Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
orella de conill
orella de conill
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 4 a 10 cm d’alt, de color de canyella o bru, amb el barret en forma d’embut.
És comuna en els boscs És comestible, però mediocre
ànec

Ànec collverd i pollets
© Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Avicultura
Nom donat a diversos ocells anseriformes de la família dels anàtids, migradors, de coll curt i bec aplanat, amb potes palmípedes i molt curtes.
Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug,…
Els anseriformes: ànecs i oques
Els anseriformes Algunes característiques dels anàtids, com la forma del bec, la cua i el seu comportament gregari, són apreciables en aquesta escena de xibec Netta rufina , a dalt nedant a la superfície, en la qual s’observa la vistositat del plomatge dels mascles respecte dels de la femella exemplar més avançat, i en la de l’ànec griset Anas strepera , a baix, on la femella té el cap i bona part del cos submergit a la manera característica dels ànecs nedadors, que marca la fondària màxima a la qual poden obtenir el menjar Oriol Alamany i Xavier Ferrer Totes les espècies eurosiberianes de…
aroma
Perfumeria
Olor agradable de certes substàncies (plantes, fruits, etc) de les quals emana espontàniament (aroma de la canyella, etc), per cocció o torrefacció (carn, cafè, etc), per cremació (encens, etc).
L’aroma pròpia de certes plantes és originada per evaporació de principis aromàtics volàtils, els olis essencials, concentrats per secreció en pètals, fruits, fulles, escorça, etc Les plantes riques en aromes plantes aromàtiques abunden especialment en les famílies de les labiades, rosàcies, umbellíferes, lauràcies, compostes, etc, i són freqüents a les regions àrides L’aroma dels aliments i de les begudes és un factor molt important en la valoració de llur acceptabilitat subjectiva, per tal com és, ensems amb el gust, la causa de llur tast característic
aiguamel
Hidromel, beguda obtinguda per fermentació de la barreja d’aigua amb mel o de most amb mel, amb addició posterior de diverses espècies, com, per exemple, nou moscada, canyella, etc.
Ànec blanc
L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no…
Els Juncosa, xocolaters
Oleguer Juncosa s’establí com a xocolater l’any 1835 en una botiga al carrer de Ferran, núm 10, de Barcelona Una botiga que es mantindrà durant més de cent anys Figura també com a titular durant un temps d’un cafè i d’una sala de billars al carrer de les Heures, núm 4 Oleguer Juncosa era un artesà, un bon artesà, que feia manualment la xocolata en el seu molí, a la rebotiga del carrer que portarà el nom de Llibertat quan triomfarà la revolució del 1868 i es farà fora per uns anys la dinastia borbònica Un cop passat el període republicà, restaurada la monarquia i recuperat el nom de Ferran VII…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
bastela
Gastronomia
Pastís de pasta de full típic del Marroc, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que se serveix empolvorat de sucre i canyella, i que es menja com a plat principal.
canyeller blanc
Botànica
Petit arbre, de la família de les canel·làcies, d’escorça groguenca, fulles coriàcies gairebé espatulades i flors agrupades en cimes, originari de les Antilles, Florida i les illes Bahames, l’escorça del qual forneix la canyella blanca
.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina