Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
Sant Vicenç de Monesma o de l’Abadia (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma Fou un antic priorat de Roda L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’…
Thomas Alva Edison

Thomas Alva Edison
© Library of Congress
Electrònica i informàtica
Música
Inventor nord-americà.
Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…
,
música de Valònia
Música
Música desenvolupada aValònia.
La població és majoritàriament francòfona Valònia no està separada de França, Alemanya i Flandes per cap frontera natural, de manera que presenta trets de les tres cultures i la seva música popular no és sinó una barreja de diverses influències El repertori melòdic való, que no ha estat encara investigat de manera exhaustiva, té com a característiques principals la tendència al mode major, l’àmbit reduït i el gust pel grau conjunt Els melismes són molt poc corrents i, en canvi, és freqüent la regularitat sillàbica La majoria de les melodies comencen de forma anacrústica La polifonia popular…
Sant Salvador (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Absis de l’església, on s’evidencia la diferència del parament entre la part baixa i la resta del mur ECSA - E Pablo L’església de Sant Salvador és situada al nord del nucli urbà de Santa Linya, molt a prop dels dipòsits municipals d’aigua Mapa 32-13327 Situació 31TCG178445 Per a arribar-hi, cal prendre a l’entrada del poble la carretera que surt a mà esquerra i que porta fins a l’estació de tren A l’alçada dels dipòsits, un trencall a la dreta mena a l’església, que és a tocar Història Tot i el seu indubtable origen romànic, no posseïm cap notícia històrica sobre aquesta capella de…
Narcís Vinyoles
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Ciutadà de València, inicià els seus estudis sota la direcció del seu oncle Damià de Vinyoles, beneficiat de la catedral de València, i, per bé que no consta documentalment que s’hagués doctorat en dret, sembla que obtingué aquest títol per tal com fou proposat per al càrrec de justícia criminal Es casà amb Brianda Santàngel, cosina germana del conegut mercader convers Lluís de Santàngel, i gaudí d’un prestigi extraordinari entre els seus conciutadans, de manera que entre el 1468 i el 1516 fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la Generalitat…
,
L’astronomia en el context d’altres ciències
La proximitat de la Lluna a la Terra ha estat un estímul constant per a la curiositat humana, fins al punt de donar peu a viatges primer només imaginats i a la fi reals Fototecacom El cel sobre el cap i la terra sota els peus són de les poques coses certes per als humans de tots els temps i així com són poques les civilitzacions que han pensat en l’interior del planeta com a origen de totes les coses, el fet de mirar cap amunt per trobar respostes sembla que és una inquietud universal, en el temps i en l’espai Aquesta curiositat per conèixer què hi ha al cel i com i per què es mou ha estat l’…
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
Les històries naturals
Literatura catalana
Novel·la de Joan Perucho publicada el 1960.
Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general…
Merla cuablanca
Àrea de nidificació de la merla cuablanca Oenanthe leucura als Països Catalans Maber, original dels autors La merla cuablanca és un ocell sedentari i nidificador, molt rar a la Catalunya Nord, més aviat local i escàs a la resta del Principat i més estès i relativament comú al País Valencià A les Balears és excepcional És una espècie pròpia de les zones mediterrànies àrides, pedregoses, amb poca vegetació i molt de sòl nu Viu a les àrees litorals rocoses, a les serralades mediterrànies que són predominantment calcàries, molt rocoses i amb nombrosos cingles En aquestes se situa a les carenes…
Dofí mular
El dofí mular Tursiops truncatus és d’hàbits costaners i la seva supervivència depèn sovint de les preses que pugui sostreure de les arts de pesca que ha collocat l’home Sotmès a aquest règim de vida, no és rar que el seu cos es trobi ple de cicatrius i que les aletes caudals o dorsals hagin pres mal o fins i tot es trobin amputades parcialment Aquest tipus de senyals actuen com un marcatge natural i permeten la reidentificació de molts individus al llarg del temps Jordi Vidal Aquest dofí es caracteritza per la seva silueta robusta i el seu morro curt És de talla més gran que el dofí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina