Resultats de la cerca
Es mostren 613 resultats
Els coralls freds o coralls blancs
Detall d’una colònia de Dendrophyllia cornigera recollit a les parets del canyó del cap de Creus, a 300 m de fondària Andrea Gori La paraula corall sol associar-se als coralls tropicals que formen esculls, majoritàriament en aigües superficials amb temperatures superiors a 20 °C durant tot l’any Però des de fa temps es coneix un altre tipus de coralls, que viuen a temperatures inferiors a 11 °C els anomenats coralls freds , o coralls blancs , que es troben a partir de 100 m de fondària i dominen les comunitats del talús continental fins a més de 1000 m de fondària Es tracta d’uns coralls que…
L’organització vegetativa: el corm
Les plantes superiors consten típicament de rel, tija i fulles De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans aeris i a través d’ella circula la saba bruta de la rel cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions Aquesta especialització es manifesta, també, en una polarització del corm, que enterra un dels seus extrems la rel, mentre que la tija i les branques creixen en direcció cap a la llum
reveixí
Mata o floc de cabells o de pèls que creixen en direcció contrària a la normal.
s’Albufereta
Aiguamoll
Aiguamoll, en part dessecat, situat al terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, un km al NW de la ciutat.
De característiques similars a s'Albufera d’Alcúdia bé que l’acció humana hi ha estat menor, de les prop de 150 ha totals, unes 60 són dessecades en una extensió de prop de 3 km de llarg per 1 km d’ample Comprèn una zona de platja on creixen cards i gramínies, una zona inundada pràcticament tot l’any per diversos torrents i per aigua de mar, amb vegetació típica de maresmes lliri de mar, jonqueres i una tercera zona, més continental, on destaquen els bosquets de tamarius Hi és també molt notable la riquesa ornitològica, amb un elevat nombre d’espècies migratòries El 2001 fou declarada reserva…
neocaledonià | neocaledoniana
Etnologia
Individu de l’illa de Nova Caledònia, a la Melanèsia.
És un dels representants més purs de la raça melanèsida Els neocaledonians tenen la pell molt fosca, gairebé negra, el cos robust i els membres curts i forts Els cabells són negres i cresps com els dels negres africans, però els creixen molt més, de manera que formen una mena d’enorme perruca en el cas d’alguns notables arriba a tenir més d’un metre de diàmetre Llur fesomia és molt primitiva, amb ulls ensorrats a les conques, nas d’arrel deprimida i front cap enrere, amb arcs superciliars molt prominents i un marcat prognatisme Actualment són uns 30 000 individus, que viuen de la…
seitó

Seitons frescos per vendre
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes
, de la família dels engràulids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el dors verd blavós i els flancs argentats, el musell prominent, amb petites dents, i sense línia lateral.
Formen vols importants, a poca distància de la costa, especialment a la primavera i a l’estiu, durant la fresa, que és quan hom els pesca en grans quantitats amb arts d’arrossegament i d’encerclament i amb xàvega Ponen els ous, que floten, a les aigües baixes Els nounats creixen ràpidament i es mantenen en moles compactes que pugen a la superfície Llur fragilitat fa que hom només pugui menjar-ne de frescs als llocs de captura o propers En canvi, hom els pot consumir salats anxova arreu del món Habita a l’Atlàntic, fins a les costes noruegues i la Bàltica, a la Mediterrània i a la…
fototropisme
Biologia
Tropisme en el qual el factor estimulant és la llum.
Presenten fototropismes una gran part dels organismes unicellulars i molts dels òrgans aeris de les plantes El fototropisme pot ésser positiu o negatiu, segons que la resposta a l’estímul sigui d’orientació cap a ell o d’allunyament, respectivament Així, la tija presenta fototropisme positiu, puix que la part a la qual toca la llum de ple, mitjançant una regulació de tipus hormonal, creix menys que l’altra, amb la qual cosa es produeix una curvatura cap al focus lluminós Les arrels tenen fototropisme negatiu, puix que s’aparten de la llum i creixen sòl avall Les fulles i altres…
arqueobacteris
Biologia
Conjunt de bacteris que, per les seves característiques bioquímiques, cal considerar un grup a part dels altres bacteris, o eubacteris.
Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l’estòmac…
neurona

Esquema de la neurona
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.
És formada per un cos cellular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibrilles i un nucli Del cos creixen dos tipus de prolongacions les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones en…
rèptil
Botànica
Dit de les tiges ajagudes, que creixen recolzant-se en el sòl i que sovint emeten arrels.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina