Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Antoni Verdaguer i Serra
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a cineasta amateur vinculat al Cineclub Amics de les Arts de Terrassa El 1971-73 realitzà diversos curts d’art conceptual de Francesc Abad i Lluís Jové, i després marxà a París per cursar estudis de direcció al Conservatori Lliure del Cinema Francès 1974-76 De retorn a Catalunya exercí d’ajudant de direcció en produccions com La verdad sobre el caso Savolta 1978, Antonio Drove Fugida al sud La desbandada Plein sud , 1980, Luc Béraud El pico 1983, Eloy de la Iglesia Carmen Carmen , 1984, Francesco Rosi La rossa del bar 1986, Ventura Pons Barcelona Connection 1987, Miguel…
Fons d’art romànic del Museu Romàntic (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Romàntic de Sitges fou format a partir del llegat de Manuel Llopis de Casades 1885-1935, acceptat per la Diputació de Barcelona el 1943 i inaugurat el 1949 Formant part de la seva collecció es conserven sis imatges de la Mare de Déu amb el Nen a la falda que en morir el Sr Llopis es trobaven a Lisboa, d’on foren recollides el 1949 pel Dr J Ainaud de Lasarte, el qual les dugué a Sitges Dues d’aquestes són de procedència castellana, datables als segles XIII i XIV Dues més, de procedència desconeguda, encaixen formalment i estilísticament dins el període gòtic Pel que fa a les…
Immaculada Concepció
Doctrina segons la qual Maria, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda.
Aquesta creença, sense fonament explícit en la Bíblia, fou definida com a dogma de fe per Pius IX el 1854, amb la butlla Ineffabilis Deus Hom arribà a aquesta definició després de molts segles de discussions teològiques i amb una tradició de pietat popular Grans teòlegs, com sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, el mateix sant Tomàs d’Aquino i, posteriorment, l’escola dominicana, d’acord amb el principi de la universalitat del pecat original, s’oposaren a aquesta doctrina En foren defensors, entre d’altres, Ramon Llull, Duns Escot i, posteriorment, l’…
Ratpenat d’orelles dentades
Àrea de distribució del ratpenat de Bechstein Myotis bechsteinii , punts vermells, del ratpenat de Natterer M nattereri , punts blaus i del ratpenat d’orelles dentades M emarginata , punísnegres als Països Catalans Maber, original dels autors És molt similar al ratpenat de Natterer Myotis nattereri , del qual es distingeix per la presència d’una osca a l’extrem posterior de cada pavelló de l’orella Com en l’espècie anterior, el marge de l’uropatagi també presenta pèls, malgrat que no tan densament situats Els tragus és més llarg que la meitat de l’orella La fórmula dentària és com la del…
Mare de Déu de la Mola (Bonansa)
Art romànic
Situació El santuari de la Mare de Déu de la Mola és situat a 1 381 m d’altitud al capdamunt del serrat de la Mola, a l’alçada del Pont de Suert, tot dominant la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10213 Situació 31TCG124967 Per a anar-hi cal arribar primer fins al poble de Buira, al qual mena una pista que parteix del Pont de Suert al costat de les installacions d’ENHER Un cop haurem arribat a Buira, s’ha de seguir una pista que surt del costat de l’església de Sant Hilari i, en quaranta minuts, porta fins al santuari MAF-MLIR Història L’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Mola, de la qual no…
averroisme
Filosofia
Doctrina d’Averrois i dels seus partidaris, que fa referència especialment a la seva interpretació d’Aristòtil.
La filosofia d’Averrois es presenta com un esforç per restituir a la seva puresa la doctrina d’Aristòtil, però no pogué evitar en alguns punts la influència dels comentaristes neoplàtonics Averrois donà a la filosofia una significació pròpia, no dependent de la fe, ni oposada a ella, i intentà de precisar les seves relacions amb la religió mitjançant l’afirmació de tres graus de coneixements filosofia el grau més elevat, teologia i religió, els quals representen diversos plans o perspectives que convergeixen en la mateixa veritat Amb tot, hom no veu quin és el seu pensament en cas de…
La indumentària civil
Art gòtic
El segle XIII la influència oriental Vinyeta d’una còpia del Decret de Gracià mitjan segle XIV consell papal, amb els representants del poder eclesiàstic a un costat i els representants del poder secular a l’altre, encapçalats per l’emperador ©British Library, ms Add 15274 i 15275, foli 3 Durant la tretzena centúria, la influència del luxe oriental arribà als estaments de poder d’arreu d’Europa, ja sigui per la via de les croades, o bé, a la península Ibèrica, per l’avenç de la reconquesta sobre l’Àndalus En la Corona d’Aragó, aquest període acabà amb la conquesta de València i Mallorca És…
filosofia anglesa
Filosofia
Línia de pensament filosòfic desenvolupada en l’àrea cultural anglesa a les Illes Britàniques.
Aquesta designació no es limita a la investigació filosòfica expressada en llengua anglesa altrament, en quedarien excloses totes les aportacions filosòfiques anteriors al primer llibre de filosofia escrit en anglès Advancement of Learning de Francis Bacon, 1605 El que hom pot designar per filosofia anglesa, tot i les nombroses excepcions, té uns trets generals comuns una preocupació pels criteris d’investigació objectivables que porta a la preferència pel mètode inductiu Bacon, John Stuart Mill i per la concepció empírica del coneixement Locke una preocupació pel llenguatge com a mitjà d’…
L’avenç del pensament teològic
Monjo, Summa de casibus moralibus …, sd BC El punt d’arrencada per a l’evolució del pensament teològic no fou altre que la tasca de les escoles de catedrals i monestirs de l’etapa anterior, normalment dotades de bones biblioteques Així ho testimoniaren, per exemple, les escoles de Vic i Ripoll La cultura catalana a l’època de Jaume I 1213-76 estava fortament impregnada de sentiment religiós i el llarg regnat de Jaume II 1291-1327 fou favorable a un renovellament cultural Fou fundat l’Estudi General de Lleida, centre geogràfic dels diferents estats de la confederació catalanoaragonesa 1300 i,…
nominalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica defensada primerament per Roscelin i Abelard, enfront del realista Guillem de Champeaux (s. XIII), i després per Guillem d’Occam, enfront, sobretot, del formalisme de J.Duns Escot (s. XIV).
Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals els anomenats universals espècies i gèneres tota mena de valor representatiu Els universals són només paraules Roscelin o bé signes naturals mentals Occam que designen d’una manera “indistinta i confusa” una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic La garantia última, però, de la veritat radica en la sensibilitat Per això ha estat propugnat d’una manera o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina