Resultats de la cerca

S'orienta a investigar el disseny de grans estructures supramoleculars a partir de molècules petites que posseeixen estructura i grups funcionals que les doten d’una tendència espontània a organitzar-se L’estabilitat d’aquestes estructures s’explica per la formació de ponts d’hidrogen o per la coordinació de metalls entre els seus fragments d’origen Les estructures supramoleculars estabilitzades per creació de ponts d’hidrogen es formen perquè hi ha components moleculars amb centres donadors que en reconeixen d’altres amb centres acceptors i s’hi enllacen Són d’interès dins de la química…

Tamaricàcies 1 Tamarix gallica a aspecte d’una branca amb nombroses inflorescències x 0,5 b detall de la disposició imbricada de les fulles sobre una branca jove x 4 c branca adulta amb les fulles més separades x 6 d i d’ detall d’una flor oberta i de la mateixa flor a la qual s’han arrencat dos pètals i dos sèpals x 6 Eugeni Sierra Les tamaricàcies formen un petit grup de plantes originari de les zones estèpiques i subtropicals d’Europa i d’àsia, comprèn poc més d’un centenar d’espècies, la majoria corresponents al gènere Tamarix Els tamarius Tamarix són arbrets o arbusts propis d’indrets…

La serra de Benicadell té una topografia molt abrupta i uns perfils força agressius, com es fa palès en aquesta perspectiva des de la Vall d’Albaida aquesta comarca queda separada de la del Comtat justament per la serra de Benicadell Ramon Dolç La serra de Benicadell 26, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Benicadell s’aixeca com un extraordinari tascó de 1100 m d’altitud sobre les valls dels rius d’Albaida i Alcoi, separant les comarques de la Vall d’Albaida i el Comtat El seu relleu és especialment accidentat, amb forts pendents que…

Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental

Procedeix del Perú i és conreada en una gran part de l’Amèrica del Sud Les llavors són de composició i propietats semblants a les dels cereals, i són emprades en l’alimentació humana i de l’aviram

Entre les astèrides raregen els arbres i els arbusts les flors són entomòfiles i sovint zigomorfes, gamopètales i amb un sol verticil d’estams Les astèrides són les més evolucionades de totes les dicotiledònies Tot i les nombroses excepcions que hi ha, solen tenir les flors pentàmeres, tetracícliques, amb un sol verticil d’estams i un gineceu format per dos carpels soldats És freqüent que les flors s’agrupin en inflorescències denses, que funcionalment són equivalents a una sola flor pseudant, com és el cas de l’escardot Dipsacus sylvestris , que veiem a la fotografia En aquesta…

Àrea de nidificació del tallarol emmascarat Sylvia hortensis als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol emmascarat és un ocell estival que nia escassament a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A Andorra es coneix una observació al final del maig de 1889, data ja molt tardana per a la migració, i a les Balears hi ha dades de nidificació del segle passat i el començament d’aquest, però actualment tan sols és accidental en migració El pas de primavera s’inicia al començament d’abril i acaba la primera desena de maig, i el pas de tardor comença al…

Àrea de nidificació del bitó Botaurus stellaris als Països Catalans Maber, original dels autors Sedentari, però molt escàs, i local a tot el territori estudiat, durant els períodes migratoris i a l’hivern el bitó Botaurus stellaris és una mica més freqüent i estès a causa de l’arribada d’uns pocs ocells provinents de zones més nòrdiques En ràpida regressió, actualment només nidifica en uns pocs punts de la Catalunya Nord i resta del Principat, i s’ha extingit recentment al País Valencià i a les illes Balears, on ara és un ocell rar en pas, i més encara a l’hivern Fins ara hom posseeix ben…

Les espècies més comunes són la prunella de muntanya Phastifolia i la prunella vulgar Pvulgaris