Resultats de la cerca
Es mostren 2951 resultats
aigua morta
Geografia
Fenomen produït per les ones internes que tenen lloc en un nivell no inferior al calat d’un vaixell, quan a aquesta profunditat són en contacte dues capes de salinitat diferent.
Aquest fenomen apareix en llocs on van a parar aigües d’origen continental que per llur densitat inferior formen una capa a la superfície de la mar, i es manifesta per una pèrdua de velocitat en els vaixells És molt freqüent en els fiords noruecs
hidroplanatge
Construcció i obres públiques
Fenomen consistent en el fet que les rodes d’un vehicle perden el contacte amb la superfície d’una calçada mullada i s’eleven hidrodinàmicament, en no poder els pneumàtics eliminar la làmina d’aigua.
En unes condicions determinades de situació de la calçada i del vehicle, el fenomen es produeix en una gamma de velocitats determinada
tòtem
Etnologia
Religió
Sociologia
Mot d’origen ojibwa acceptat pels etnòlegs per a significar l’animal o la planta (rarament un objecte o un fenomen natural) amb el qual un grup humà o clan es considera en relació de parentiu o de concordança mítica.
Aquesta relació, en les seves múltiples formes, constitueix el fenomen cultural del totemisme
erosió
Exemple d’erosió en un monticle a l’estat nord-americà de Dakota del Sud. Les principals causes d’aquest fenomen són l’aire i l’aigua de la pluja
© Corel Professional Photos
Geologia
Despreniment i transport dels detrits pels agents en moviment que operen sobre la superfície terrestre.
L’erosió tendeix a l’arrasament de tots els nivells de l’escorça terrestre fins a convertir-los en un peneplà i actua a tots els llocs variant només la intensitat L’erosió s’oposa, des del punt de vista geològic, a l’orogènia ambdues forces oposades determinen l’aspecte físic de la superfície terrestre L’energia de l’erosió prové tant de la gravetat terrestre com de la radiació solar quasi tota l’erosió és obra de fluids moguts per l’atracció gravitatòria, que s’encarreguen d’arrencar i transportar els detritus obligant-los a cercar un nivell més baix La gravetat és la responsable dels…
efecte piezoelèctric
Electrònica i informàtica
Fenomen característic de certs cristalls, que consisteix en l’aparició de càrregues elèctriques o d’una diferència de potencial entre llurs cares oposades per efecte d’una deformació deguda a l’aplicació d’una força mecànica o d’una vibració.
És un fenomen de polarització que es manifesta notablament en la sal de Rochele i en el quars, entre altres cristalls piezoelèctrics
associació d’idees
Psicologia
Fenomen psíquic pel qual una idea és la causa de l’aparició espontània d’altres idees a la ment, a conseqüència d’una sèrie de connexions recíproques.
Aristòtil descobrí i definí les lleis que regeixen aquest fenomen llei de semblança, llei de contigüitat i llei de contrast Una idea s’associa a una altra amb més facilitat si ambdues tenen alguna característica comuna poma-pera, si han estat prèviament unides en el temps avui-demà o en l’espai tabac-pipa, o bé si són idees oposades blanc-negre L’associació d’idees pot ésser involuntària o bé controlada pel subjecte mateix L’associació involuntària és un instrument de la tècnica psicoanalítica anomenat mètode d'associació lliure L’associació controlada pot ésser un mètode de…
efecte Mateu
Sociologia
Fenomen social segons el qual aquells qui més tenen (béns, riquesa o fama), veuen encara més incrementada les seves possessions, mentre que aquells que menys tenen, les veuen progressivament limitades i reduïdes.
Aquesta denominació sociològica està inspirada en una cita de l’evangeli de Mateu Mt 25, 14-30 En l’àmbit de l’educació s’utilitza per fer referència al fenomen àmpliament tractat per Pierre Bourdieu o Ivan Illich segons el qual aquells alumnes que inicien el seu procés educatiu amb un bon aprenentatge previ proporcionat per un entorn social i familiar propici capital cultural, incrementaran encara més les seves habilitats i assoliments, mentre que aquells alumnes que parteixen d’una posició de desavantatges, la veuran minvada
llei econòmica
Economia
Explicació de les relacions que determinen un fenomen econòmic, establerta com a veritable i susceptible d’ésser contrastada amb la realitat.
La consideració de l’economia com a ciència va lligada a la formulació d’unes lleis positives que permetin d’explicar els fets econòmics i també de preveure'ls, establint unes regularitats en les causes i els efectes o bé en els elements que componen un fenomen determinat Malgrat les pretensions de ciència empírica, en economia ha estat freqüent la presentació com a lleis de simples suposicions basades en observacions de la realitat insuficients o incompletes, o bé de truismes sense valor explicatiu Als problemes que planteja la formulació de lleis econòmiques, s’afegeixen els…
supercondensador
Electrònica i informàtica
Dispositiu basat en el fenomen físic de la doble capa elèctrica, que té la propietat de presentar una alta capacitat elèctrica i, per tant, pot funcionar com un condensador, però amb unes propietats capacitives impossibles d’aconseguir amb un condensador del tipus convencional.
A causa d’aquesta propietat són especialment adequats com a elements d’alimentació de reserva, especialment per a memòries volàtils en substitució de les petites bateries fins ara utilitzades en els casos en què era indispensable preveure el manteniment de la informació en produir-se la interrupció de la tensió d’alimentació Tot i que el fenomen de la doble capa elèctrica EDL ja fou descobert i analitzat per Helmholtz el 1879, hom no n'ha trobat aplicació pràctica fins a l’aparició dels microprocessadors i de les memòries CMOS Per a explicar satisfactòriament el fenomen esmentat…
polarització
fototeca.cat
©
Física
En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E
que caracteritza les ones que formen la radiació.
Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per Huygens amb l’espat d’Islàndia…