Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador i monjo.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Daniel Finestres Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet Fou autor de la Historia del Real Monasterio de Poblet , un encàrrec de l’abat Francesc de Fornaguera del qual l’any 1746 aparegué el primer volum L’obra completa i definitiva es compon de cinc volums, apareguts entre el 1753 i el 1765, i es reedità entre els anys 1947 i 1949 L’objectiu principal del treball fou aportar documentació que demostrés que el cenobi de Poblet era anterior al 1153, ja que en aquell moment tingué lloc un plet entre Poblet i Santes Creus sobre l’…
Hug de Mataplana
Història
Música
Literatura catalana
Senyor de Mataplana i trobador.
Vida i obra Era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per Guillem de Berguedà, la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1187, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort Jaume I, en la seva Crònica , afirma que fou un dels cavallers que a Muret fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient del seu castell de Mataplana, com descriu Ramon Vidal de Besalú en dos…
, ,
música de la península Aràbiga
Música
Música desenvolupada a la península de l’extrem sud-occidental d’Àsia que inclou els estats de l’Aràbia Saudita, Oman, el Iemen, la Unió dels Emirats Àrabs, Qatar, Jordània i una part del de l’Iraq.
Zona de pas de les rutes comercials entre la Mediterrània i l’Índia des de temps molt antics, els primers testimonis coneguts d’activitats musicals de les civilitzacions i cultures que s’hi desenvoluparen corresponen als beduïns, dels quals són conegudes les danses de guerra anomenades arda o ayala , associades a esdeveniments festius i interpretades per dos cors Les cançons beduïnes de la Unió dels Emirats Àrabs són interpretades per dues persones alternativament o per una de sola, les quals s’acompanyen d’un rabāb violí d’una o dues cordes que toquen ells mateixos Un tipus de cançó popular…
Sant Feliu de Cabrera de Mar
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera s’alça en el centre del poble És esmentada per primera vegada en un document del 1025 pel qual els comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i Guisla i la comtessa mare Ermessendia venen a Guadall els feus i les franqueses de Sant Vicenç exclòs el castell, incloent-hi sancti felici simul cum subienctis suis ecclesiis idem sancti Cipriani sanctique Johannis Pel que fa al topònim Capraria terra de cabres, apareix per primera vegada en un document del 1037, en la venda d’un alou, consistent en casa i terres dins la vila de Cabrera i altres termes…
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia
Cristianisme
Monjo i historiador.
Vida i obra Fill de l'advocat i doctor en lleis Pere Joan Finestres i Solans Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759, monjo de Poblet, del jurista Josep Finestres i de Monsalvo 1688 — 1777 i d' Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari del monestir de la Vall d’Hebron i de Daniel Finestres i de Monsalvo 1702 — 1744 Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet, on professà 1716 i fou…
Cayetano Antillón Novar
Història
Militar
Militar aragonès.
Ingressà a l’exèrcit austriacista quan tenia disset anys Pel juny del 1713 era capità del regiment de cavalleria Aragó Fou partidari de la defensa a ultrança contra els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, motiu pel qual restà a Barcelona i participà activament en la defensa de la capital durant el setge de 1713-1714, llavors, ja com a sergent major del regiment de cavalleria La Fe, a les ordres del coronel Sebastià Dalmau Després de la capitulació de Barcelona, formà part del grup de militars resistents fets presoners el 22 de setembre de 1714 Passà pel castell d’Alacant i el 27 d’…
Ignasi Torres i Amat de Palou
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Germà de Fèlix Torres i Amat de Palou Estudià al Seminari de Barcelona, fou ordenat sacerdot i exercí de rector del Prat de Llobregat Fou professor de filosofia del Seminari de Barcelona i bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona 1801-07, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari 1799 Ocupà aquest càrrec fins a ser nomenat degà del capítol de Girona 1807 Redactà un catàleg dels 10000 volums que tenia la biblioteca i incorporà bona part de la biblioteca romana de Nicolás de Azara, germà d’Eustaquio, bisbe de Barcelona 1794-98…
, ,
Josep Teixidor i Barceló
Música
Compositor, organista i musicòleg.
Vida La seva biografia encara presenta força llacunes Podria haver estat emparentat amb Domènec Teixidor, que fou mestre de capella de la catedral de Lleida Si bé es desconeixen les dades de la seva primera formació musical, és molt probable que fos alumne d’Antoni Soler pels volts del 1770, ja que, entre altres notícies que avalen aquest fet, se sap que aquell any Teixidor sojornà uns quants dies a El Escorial Mestre de capella de la seu de Lleida, entre el 1774 i el 1778 fou prevere titular i organista primer de Las Descalzas Reales de Madrid Més tard, també per oposició, ocupà el…
,
Les cardes dels germans Deu
Una carda era l’instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de llana o de cotó Consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro La primera matèria més important era el filferro, ja que el bon acabat de l’instrument estava directament vinculat a la disposició i solidesa de les puntes clavades sobre la peça de cuir Era un accessori indispensable per a la industria tèxtil Els més avançats en aquesta indústria foren els germans Antoni i Gregori Deu i Isamat, de Barcelona Foren els primers i gairebé únics fabricants de cardes i…
Castell de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina