Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
Premi d’Honor Lluís Carulla
Educació i entitats culturals i cíviques
Premi concedit anualment, des del 1977, per la Fundació Lluís Carulla a persones vives o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalan s 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserra t i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet…
Castell de l’Espluga Calba
Art romànic
El primer esment del lloc de l’Espluga Calba és de l’any 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir el lloc de l’Espluga Calba a un grup de persones perquè el repoblessin El terme devia restar a mans de la casa reial, ja que el 1251 Jaume I donà a Eldiarda d’Anglesola, abadessa de Vallbona, i a la seva comunitat cistercenca el lloc de l’Espluga, propietat que mantingueren fins el 1350, any en què obtingueren permís per a vendre la població i el castell, el qual apareix citat de manera explícita per primer cop El comprador fou Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida, que…
Granges de Santa Maria de Santes Creus
Art romànic
El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…
Castell de Segura (Tuissan)
El castell de Segura és situat sobre un turó escarpat que domina el rec del Mas de Segura, uns 4 quilòmetres al nord de Tuissan De fet, aquesta fortalesa no conserva en l’actualitat cap element d’origen romànic car fou totalment refet en època moderna, i avui dia és en estat de ruïna Els indrets de Segura i Fasta, des del segle XII i durant gairebé tota l’època moderna formaven una única comunitat i parròquia per aquesta raó, la història del castell de Segura està molt lligada a la de Fasta i la seva església de Nostra Dòna així, consta que el castrum de Segura , esmentat en una escriptura…
Josep Bassa i Virgili
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor, abat de Santes Creus, vicari general de la congregació cistercenca d’Aragó i Navarra i definidor de l’orde per Catalunya.
Fou catedràtic a Osca És autor de diversos escrits antiliberals
Deià
Deià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana que en aquest sector pren el nom de serra de Teix , 1 064 m alt i obert a la mar per la costa espadada centrada per la cala de Deià , tancada a l’oest per la punta de Deià on hi ha la torre de Deià , o sa Pedrissa , una de les principals antigues defenses del terme contra els atacs marítims i per la punta de sa Foradada El territori és molt muntanyós, cobert en part de pinedes i alzinars 295 ha hi era tradicional el carboneig i matollars 150 ha L’agricultura és predominantment de secà unes 388 ha d’oliveres i 70 de garrofers, a més…
Nostra Dòna de Fasta (Tuissan)
L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època medieval, les…
Benifassà
Abadia
Antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Benifassà), al Baix Maestrat, al centre de la Tinença de Benifassà, fundada el 1233 com a filial de Poblet..
Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…
Sant Hilari (Lleida)
Art romànic
Segons J Lladonosa, l’antiga església parroquial i més tard monestir de Sant Hilari es trobava exactament al lloc on avui s’alça l’hospital provincial, en ple nucli urbà actual de Lleida A partir de les referències documentals conservades, se sap que el terme de Sant Hilari ocupava una extensa plana regada per una xarxa de braçals originària de la sèquia major del Segrià L’origen d’aquest lloc sembla que cal cercar-lo en un antic nucli andalusí pròxim al centre urbà Un cop finalitzada la conquesta de Lleida, es degué iniciar la colonització immediata de l’indret, del qual ja es té notícia el…
trapenc | trapenca
Cristianisme
Nom amb què és conegut correntment el cistercenc reformat o de l’estricta observança.
Aquesta branca monàstica té l’origen en la reforma duta a terme per l’abat de l’abadia de Notre-Dame de La Trappe Normandia, A-JLe Bouthillier de Rancé, per retornar la regla de sant Benet a la primitiva i molt severa interpretació cistercenca Per això els trapencs tenen el nom oficial d’Orde Cistercenc de l’Estricta Observança Entre les més característiques es destaquen l’observança del silenci perpetu normalment parlen entre ells a través d’un codi de signes manuals i la importància donada als treballs agrícoles Entre el 1664 i el 1700 la comunitat passà de 10 a 300 membres La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina