Resultats de la cerca
Es mostren 365 resultats
Rosàcia. Rinofima
Patologia humana
La rosàcia és un trastorn de causa desconeguda, caracteritzat per l’aparició d’àrees de pell envermellides, amb els vasos sanguinis dilatats, sobre les quals es formen pàpules i pústules Es localitza típicament a la cara, sobretot en la zona central, tot i que es pot estendre a d’altres àrees Aquest trastorn se sol presentar entre 30 anys i 50 Actualment, hom no en coneix l’origen, però s’han proposat diverses teories que l’atribuïen a una alteració congènita, el consum excessiu de cafè o alcohol, o trastorns gastrointestinals Cap d’aquestes hipòtesis no ha estat confirmada Això no obstant,…
Liquen pla (liquen ‘ruber’)
Patologia humana
El liquen pla o liquen ruber és una erupció inflamatòria, caracteritzada per la formació de lesions de forma poligonal, prominents, de superfície plana i brillant, d’un color vermellós No se’n coneix la causa amb exactitud, però, segons els estudis efectuats, és probable que sigui degut a un trastorn immunològic L’erupció se sol presentar entre 30 anys i 60 El començament tant pot ésser sobtat com gradual Es presenta sobretot a la cara anterior dels canells i pot afectar igualment els avantbraços, la regió lumbar, els turmells i la cara posterior de les cames Les lesions típiques són pàpules…
mutatis mutandis
Locució que significa ‘canviades les coses que s’han de canviar’, que vol dir: amb els canvis accessoris que calgui però sense alterar l’essencial.
Camí medieval de Cardona (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Roderes del possible camí medieval que seguia la riera de Navel J Martí Antic camí d’origen medieval que anava a Cardona i resseguia la riera de Navel Encara en queden testimonis, especialment a la zona propera a la casa de Navel Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 94,9 —y 43,8 31 TCG 949438 Història A la riba dreta de la riera de Navel hi devia passar una de les estrades cardonines, que surten en els documents del segle X Aquesta via provenia, segurament, de l’alt Berguedà i arribava fins a…
Santa Creu de Conat
Art romànic
Situació Un aspecte dels pocs vestigis que resten d’aquesta església ECSA - A Roura Els vestigis de l’església de Santa Creu són en un apèndix del SE del terme municipal de Conat, al límit amb Rià, al costat del torrent de la Santa Creu L’església se situa exactament en un antic encreuament de camins, el que anava de Rià a Conat i el que conduïa a Bell-lloc, Campelles i Vilafranca de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 17’ 13” N - Long 2° 21’ 28” E Venint de Rià per la carretera D-26 i abans d’arribar a Conat cal prendre un trencall a mà esquerra que condueix al despoblat de Bell-lloc Les…
casset compacte digital
Electrònica i informàtica
Sistema d’àudio digital per a l’enregistrament i la reproducció en cinta magnètica continguda dins una casset.
Creat per Philips, proporciona una qualitat semblant a la del sistema de disc compacte i pot llegir la casset analògica, amb la qual comparteix tant l’amplada i la velocitat de la cinta com la forma i les dimensions de la casset Contràriament als sistemes analògics, el DCC pot aplicar codis de temps i de text en la cinta per a localitzar i descriure passatges musicals També incorpora el codi SCMS Serial Copy Management System , que impedeix de fer còpies de cintes no originals, però permet de fer-ne a partir de la font original en cinta o disc compacte La cinta, muntada dins una casset…
edició
Música
Impressió o publicació de música sobre paper, de manera que es pugui reproduir en sèrie tantes vegades com calgui i que sigui apta per a la interpretació.
La tècnica en l’edició musical La invenció de la impremta fou cabdal per a la reproducció de música sobre paper Les primeres notícies que es tenen de música impresa són el Collectorium super Magnificat , de Jean Charlier Gerson, imprès per Conrad Fyner Esslingen am Neckar, Baden-Württemberg 1473, i el Missale Romanum Roma, 1476, d’Ulrich Hahn En el primer les notes apareixen representades per cinc requadres negres idèntics, mentre que en el segon les notes, de color negre, són impreses sobre un pautat de ratlles vermelles En les impressions primitives, totes de cant pla i en llibres litúrgics…
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals…
emprovar
Indumentària
Tecnologia
Veure com cau, a algú, una peça de roba a mig fer i fer els retocs que calgui perquè caigui bé a fi de poder-la cosir definitivament.
ferromagnetisme
Física
Qualitat que tenen algunes substàncies de posseir una susceptibilitat magnètica positiva molt gran.
En aquestes substàncies el camp d’inducció magnètica B és, per tant, molt més intens que en el buit, per a un mateix valor de l’excitació magnètica H Els metalls Fe, Co, Ni, Gd, Dy i alguns minerals i aliatges metàllics són ferromagnètics Les substàncies ferromagnètiques tenen una permeabilitat relativa molt elevada, de l’ordre de 1000, variable en funció del camp H i de les condicions a què ha estat sotmès el material, i si hom hi anulla el camp H , no s’hi anulla el B , i així resten magnetitzades magnetisme romanent, per la qual cosa poden ésser emprades per a fabricar imants Per a cada…