Resultats de la cerca

Les primeres notícies que es coneixen de la parròquia del Pla de Sant Tirs són dels anys 977 i 978, en què el monestir de Sant Climent de Codinet rebé diverses donacions de terres situades al terme de Sant Tirs del Pla L’any 986 el comte Sunyer de Pallars, amb el seu fill Ramon, donava a Santa Maria de la Seu la vila de Sant Tirs, dins del terme del castell de Sas, com a possessió del monestir de Sant Genís de Bellera, motiu de la donació La vila de Sant Tirs restà unida a la canònica d’Urgell fins a la fi de les senyories L’any 1046 Arnau Mir de Tost feia escriptura de reconeixement dels…

Situació El llogaret d’Isanta, avui despoblat, és a l’extrem nord-oriental del municipi de Lladurs L’església de Sant Agustí, mentre romangué oberta al culte regular, depenia de la parroquial de Sant Julià de Canalda situada dins el municipi d’Odèn, i també romànica Vista exterior de l’església de Sant Agustí d’Isanta des de llevant A primer terme, diversos murs del castell L Prat Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG774617 Per tal d’anar-hi, cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a l’hostal del cap del Pla 13,…

Situació Sant Serni de Prats conserva només d’època romànica la disposició i una bona part del mur de tramuntana, reforçat amb contraforts ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Serni és situada al raval de Capdevila, el nucli més antic del poble de Prats Mapa 36-10 217 Situació 31TDG045913 S’hi arriba per la carretera local GIV-4033 que enllaça Alp amb Bellver de Cerdanya RMAE Història Una de les primeres mencions del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, que afrontava per una part in villa…

Aquesta petita capella s’alçava, entre camps de conreu, en el terme municipal de Cabrera de Mar Fou enderrocada l’any 1950 pel pagès de la finca Vinyals, el seu propietari, a fi d’ampliar la seva casa L’església de Sant Cebrià hauria desaparegut de la història i pràcticament no hauria deixat constància de la seva existència si no fos pels treballs de l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, que la va estudiar, excavar i dibuixar abans del seu enderrocament Seguint els treballs de Ribas, coneixem que fou edificada en època paleocristiana, al costat d’una villa romana anterior, i que ha…

Situació Els escassos vestigis del castell són situats dalt un pujol cònic que es dreça al costat de l’església de Sant Miquel, en un indret de la banda occidental del terme, on la serra de Castelltallat assoleix les cotes més alteroses Long 1°38’08” - Lat 41°48’06” Hom hi va emprenent la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà esquerra, el trencall, degudament senyalitzat, on s’inicia la carretera que, passant per Sant Mateu, mena a Castelltallat A partir del quilòmetre 13 la carretera ja no és asfaltada, però el seu paviment, tot i que és de terra, és…

Tot i que no resten vestigis arquitectònics del castell, sembla clar que devia ocupar el terreny de l’actual cementiri municipal de Premià de Dalt, a l’extrem d’un promontori que avança en direcció SE La primera referència documental es troba l’any 898, quan el bisbe de Barcelona, Vives, comprà als germans Altemir, Elisa, Ermengarda i Bonadona un puig i una torre que el pare d’aquests havia construït a Premià Cinc anys més tard el prelat féu testament i llegà a l’altar de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona l’alou que tenia a Premià constituït per terres i cases, juntament amb el…

Situació Una de les torres cilíndriques que defensaven els antics portals de la vila, corresponent al segon recinte dels segles XIII-XIV ECSA - A Roura El poble de Baixàs és situat al sector nord-oest de la plana rossellonesa, entre l’Agli i la Tet, a 11 km de Perpinyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E Hom pot arribar a Baixàs per la carretera D-614 PP Història Baixàs Baixanum, Baixanos, 843 Baixianos, 925Bexas, Bexans , 988, deu el seu nom al fet de ser edificat dins una depressió natural El seu territori era a la fi del segle IX una possessió de Lindoí ex-…

Situació Vista de conjunt d’aquest castell, el més ponentí del comtat d’Osona-Manresa ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són encinglerades, en una crestallera rocosa, a l’extrem occidental de la serra de Queralt, a la banda sud-occidental de la comarca, prop de la línia divisòria amb la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Alt Penedès Mapa 34-15390 Situació 31TCF715972 El camí que hi mena, degudament senyalitzat i en molt bon estat, arrenca del quilòmetre 7,7 de la carretera de Santa Coloma de Queralt a la Llacuna El seu recorregut és d’uns 2,9 km i acaba en un pla on s’alça l’…

Situació Sector d’aquesta fortalesa on s’observa un llenç de muralla amb aparell d’opus spicatum F Baltà És situat dalt d’un turó sobre mateix de la vila de Molins de Rei L’eixample urbà dels darrers anys arriba gairebé a tocar de l’antiga fortificació Per arribar-hi cal seguir la carretera de Sant Bartomeu, l’avinguda 11 de Setembre i, en direcció a llevant, la carretera que hi mena, passant per les Cases d’en Graner Mapa 36-16420 Situació 31TDF190852 Història El lloc era del terme d’Olorda, on al final del segle X hi ha documentades diverses torres, una de les quals, la torre Guadall…

Situació Vista de l’exterior de l’edifici amb el mur de migjorn, on encara és visible la porta original d’entrada al temple A Mazcuñan-F Junyent L’església de Sant Pere, ara convertida en cleda, s’alça al costat de l’antic mas de la Mussarra, dalt la carenada d’una serra que travessa de nord a sud la banda ponentina del terme Long 1°59’54” - Lat 41°44’45” Per a visitar aquesta desfigurada capella cal dirigir-se a Monistrol de Calders, des d’on cal continuar el trajecte per la carretera que mena a Sant Llorenç Savall Després d’haver passat el quilòmetre 29 i d’haver recorregut mig quilòmetre…