form i aixecament amb potència La primera és exclusivament femenina En competició, les practicants realitzen exercicis i rutines acrobàtiques en dues rondes cronometrades La segona, la practiquen homes i dones i inclou tres varietats en funció que els aixecaments es realitzin amb els braços, les cames o l’espatlla Les primeres manifestacions d’aquesta pràctica esportiva es remunten a…

Graduat en història a la Universitat de Cornell 1948, durant uns quants anys treballà com a alliberat del Partit Comunista dels EUA, bé que posteriorment rebutjà el marxisme El 1958 es graduà a la Universitat de Columbia i el 1964 es doctorà a la Universitat John Hopkins, d’on fou docent 1964-65 Professor a les universitats de Harvard 1975-81, John Hopkins 1960-65 i 1968-75, Rochester 1964-75, Harvard 1975-81 i Chicago des del 1981, fou un dels principals representants del corrent historiogràfic anomenat cliometria, que estudia desenvolupaments de la història econòmica a partir de les fonts…

Estudià a Cambridge i a Bath Durant la Segona Guerra Mundial, mentre estudiava japonès a la Universitat de Londres, fou oficial de la Royal Air Force i treballà en tasques d’intelligència Després de la guerra es graduà en lletres a Oxford, on fou deixeble de Gilbert Ryle , que l’influí en el seu decantament per la filosofia analítica Fou professor a la Universitat d’Oxford fins al 1954, any en què passà a la University College of North Staffordshire i, el 1973, a la Universitat de Reading, on es jubilà l’any 1982 Els seus interessos filosòfics foren molt amplis, però se centraren sobretot en…

Treballà en diversos anuncis publicitaris i sèries de televisió abans de debutar en el cinema a la pellícula de terror Critters 3 1991, de K Peterson Començà a destacar amb This Boy’s Life 1993, de M Caton-Jones, i, sobretot, amb What’s Eating Gilbert Grape 1993, de L Hallström, interpretacions que li valgueren el 1994 les primeres nominacions als Oscar i els Globus d’Or com a millor actor secundari pel seu personatge de disminuït psíquic Participà també en pellícules com The Quick and the Dead 1995, de S Raimi The Basketball Diaries 1995, de S Kalvert Total Eclipse 1995, d’A Holland Romeo…

Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over  1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi  1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb  The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a  Mash  1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula,  Johnny Got His Gun  1971, de D Trumbo,  Don’t Look Now 1973, de N Roeg,  Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980,…

Biografia Nascut en una família de pocs recursos que el 1934 emigrà a Los Angeles, de molt jove se sentí atret per la literatura i el cinema Decidit a convertir-se en escriptor, descartà la formació universitària i, aconsellat per alguns mentors, començà a escriure poemes, narracions i teatre  El 1938 publicà la seva primera narració en una revista i des del 1942 es dedicà exclusivament a escriure El 1947 publicà el primer llibre de narracions, Dark Carnival , i el 1950, The Martian Chronicles , que el convertí en un dels autors dels gèneres esmentats més populars Escriví també guions per al…