Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
Exemple de menú estàndard per a la dona durant l’alletament
Un exemple de menú per a una dona que dóna el pit al seu fill, que abans de l’embaràs requeria 13 racions diàries i que ara en necessita 17, podria ésser el següent Desdejuni llet i entrepà de pernil dolç Un got gran de llet 1 ració grup lactis Un panet 1 ració grup farinàcies Dos talls de pernil dolç 1/2 ració grup carn Esmorzar iogurt i una pasta Un iogurt 1/2 ració grup lactis Un croissant 1/2 ració grup farinàcies Suc de taronja natural 1 ració grup fruites Dinar pèsols saltats, carn al forn amb patates, amanida i postres Pèsols saltats 1 ració grup farinàcies…
Exemple de menú estàndard per a la dona embarassada
Un exemple de menú estàndard per a la gestant que abans de l’embaràs necessitava 13 racions i que, per consegüent, en necessita 15 a partir del segon trimestre, podria ésser el següent Desdejuni llet amb torrades, mantega i melmelada Un got gran de llet 1 ració grup lactis Unes tres torrades de pa 1/2 ració grup farinàcies Mantega per a untar 10 g grup greixos Melmelada per a untar grup compl sucres Esmorzar entrepà de pa integral amb pernil i un suc de taronja Panet integral gran uns 90 g 1 1/2 ració grup farinàcies Un tall gruixut de pernil dolç 1/2 ració grup carn Suc de taronja natural …
La moneda prefeudal
El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la relació de…
Gerrit Komrij
Literatura
Escriptor neerlandès.
Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980, Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003, a més del…
accent
Fonètica i fonologia
Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba o un fragment d’una síl·laba anomenat mora (d’un mot o grup de mots) i que li dóna prominència sobre les síl·labes o mores adjacents.
Fonològicament, l’accent és un fenomen que, dins el marc d’un segment de la frase, definible gramaticalment, anomenat unitat accentual, té la funció d’establir un contrast entre diferents segments definibles fonològicament, anomenats unitats accentuables En català, l’accent és un fet formal aplicat a un mot romaní, dinar o a un grup de mots a la casa, portar-me-la que marca el contrast entre una síllaba anomenada síllaba accentuada o tònica i l’altra o altres, anomenades síllabes inaccentuades o àtones Els procediments d’accent per a establir aquest contrast són de dues…
Pierre-Auguste Renoir
Pintura
Pintor llemosí.
Establert a París, entre el 1864 i el 1870, realitzà un tipus de pintura fosca influït per GCourbet El matrimoni Sisley 1868, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia A partir del 1870 aproximadament la seva paleta és autènticament impressionista El camí muntant a través de les altes herbes 1874-78, Musée d’Orsay, La llotja 1874, Courtauld Institute, Londres, però sempre la figura humana fou el tema principal, no pas un element del paisatge, i tractada com a tal tema, no pas com a pretext per a estudiar efectes lumínics El ball del Moulin de la Galette 1876, Musée d’Orsay, Mme Charpentier i les seves…
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada per diversos estats europeus als segles VIII-XI, generalment imitant els patrons metrològics i tipològics del dinar àrab.
N'és una mostra el mancús d’Offa, rei de Mèrcia, vers el 773 El mancús tingué, però, una emissió d’abast molt limitat i la seva funció solia restringir-se a la realització de determinats pagaments a l’església o al papa, convinguts en or, en un període en què Europa, en general, estava ancorada en el monometallisme de l’argent
àpat fred
Àpat lleuger, normalment a base de menges fredes, que hom fa en comptes del dinar, en acabar una cerimònia, durant una recepció, etc.
Bellaguarda

Vista del poble de Bellaguarda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al sud de la comarca, que s’estén a la dreta de la capçalera del riu de la Cana, afluent de l’Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori És situat als…
auri
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat en els documents catalans medievals a la peça o moneda d’or en general i, especialment, al mancús o dinar i al morabatí.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina