Resultats de la cerca

Vida Fou membre de la noblesa italiana i passà els primers anys del segle XVII viatjant per tot Itàlia, visitant les principals corts El 1608 estigué a Florència, on les seves cançons foren interpretades i admirades per Vittoria Archilei i Giulio Caccini Més tard obtingué també un gran èxit a Roma, i fou lloat pel cardenal Farnese i els músics i cantants més famosos del seu temps El 1610 anà al ducat de Parma i a Piacenza, on compongué música per a diverses festivitats El 1611 fou nomenat director de música de cambra a la cort del duc de Savoia a Torí, on restà fins el 1623 Bona part de la…

Reuneix, doncs, les característiques pròpies de la prosopografia i de l'etopeia Hom anomena sovint retrat la descripció en què predomina un dels dos aspectes, o àdhuc exclou totalment l’altre El retrat és pràcticament emprat en tots els gèneres literaris i ja des d’antic destaquen noms com Ovidi sobretot en Les Metamorfosis , Lucà i especialment Sallusti, amb un retrat exemplar de Catilina El retrat fou prefixat rígidament en els tractats de retòrica medieval quant a la descripció dels seus elements, l’ordre, etc i d’allí passà a les literatures en vulgar Retrats retòrics es troben en el…

Vida Hi ha diverses llacunes en la seva biografia No es coneix ni el lloc ni la data exacta del seu naixement Passà bona part de la seva vida a Cambridge, on es llicencià en música el 1536 Un any després començà a ensenyar al King’s College Allí feu amistat amb Richard Cox, el qual, quan esdevingué ardiaca de la catedral d’Ely 1541, el cridà perquè s’encarregués del magisteri de capella, plaça que Tye ocupà a partir del 1543 Doctorat a la Universitat de Cambridge 1545, el 1548 començà a impartir classes a la d’Oxford El 1558 Cox fou nomenat bisbe d’Ely, i Tye renovà el seu càrrec com a mestre…

Vida Les primeres obres conegudes daten d’una publicació parisenca del 1554 on apareixen dues chansons compostes per ell Fou organista de la cort del rei Carles IX de França, a qui servia des del 1560 Participà en les reunions de l’Académie del poeta Jean Antoine de Baïf, un dels impulsors del grup de La Pléiade, nucli dels humanistes francesos Des del 1570 fixà la seva residència a Évreux, on gaudí del títol de príncep de la música de la Societat de Santa Cecília El 1575 fundà el concurs conegut amb el nom de Puy de Musique d’Évreux, destinat a premiar la millor composició polifònica Al…

Vida Inicià la seva important trajectòria professional com a cantor i copista a la capella imperial de Maximilià I a Augsburg i Viena sota la direcció d’Hendrik Isaac Es mantingué vinculat a aquesta institució musical, on ja era actiu el 1496, durant més de vint anys Ben aviat, des del 1507, es convertí en l’ajudant i copista d’Isaac, a qui probablement acompanyà a Itàlia cap al 1509 i amb el qual collaborà en la composició de la collecció Choralis constantinus 1508-09 per a la catedral de Constanza Durant el temps en què serví a la capella imperial a Viena participà en els cercles humanistes…

Vida Començà la seva carrera com a organista al priorat benedictí de Dover, on ja era actiu l’any 1532 Després passà a l’església londinenca de St Mary-at-Hill, on exercí el 1537 i el 1538 El 1541 començà la seva relació amb la catedral de Canterbury Finalment, dos anys més tard, aconseguí un lloc a la capella reial, que mantingué fins a la seva mort Durant els més de quaranta anys que hi serví actuà com a organista i compongué, principalment música vocal, sota els regnats d’Enric VIII, Eduard VI, Maria I i Elisabet I La protecció de la reina Elisabet li comportà, el 1575, el privilegi per a…

Vida Fill illegítim d’Alfonso Ferrabosco el Vell En retornar el seu pare a Itàlia vers el 1578 fou educat per un músic flamenc emigrat, Gomer van Awsterwyke Entrà al servei de la reina Elisabet I el 1592 Jacob I li confià l’ensenyament musical del príncep de Galles el 1604 i des del 1626 fou músic i compositor de cambra de Carles I, a més d’exercir el càrrec de mestre reial Entre el 1605 i el 1622 collaborà amb Ben Johnson i Iñigo Jones en la creació de la música de vuit mascarades Set d’aquestes obres es representaren abans del 1611 a Whitehall i Greenwich, i es té constància que ell mateix…

Vida Ordenat de sacerdot, treballà a Notre-Dame de París des del 1529 i a la Sainte-Chapelle el 1532 El 1536 fou promogut a mestre de cor de la institució, lloc que va conservar fins a la seva mort Obtingué una canongia a Melun Illa de França, diversos honors i, cap al final de la seva vida, els favors d’un mecenes, el senyor de Villeroy Mantingué contactes amb els principals actors de l’escena musical parisenca del seu temps Pierre Attaingnant, Thomas Champion i Claudin de Sermisy, amb motiu de la mort del qual escriví una deploració inspirada en la que Josquin Des Prés compongué en record…

Situació Vista de les excavacions efectuades l’any 1987 Museus de Martorell - CEM El jaciment arqueològic ocupa la superfície corresponent a la plaça de l’Església de Martorell, al nucli antic de la vila, a l’extrem del carrer Francesc Santacana immediat al riu Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF106922 Història Es coneixen dos documents que, pel que fa a aquest espai, hem de considerar fonamentals El primer data del 28 de juny de 1032, i el segon del 30 de juliol de 1033 En un es llegeix l’expressió “ altare consecratum sancte beateque virgines Marie, matris Domine, cuius aecclesia sita est in…

Vida Alumne de GB Pescetti i F Pacini a l’escola de San Marco a Venècia, fou dut a Viena pel mestre de capella de la cort L Gassmann El 1770 estrenà la seva primera òpera, Le donne letterate , i a la mort de Gassmann, quatre anys més tard, ocupà els càrrecs de director de l’orquestra del teatre imperial i de compositor de la cort que aquest deixà vacants A partir d’aquest moment tingué un notable èxit i fou convidat a moltes ciutats d’Europa per a la representació de les seves òperes El 1778 anà a Milà per a la inauguració del Teatro alla Scala, on presentà L’Europa riconosciuta , i el 1784 a…