Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
Josep Calmette
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Es formà a l’École des Chartes com a arxiver-paleògraf 1896-1900 Fou membre de l’École Française de Roma 1900-02 i doctorat en lletres 1902 Especialitzat en història medieval períodes carolingi i del s XV, ensenyà a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa Tot i la seva adscripció a la cultura i a la història franceses —el 1901 publicà La diplomatie carolingienne du traité de Verdun à la mort de Charles le Chauve i el 1949 Les grands Ducs de Bourgogne —, aviat s’interessà per la història catalana En collaboració amb Pere Vidal publicà Bibliographie roussillonnaise 1906 ja…
Agde
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament francès de l’Erau.
Port situat a l’encreuament del canal del Migdia amb l’Erau, a 4 km de la Mediterrània Caracteritzen la població sobretot la pesca i el comerç del vi Uns 5 km al SE del nucli urbà es troba el cap d’Agde, important centre turístic Fundada pels massaliotes i ocupada pels romans, els quals l’anomenaren Agatha , formà part de la Septimània Fou bisbat des del segle V Sota el domini visigot, Cesari d’Arle hi celebrà un concili 506 que fou important per a les províncies Narbonesa i Tarraconense El 507 caigué en poder dels francs Els àrabs la posseïren des del 720 fins al 752 El comtat …
comte
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de vescomte i per sota del de marquès.
A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna el poder creixent de la monarquia debilità el dels primitius comtes i el dels altres senyors feudals Els sobirans, però, crearen nous comtes, la funció dels quals amb el temps esdevingué purament honorífica Als Països Catalans, amb la desaparició de la major part de les dinasties comtals sobiranes sorgides del desmembrament de l’imperi Carolingi —les darreres foren les d’Urgell 1314, Empúries 1325 i Pallars Sobirà 1503— comte 3, el títol de comte fou detingut per membres de la família reial o per alguns grans magnats molt lligats al rei…
Metz
Capital del departament del Mosel·la, a la Lorena, França.
Important nucli industrial i port fluvial situat a l’aiguabarreig dels rius Mosella i Seille Indústria metallúrgica, de construccions mecàniques, de material elèctric i alimentària Conserva diverses restes arqueològiques de l’època romana Entre els monuments antics hi ha l’aqüeducte de Jouy-aux-Arches, les termes i la basílica de Saint-Pierre-de-la-Citadelle segle IV Entre les esglésies es destaquen la catedral, gòtica, començada aproximadament el 1221 i acabada al segle XVI, la de Saint-Maximin segles XII-XV, la de Saint-Vincent segles XIII-XIV i la de Saint-Martin segles XIII-XVI D’època…
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot…
Carles III de França
Història
Rei dels francs (893-923).
Fill pòstum de Lluís el Tartamut Coronat 893 en oposició al rei no carolingi Odó, es veié obligat pel seu rival a refugiar-se a Alemanya, però finalment Odó hagué de pactar un repartiment sota la senyoria de Carles 896 mentre aquest es reservava el govern directe del territori entre el Sena i el Rin, Odó ho feia amb el territori comprès entre el Sena, l’Atlàntic i els Pirineus, inclosos els comtats catalans Mort Odó 898, Carles restà rei únic i fou coronat novament El 911, pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia al cap…
art romànic
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura…
preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que…
Hispani maiores i hispani minores
Precepte de Carles el Calb atorgat als hispani l’any 844, còpia del Libri Antiquitatum , Barcelona, sXIII ACB-ECSA / GS Les fonts que amb més exhaustivitat informen sobre els hispani són els diversos preceptes, capitulars i diplomes emanats de la cancelleria reial sota els governs de Carlemany, Lluís el Piadós i Carles el Calb Aquests documents designaven com a hispani els refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans a la Península Ibèrica Aquests hispani van ser installats vers l’any 780 a les terres septimanes i hispanes que es van anar integrant al domini carolingi La…
cavaller
Història
Posseïdor d’un cavall i armes; era obligat a servir el seu senyor per raó del feu o cavalleria
que aquest li havia donat amb la condició de no exercir cap ofici mecànic.
A l’època medieval s’imposà, en un procés ja clos al s VIII, la preponderància del combatent a cavall Els prínceps exigien el servei militar a cavall de tots els homes lliures que disposaven de cavall i armament El genet, però, necessitava una prolongada preparació per a adquirir el domini en el maneig del cavall i de les armes escut i, sobretot, la llarga i pesada llança adoptada vers el s X, i aviat es palesà la conveniència de disposar de combatents professionals, units alhora per un contracte de fidelitat Sota l’imperi Carolingi començaren a ésser establerts en béns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina