Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana, amb el porxo que cobreix l’actual porta d’entrada L Prat El turó de Sant Lleïr, de 1 642 m d’altitud, es troba situat entre el riu Cardener i el torrent de la Barata A l’inici del turó pel cantó de tramuntana, no lluny de Casavella i vora casa Clots, hi ha Sant Lleïr, dins el terme de la Coma i la Pedra, en un indret des d’on hom pot contemplar Tragines i Pasqüets, a l’altra banda del riu i sota el Port del Comte Mapa 292M781 Situació 31TCG851668 Recorreguts 3,300 km de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha, abans de…

Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…

Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…

El vestit popular, com qualsevol objecte domèstic que ens envolta, és un producte artesà i alhora és un testimoni cultural J Gabus, L’objet témoin , Neuchâtel, 1975 Les cultures del món adopten formes de vestir diferents segons moltes variables En primer lloc, el vestit, segons els materials del medi que s’empren en la seva elaboració, evoca un determinat marc natural També parla de les condicions ambientals, perquè la principal funció pràctica que li correspon és la protecció del fred i la calor Quant a la seva elaboració, els teixits dels vestits populars a tot el món presenten una gran…

Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140 Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic 1352-77 El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’ Episcopologio de Vich La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral El dels anys 1402-26 diu “Ítem dues capes de velluts vermells esteses amb fresadures d’or amb…

En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…

Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…

Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…

Els canvis primers i essencials en la indumentària dels catalans al llarg del segle XIX van ser conseqüència de la revolució industrial, que incidí directament en la indústria tèxtil Es va tendir a desplaçar les fibres i les manufactures tradicionals, com els llenços i les sedes, en favor dels teixits nous, més barats i assequibles, com els estampats de cotó L’ús de la màquina de cosir es generalitzà pels volts del 1870, i s’inicià la gran època de la modisteria domèstica Fou també l’edat d’or de les populars revistes illustrades, amb figurins i làmines de moda I tot plegat, en uns anys en…

El segle XIII la influència oriental Vinyeta d’una còpia del Decret de Gracià mitjan segle XIV consell papal, amb els representants del poder eclesiàstic a un costat i els representants del poder secular a l’altre, encapçalats per l’emperador ©British Library, ms Add 15274 i 15275, foli 3 Durant la tretzena centúria, la influència del luxe oriental arribà als estaments de poder d’arreu d’Europa, ja sigui per la via de les croades, o bé, a la península Ibèrica, per l’avenç de la reconquesta sobre l’Àndalus En la Corona d’Aragó, aquest període acabà amb la conquesta de València i Mallorca És…