Resultats de la cerca

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del, Vallespir amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallespir és una comarca ben individualitzada dins la Catalunya del Nord i té la seva capital a la vila de Ceret Morfològicament la comarca coincideix amb els cursos alt i mitjà del Tec, mentre que el curs baix d’aquest riu correspon ja a la comarca del Rosselló Els seus aproximadament 551, 85 km 2 , solcats com ja s’ha dit per una part del curs del Tec —el qual hi ha modelat una vall sovint encaixada i salvatge—, es troben…

Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals de la serra de l’Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc 742 m, a llevant Entre aquestes fites trobem, de ponent a llevant, el puig d’Estela 699 m, el coll de Banyuls…

Situació Exterior de l’absis, en què destaca la singular decoració de dues rengleres d’arquets sobreposats, avui dia molt deteriorada ECSA - JL Valls Exterior, des de migdia, d’aquesta antiga parròquia avui desafectada que s’alça enmig d’una vinya ECSA - J Ponsich Aquesta església, l’antiga parròquia de la població i avui una capella desafectada, és situada fora del nucli urbà del poble de Vilanova de Raó, a llevant i a la vora de l’actual D-8, la qual correspon segurament a una antiga via Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 8,4” N - Long 2° 55’ 22,8” E Hom hi arriba per les carreteres D-8 i D…

Portada del Butlletí “Exèrcit del Poble” en el primer aniversari de la Guerra, Barcelona, 19-7-1937 Coll R Surroca La República va veure’s obligada a sostenir una guerra sense disposar d’un veritable exèrcit El primer intent de constituir-lo fou un decret de Largo Caballero de 30 de setembre de 1936, que creà l’Exèrcit Popular, estructurat en brigades mixtes, batallons i companyies La militarització de les columnes de milicians fou costosa i llarga Als Països Catalans va resultar diversificada Fou senzilla a Menorca, on les forces militars havien mantingut la seva estructura malgrat l’…

Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…

Introducció Mapa de la situació dels milliaris del romà tardà trobats a Catalunya amb relació a la Via Augusta i les mansiones del seu recorregut informació extreta de M Mayer-I Rodà La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre , “Documents d’archéologie française”, 61 1997 “Voies romaines du Rhòne à l’Èbre via Domitia et, via Augusta”, figs 71-75 Els milliaris són fites de pedra que porten inscrita la distància en milles romanes 1 490 m entre el punt d’implantació i el punt de partida de la via, a més del nom de l’emperador romà sota el govern del qual es va construir o modificar la via Són…

Dijous 1 Es confirmen a Madrid els dos primers casos de febre hemorràgica de Crimea-Congo a Europa A l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid es confirmen els dos primers casos a Europa de febre hemorràgica de Crimea-Congo Un dels afectats va morir el dia 29 d'agost, i posteriorment la infermera que el va atendre va haver de ser ingressada a l'UVI La febre hemorràgica de Crimea-Congo, que es transmet per la picada d'una paparra, presenta una elevada mortalitat i no té un tractament clarament efectiu Unes 200 persones que han estat en contacte amb els dos afectats estan en observació, i a algunes…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’Estudis Medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Ainaud i de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll “Unesco de Arte Mundial”, núm 7, París 1957 Ainaud i de…

Introducció Mapa arqueològic de l’Empordà J Badia A l’Empordà, sobretot en una zona ben delimitada a l’extrem nord de l’Alt Empordà, han estat localitzades un nombre força considerable de restes materials del període històric que hom comenta monarquia visigòtica, dominació sarraïna, inici del domini carolingi L’escassetat de fonts escrites sobre tota aquesta època fa doblement apreciable el coneixement d’aquest conjunt de restes i ruïnes Tanmateix, hem de considerar que, en la majoria dels casos, la insignificança dels vestigis en llur estat actual en fa molt difícil una anàlisi fiable i,…

Hi hagué alguns banquers que no entraren a l’Associació de Banquers de Barcelona, ni tampoc a la Federació de Banca Local de Catalunya Es limitaren a actuar com a tals, després de donar-se d’alta de contribució industrial A continuació en figuren els més destacats Miquel Bellvé Molins de Rei Miquel Bellvé i Gai inicià les seves activitats bancàries al voltant del 1922 El 1927 començà a facilitar els seus balanços a la Comissaria de la Banca Privada per a la seva publicació El 1928 tenia 385 000 pessetes de fons propis i 404 000 en dipòsits L’any 1930 el negoci va ser absorbit pel Banc de…