Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Cobla Els Rossinyols
Música
Cobla catalana fundada a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) el 1889 a partir de la divisió de la Cobla Empordanesa, que havia estat dirigida pel mestre Antoni Agramont.
El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau Rossinyol El 1925…
Societat Coral Erato
Música
Entitat coral figuerenca fundada el 1862, com a resultat de la unió de les seccions corals dels casinos Figuerense, el Menestral i l’Artístico de la capital empordanesa.
Fou un dels cors de Clavé més actius a les comarques gironines El mateix any 1862 ja participà en el concurs coral de Barcelona celebrat durant el festival coral, motiu principal que motivà la fusió dels tres cors esmentats Victorià Monereo en fou el primer director, tasca que compartí amb Gabriel Cotó fins a l’abril del 1864 Aquest mateix any, la formació guanyà el primer premi en el següent concurs coral a Barcelona interpretant Arre moreu , escrita per Pep Ventura expressament per al cor Erato Ventura compongué altres peces per a l’entitat coral, amb la qual mantingué una relació molt…
Albons

Albons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al centre del sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís de Montgrí i la serra de Valldavià, límit amb l’Alt Empordà.
Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…
El massís del Montgrí
La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…
Castell de Vallgornera (Peralada)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la masia de can Modest, la qual conserva molts elements de l’antic castell F Tur És un castell situat en un terreny més aviat planer, al nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada Actualment, les restes força importants de l’antic castell són utilitzades com a casa de pagès, que és anomenada Can Modest o Can Modest de les Torres Mapa 258M781 Situació 31TEG031838 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera de Castelló d’Empúries a Peralada, aproximadament 1 km abans d’arribar a la darrera vila, a mà dreta, i just després d’…
Eduard Fontserè i Riba
Eduard Fontserè i Riba
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Meteoròleg i sismòleg.
Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim…
Senesterra
Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el segle XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors.
Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra en realitat un fadristern dels Calders, mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi Bernat I Senesterra de Santaeugènia , cavaller, comprà el castell de Palau-sator vers el 1302 i…
Les alismatàcies
Alismatàcies 1 Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica a flor amb les sis peces periàntiques disposades en dos verticils trímers i desiguals x 6,6 b fruits, disposats en un cercle x 6,6 c detall d’un fruit x 8,8 Eugeni Sierra Es tracta d’una família de plantes aquàtiques o d’ambients molt humits, que comprèn un centenar d’espècies distribuïdes en una dotzena de gèneres Es troben arreu del món, principalment a l’hemisferi boreal, i la majoria de tàxons són tropicals i subtropicals En general són herbes perennes, arrelades al fons a partir de rizomes, encara que n’hi ha de teròfits que…
Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià en un fresc de San Miguel de Daroca (Aragó)
DP
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Quarta muller del rei Pere III de Catalunya-Aragó, filla de Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí, de la petita noblesa empordanesa El 1371 es casà amb Artal de Foces, un noble aragonès, i amb ell s’incorporà a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós Morta aquesta el 1375 i mort també Artal de Foces, Sibilla esdevingué, a la darreria d’aquest any, l’amistançada del rei, de qui tingué una filla, Isabel, el 1376 Aquest lligam, que evitava un nou matrimoni de llur pare, no desplagué als infants Joan i Martí, però llur actitud canvià quan Sibilla aconseguí…
Pals
Pals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a la plana d’inundació del Ter i el Daró, al sector de plana empordanesa entre les muntanyes de Begur, al S, i el Montgrí, al N.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina