Resultats de la cerca
Es mostren 415 resultats
Reial Cos de la Noblesa de Catalunya
Història
Corporació nobiliària creada el 1880 amb la denominació de Cos de la Noblesa de Barcelona.
El nom actual li fou donat el 1919 Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya, que inscrivia els seus membres al Llibre verd , i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi , sant que venera com a patró Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa del primer cognom, o dels dos primers si es tracta d’un llinatge no català És presidida per un protector-president , amb honors de gran d’Espanya concedits el 1705 al protector del braç militar, i el seu distintiu és l’escut que Joan I donà 1389 al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de…
Sant Pere del Cós (Pinós de Solsonès)
Art romànic
A 2,600 km del camí d’Ardèvol a Su, abans de trencar cap a Cal Cós, en un petit bosc de roures encerclat pel camí nou i el vell, hi ha algunes deixalles del que havia estat Sant Pere del Cós En un document datat el dia 15 d’abril de l’any 1202, apareix que un tal Pere Sarraí, fill d’Arnau de Cardona, llega a Santa María de Solsona alguns honors del Castell de Comabella i del terme d’Ardèvol, “ ço es de Sant Pere de Chos ” Fa poc més de cinquanta anys que aquest temple fou desmuntat i hom en reaprofità els carreus per a bastir amb ells una altra construcció propera D’aquell edifici només…
Marc Claudi Marcel
Història
Militar
General romà.
Cònsol el 222 aC, vencé els gals a Clastidium i donà mort a llur cap, Virdumar Alhora, ensems amb el seu collega Gneu Corneli Escipió, prengué Milà i posà fi a la guerra contra els ínsubres Després de la batalla de Cannas, a Nola es féu fort contra Anníbal El 213 aC fou enviat a Sicília i assetjà Siracusa, on trobà una forta resistència Finalment, un cop obertes a traïció les portes de la ciutat, aconseguí d’apoderar-se'n Permeté que els seus soldats la saquegessin brutalment una de les víctimes fou Arquimedes, mentre ell tresorejava una munió d’obres d’art gregues, que s’emportà a Roma, on…
autoritat
Dret
Persona investida de propietats imperatives.
Cal no confondre el concepte d’autoritat pública amb el de funcionari públic Aquest exerceix funció pública, però pot no ésser investit d’autoritat També hi ha autoritats públiques que no són funcionaris Les autoritats, com a conseqüència de llur investidura, tenen possibilitat de manar i de fer obeir immediatament llurs manaments dins l’esfera de llurs potestats, ultra el poder general que els permet de mantenir l’ordre i de dirigir les actuacions en tots els actes públics que presideixen Algunes autoritats tenen reconeguts honors especials canonades, tocs de tambor, palli, etc…
Felip VI acusa el Govern català d’estar fora de la llei i la democràcia
En un discurs televisat amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre, el rei d’Espanya, Felip VI, acusa les autoritats catalanes de situar-se fora de la llei i de la democràcia, de conducta irresponsable i de deslleialtat També s’alinea sense reserves al costat de l’estratègia repressiva del Govern espanyol a Catalunya, posició que li reporta crítiques catalanes i internacionals, perquè es considera que renuncia al paper d’àrbitre A conseqüència d’aquest discurs, el dia 4, l’Ajuntament de Girona aprova trencar les relacions institucionals amb la Casa del Rei i amb la delegació del Govern…
Pere de la Cavalleria
Història del dret
Jurista.
Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d’Alcanyís 1436-37 El 1438, Alfons IV l’habilità àmpliament, juntament amb els seus descendents, per a tota mena d’oficis, honors i dignitats Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles Venècia, 1592, que acabà d’escriure vers el 1464 Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d…
Antoine-Jean Gros
Pintura
Pintor francès.
Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’honors…
Castell de Picalquers (Esplugues de Llobregat)
Art romànic
Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…
Castell de Miralles (Castellví de Rosanes)
Art romànic
La torre o castell de Miralles centrava una quadra dins el terme de Castellví de Rosanes El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló El 1215 Guilleuma de Castellví comprà per 60 sous barcelonins els honors que en el terme del castell posseïen Guillem de Miralles i la seva muller Ermessenda A la fi de la centúria la quadra era de Bernat de Miralles, mort el 1311, la tomba gòtica del qual és al Museu Vicenç Ros de Martorell La torre o castell de Miralles va ser reformada al segle XIV en estil gòtic El 1414, gràcies al llegat del mercader barceloní Bertran Nicolau, s’hi fundà el convent…
Jaume d’Aragó
Història
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya-Aragó) i d’una siciliana anomenada Lucrezia.
Es presentà a l’infant Alfons en el setge de Càller 1324 Jaume II, tot i reconèixer-lo, no li permeté de viure a la cort, on retornà quatre vegades del 1325 al 1330 com a ambaixador del rei de Tilimsen per tractar una pau Finalment, Alfons II el féu membre del seu consell i li donà uns feus de Sardenya, on l’envià amb tots els honors l’any 1333 Fou veguer de Càller 1337-41 Prengué part en la campanya del Rosselló, on fou armat cavaller 1344 Tornat a Sardenya, el governador Guillem de Cervelló el posà com a lloctinent seu a Càller, mentre ell s’ocupava de la defensa de l’illa Mort…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina