Resultats de la cerca

Soci del Club Muntanyenc de Terrassa, és un dels pocs escaladors que coronà l’Eiger per la cara nord en tres ocasions El 1980 destacaren les seves ascensions a les Dolomites Entre el 1982 i el 1983 escalà diverses vies dels Écrins, del massís del Mont Blanc, dels massissos del Valais i les Dolomites El 1985 formà part d’una expedició de Terrassa al Saipal Nepal i el 1986 escalà l’Alpamayo, el Quitaraju i el Cayesh, als Andes peruans A l’octubre del 1986 realitzà la primera ascensió estatal en solitari de la paret nord de l’Eiger, i al març del 1987, hi feu la primera estatal hivernal…

Soci de la Secció Excursionista de l’AAEET de Valls, és membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME des del 1996 A més de les muntanyes de Catalunya i dels Pirineus, ha escalat als Alps i les Dolomites, i a les serralades de l’Himàlaia, el Karakoram, el Caucas, els Andes, l’Atles, l’Ahaggar, el Kilimanjaro, el Ruwenzori o Alaska Ha participat en nombroses expedicions amb destacades ascensions, com ara la primera absoluta a la cara W de l’Illampu, als Andes de Bolívia 1978, la segona absoluta al Nanga Parbat per la paret del Rupal 1984, l’ascensió en solitari del Nun i de l’Stock Kangri, a l…

S’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE, la secció d’escalada d’aquest club També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM i del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, grups d’escalada del Club Muntanyenc Barcelonès CMB i del Centre Excursionista de Catalunya CEC, respectivament A Montserrat protagonitzà primeres ascensions femenines a roques com ara el Timbaler del Bruc, el Queixal, el Ninet, la roca de la Maranya, l’agulla del Pas del Príncep, el Taxi o el Tub, entre els anys 1946 i 1948, acompanyada dels seus germans, els també…

Altiplanícia granítica anivellada per les superfí cies d’erosió gondwaniana i africana i coronada per un eix volcànic Pel NW resta tallada per la fossa tectònica del Benue Les precipitacions són ascendents de N a S 1000 a 2000 mm anuals amb una estació seca hivernal decreixent 3 mesos al N Cobreix el país el bosc clar o la sabana amb bosc-galeria i, des dels 2000 m, una vegetació herbàcia muntana amb lobèlia Per damunt dels 1000 m és habitat pels fulbe dedicats a la cria de bestiar boví la tse-tse n'és absent, a l’agricultura i a l’extracció d’estany alluvial L’antic país de…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, màster en gestió esportiva als Estats Units i guia d’alta muntanya de l’Escola Pia de Sarrià, s’especialitzà en esports d’aventura i, a banda de l’alpinisme, fou un dels pioners a Catalunya de l’ala de pendent Instructor a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM des del 1983 i de l’Escola Espanyola de l’Alta Muntanya EEAM des del 1985, la qual dirigí 1994-97 Fou director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME fins el 1999 i creà la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, una ONG creada amb altres alpinistes Sebastià…

Neix a l’extrem sud-oriental dels Sudets, al peu de l’Oderské, a Txecoslovàquia, on rega la Moràvia Septentrional, i passa per Ostrava, aigua avall de la qual entra a Polònia, que recorre de SE a NW Rega la baixa Silèsia, passa per Breslau i, pocs quilòmetres abans d’Eisenhüttenstadt RDA, rep el Neisse de Lusàcia, afluent principal per l’esquerra, i des d’aquesta confluència serveix de límit fronterer entre Polònia i la República Democràtica Alemanya, fins poc abans de desembocar al golf de Szczecin, a través d’un delta llarg i estret Passa per Frankfurt de l’Oder i Szczecin L’…

Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu la la dreta és característica per la taca verme/losa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a…

Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1 km d’amplària…

Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès 1941, del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya 1942 i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada 1950, fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet 1942, la primera hivernal a la Canal Roja 1946 i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges 1950 El…

La llucareta Serinus citrinella recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina Baixa Cerdanya Xavier Bartrolí Aquest fringíllid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa una segona àrea de cria s’estén per una part del Sistema…