Àrea de distribució del ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii, punts vermells), del ratpenat de Natterer (M. nattereri, punts blaus) i del ratpenat d’orelles dentades (M. emarginata, punísnegres) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
És molt similar al ratpenat de Natterer (Myotis nattereri), del qual es distingeix per la presència d’una osca a l’extrem posterior de cada pavelló de l’orella. Com en l’espècie anterior, el marge de l’uropatagi també presenta pèls, malgrat que no tan densament situats. Els tragus és més llarg que la meitat de l’orella. La fórmula dentària és com la del ratpenat de musell llarg (M. myotis).
Les dades biomètriques són: avantbraç de 36 a 43,5 mm, cua de 30 a 48 mm, peu de 8,4 a 10,7 mm, cap i cos de 41 a 58 mm, envergadura aproximada de 250 mm, amplada del crani de 7,2 a 7,9 mm, longitud condilobasal de 14,5 a 16 mm, fila dentària superior (C-M3) de 5,9 a 6,8 mm, i pes aproximat de 7,5 a 10 g.
Abandona tard el seu refugi diürn. És una espècie gregària. Hiverna en grups que poden ser més o menys nombrosos, però també ho pot fer en solitari. Durant l’estiu, se sol refugiar en escorces d’arbres. Se l’ha trobat associat a altres espècies, com, per exemple, el ratpenat de ferradura gran. La seva forma de reproduir-se no sembla diferir gaire de l’espècie anterior. Existeix un clar dimorfisme sexual: les femelles són més grans que els mascles. El seu vol és bastant lent.
El ratpenat d’orelles dentades (Myotis emarginata) és un quiròpter semblant al de Natterer (M. nattereri), del qual es diferencia per l’escot que presenta al pavelló de l’orella, que és visible a la fotografia. És una espècie de la qual es coneixen poques localitats als Països Catalans.
Pascal Medard.
El ratpenat d’orelles dentades és inclòs dins del grup d’espècies del N de la Mediterrània, que tenen un òptim submediterrani amb expansions a climes subxèrics i temperats-freds d’Europa central. No és gaire freqüent als Països Catalans, encara que la manca de citacions d’aquest quiròpter podria ser deguda a l’escassa prospecció que s’ha realitzat dels hàbitats òptims per a l’espècie. Un dels llocs on es va trobar una petita colònia de cria va ser a Ponts (Noguera); també s’ha observat a l’Alt Empordà. A la resta d’Europa, se’l pot trobar a la part meridional i s’estén cap al N fins a la zona septentrional de França i Txecoslovàquia.