Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
Josep Agramunt
Historiografia catalana
Dietarista valencià.
No se’n sap pràcticament res, tret del fet que redactà un Libro de casos sucedidos en la ciudad de Valencia, tanto antiguos como modernos, en donde se hallarán muchas cosas curiosas y noticias de muchas fundaciones antiguas, y noticias de todos los vireyes, obispos y arzobispos des de el primero hasta el día de hoy , conservat actualment a l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 49, núm 5 L’escrit d’Agramunt conté un pròleg, on l’autor justifica l’interès per deixar memòria escrita dels esdeveniments del seu temps, i, tot seguit, apareix una llista dels virreis valencians fins…
decapitació
Dret penal
Forma d’execució de la pena de mort consistent a llevar el cap del condemnat, reservada, antigament, als gentilhomes i, posteriorment, generalitzada per consideracions humanitàries.
Al s XX ha estat aplicada a l’Alemanya nazi i a França fins a l’abolició de la pena de mort l’any 1981 i continua essent-ho en alguns països orientals
Cadena COPE
Cadena radiofònica propietat, en la seva majoria, de la Conferència Episcopal Espanyola, de les diòcesis d’àmbit espanyol i de dos ordes religiosos.
Sorgí, inicialment, d’una xarxa d’emissores parroquials i diocesanes que, a partir dels anys seixanta del s XX, es constituïren com a Cadena de Ondas Populares Españolas L’emissora s’autoproclama catòlica i se situa en el marc de les finalitats generals de l’Església i, concretament, de la seva presència evangelitzadora en l’àmbit de l’opinió pública Tot i això, ha optat per una programació generalista i comercial Segons la primera onada del 2009 de l’Estudi General de Mitjans EGM, ocupa el tercer lloc de les emissores més seguides a l’Estat espanyol, després de la Cadena SER i Onda Cero, amb…
testament vital
Medicina
Document mitjançant el qual hom expressa la conducta que desitja dels metges davant de determinades situacions crítiques.
La finalitat del testament és mantenir l’autonomia del pacient quan, per la seva situació clínica, no pot decidir per ell mateix El contingut del document està regulat per la llei que tracta els drets d’informació relativa a la salut i l’autonomia del pacient, i a la documentació clínica La persona signatària ha d’ésser major d’edat i tenir capacitat suficient per a entendre i signar el document lliurement La signatura s’ha de realitzar davant de notari o de tres testimonis, dos dels quals, com a mínim, no han de tenir cap relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació…
Pau VI

Pau VI
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Battista Montini en ésser elegit papa (1963).
Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia Assistent nacional dels universitaris catòlics italians 1926-31, collaborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat 1937 i com a prosecretari 1952 Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà 1954, on desplegà una vasta activitat Creat cardenal per Joan XXIII 1958, n’esdevingué successor Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb el món,…
Samuel Taylor Coleridge
Literatura anglesa
Poeta, crític i assagista anglès.
L’etapa decisiva de la seva carrera començà el 1797, que conegué els Wordsworth, William i la seva germana Dorothy, i, l’any següent, ambdós poetes collaboraren en Lyrical Ballads , llibre fonamental del Romanticisme anglès, que incloïa una de les obres mestres de Coleridge, The Ancient Mariner Aquest poema, a l’igual de Kubla Khan i la primera part de Christabel , que daten del mateix període, representa el punt més alt del seu talent poètic Un viatge per Alemanya 1797-98 el posà en contacte amb la filosofia idealista de Kant i Schelling, que influí notablement sobre el sector més…
Plutó

Visió artística de la sonda New Horizons passant a prop de Plutó, amb la lluna Charon per darrera
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica e = 0,2488, amb una forta…
bé
Filosofia
Allò que constitueix la perfecció d’un ésser, considerada sia com a tal, sia com a fi d’un altre ésser que la desitja en tant que li pot satisfer una necessitat o una mancança.
La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers, especialment l’…
aspirador
Física
Conducte que enllaça la boca d’una bomba o d’una turbina amb la massa líquida situada al nivell més baix.
Aquest nom convé amb més propietat a les bombes que xuclen el líquid precisament per l’aspirador, però també, per analogia, és aplicat a les turbines En les bombes, seguint el sentit de circulació del líquid, l’aspirador és un tub convergent, almenys en una de les seves parts, per tal que el líquid agafi progressivament la velocitat que ha de tenir a la boca d’entrada i així es minimitzin les pèrdues de càrrega En les turbines, seguint el sentit de circulació del fluid, l’aspirador és un tub divergent La seva funció és molt important, puix que l’aigua, després de travessar la turbina,…
vibrato
Música
Tipus d'ornamentació consistent en l’oscil·lació lleugera de l’afinació d’una no ta, de velocitat variable, produïda amb finalitats expressives i/o de qualitat sonora.
Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’ornament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina