Resultats de la cerca

Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i organovegetatius simpàtic i parasimpàtic Els…

L’ amniocentesi és una prova diagnostica que consisteix a obtenir una mostra del líquid amniòtic per a analitzar-ne el contingut L’anàlisi del líquid amniòtic proporciona una informació valuosa sobre el desenvolupament del fetus, ja que conté cèllules i substàncies procedents del seu organisme Aquesta prova pot realitzar-se en distintes fases de l’embaràs, amb diferents objectius Durant els primers mesos de gestació, l’amniocentesi s’utilitza generalment amb el propòsit d’establir si el fetus presenta alguna anomalia cromosòmica o genètica Aquestes anomalies poden diagnosticar-se mitjançant l…

Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…

Hom considerà que una parella és estèril quan després de dos anys de mantenir relacions sexuals regulars sense emprar cap mètode anticonceptiu no s’ha aconseguit cap embaràs En més d’una tercera part dels casos, l’esterilitat és deguda principalment a algun trastorn de l’home, que consisteix sovint en una deficiència en la formació d’espermatozoides causada per un trastorn dels testicles Les causes més freqüents d’esterilitat femenina són els trastorns de les trompes uterines, de causa congènita o causats per infeccions genitals, i les alteracions de l’ovulació Es pot millorar la fertilitat…

Definició Hom anomena singlot un trastorn molt habitual que consisteix en una contracció involuntària i espasmòdica del diafragma que provoca una inspiració brusca seguida per un tancament sobtat de la glotis que obstrueix el pas de l’aire i origina un so gutural que n’és característic Se sol tractar d’un trastorn banal que es repeteix amb una freqüència variable durant alguns minuts, per bé que de vegades pot tenir causes més greus, i també pot repetir-se durant períodes prolongats Causes L’origen del singlot és variat, per bé que el mecanisme de producció és semblant en tots els casos…

Definició Els mètodes basats en la continència periòdica , o mètodes del ritme , són un grup de procediments anticonceptius dels anomenats "naturals", basats a evitar el coit vaginal durant els dies del cicle menstrual femení en què se suposa que es pot produir una fecundació a conseqüència de la qual es desenvolupi un embaràs Fonaments el període fèrtil La base del funcionament d’aquests mètodes és la determinació de les dates durant les quals es pot produir una fecundació La fecundació solament pot tenir lloc durant les vint-i-quatre hores següents al moment en què l’òvul es desprèn de l’…

Definició El dispositiu intrauterí o DIU , anomenat també esterilet o espiral és un objecte petit de material plàstic flexible que en general duu enrotllat un filament de coure que, collocat a l’interior de l’úter de manera semipermanent, evita el desenvolupament de l’embaràs Fonaments La collocació de dispositius a l’interior de l’úter amb finalitats anticonceptives es realitza de manera efectiva des de la dècada dels anys seixanta Prèviament, els anys vint, hom havia intentat aplicar aquest mètode utilitzant dispositius metàllics, d’or i plata, però ocasionaven trastorns freqüents, com ara…

La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…

En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos…