Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
substància de reserva
Biologia
En una cèl·lula, teixit o organisme, qualsevol substància que es pot mobilitzar per a permetre una temporal independència nutritiva del medi.
Quantitativament solen tenir molta importància les reserves lipídiques en el teixit adipós dels animals i en les llavors de les plantes El glicogen i el midó són dos polisacàrids insolubles que són emmagatzemats respectivament per animals i fongs i plantes en cas de fretura s’hidrolitzen i produeixen molècules de glucosa Atès que els animals degraden els aminoàcids, malgrat que en rebin un aportament per damunt de les necessitats de l’individu, no acumulen reserves proteiques Les reserves són proporcionalment més abundants en llavors i ous que no pas en les formes adultes
nistatina
Farmàcia
Antibiòtic antifúngic produït per fermentació de soques de Streptomyces noursei
.
Fou aïllat per ELHazen i els seus collaboradors el 1950 Es presenta en forma de pólvores microcristallines, d’un color groc clar, insolubles en els dissolvents orgànics habituals i solubles en l’alcohol metílic D’estructura poc definida, presenta un espectre d’absorció a l’ultraviolat característic d’un tetràedre conjugat És molt emprada en la teràpia d’una gran varietat d’infeccions fúngiques activa contra les colònies de Candida i Aspergillus , és inactiva contra els bacteris En medicina, la nistatina és administrada per via bucal, i és emprada també en pólvores en aplicacions…
fosfat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid fosfòric (H3PO4).
Hom en coneix tres M 1 H 2 PO 4 , M 1 2 HPO 4 i M 3 1 PO 4 , que són, respectivament, les sals monometàlliques, dimetàlliques i trimetàlliques, de les quals les alcalines són solubles en aigua Els fosfats dimetàllics són molt poc solubles en aigua, i els trimetàllics, gairebé insolubles Tant els fosfats com l’àcid poden ésser identificats, una vegada neutralitzats, mitjançant la mixtura magnesiana, segons la reacció PO 4 &≡sup+ Mg + + +NH + 4 →MgNH 4 PO 4 ↓ Són molt emprats en l’obtenció d’àcid fosfòric, d’adobs i de superfosfats
alginat
Química
Sal o èster de l’àcid algínic.
Els alginats metàllics són sòlids insolubles en aigua, llevat dels alcalins i d’amoni, que formen solucions colloidals molt viscoses Els alginats més importants són els de sodi, potassi, amoni i calci, els quals són utilitzats en aplicacions on la puresa de l’algina és insuficient indústria alimentària espessidors i estabilitzants per a gelats, formatges i conserves de fruita, budell artificial per a salsitxes, etc indústries farmacèutica i cosmètica L’èster més important és l' alginat de propilenglicol C 9 H 1 4 O 7 n , sòlid soluble en aigua i en els àcids orgànics diluïts,…
DDT

DDT
Química
Sigla del diclorodifeniltricloroetà, insecticida de contacte, descobert l’any 1874, que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós.
Té el punt de fusió entre 108,5-109ºC Es presenta en forma de pólvores blanques insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics La dosi oral letal és 500 mg per kg de pes Malgrat la seva eficàcia, el DDT pertany al grup dels compostos orgànics persistents i, com a tal, ha estat inclòs en la llista dels 12 pesticides restringits, pel que fa a l’ús i la producció, que els països europeus elaboraren en els acords d’Estocolm del 2001 Tot i això, es continua utilitzant en països africans per tal de contenir el mosquit anòfel, vector de la malària
òxid de bismut
Química
Triòxid de bismut que es troba a la natura com a mineral anomenat bismita i que és preparat per descomposició tèrmica del carbonat o del nitrat de bismut.
És un sòlid groc, cristallí, pesant, soluble en àcid diluït És consumit en l’obtenció de derivats medicamentosos, per acolorir esmalts i en substitució de l’òxid de plom en vidres refringents 6 subcarbonat de bismut Carbonat bàsic de bismut La seva composició varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo ordinàriament respon a la fórmula BiO 2 CO 3 + 1 / 2 H 2 0 Pólvores blanques amorfes, insolubles en aigua i en alcohol És usat com a astringent, antiàcid i absorbent, quasi sempre en forma de suspensió aquosa anomenada llet o lletada de bismut, i la seva opacitat és…
polisorbat
Farmàcia
Nom genèric dels tensoactius obtinguts per separació de dues molècules d’aigua de l’alcohol hexavalent sorbitol, esterificació del sorbità resultant amb un àcid gras i etoxilació subsegüent per a fer hidròfil el producte intermedi.
Els polisorbats són emulgents no iònics molt importants que han entrat en gairebé totes les farmacopees Comercialment són més coneguts amb el nom de Tweens abreujadament T Segons l’àcid esterificant, hom els distingeix amb un nombre l’àcid làuric dóna el Tween 20 el palmític, el T 40 l’esteàric, el T 60, i l’oleic, el T 80 Els nombres intermedis i les lletres designen modificacions així, el T 65 és el triesterat, el T 20 SD és un producte especial desodoritzat, etc Els polisorbats són emprats per a solubilitzar productes insolubles en l’aigua i per a preparar cremes i emulsions…
dessecació
Química
Acció d’eliminar l’aigua d’una substància.
Hom pot efectuar aquesta operació per evaporació o per fixació de l’aigua sobre dessecants, que són productes més àvids de la humitat que no el producte que hom desseca, o bé que tots dos sitemes alhora A vegades cal fer simultàniament el buit per evitar un augment indegut de la temperatura La dessecació de líquids que no poden ésser escalfats té lloc, sovint, posant-los en contacte amb substàncies dessecants insolubles, que fixen l’aigua combinant-s’hi químicament, com ara el sulfat sòdic anhidre i el clorur càlcic sec Si es tracta de gasos, hom el fa passar a través de…
diagrama de Frost

Diagrama de Frost
© Fototeca.cat
Química
Diagrama que indica les reaccions d’oxidoreducció d’un element mitjançant la representació de les espècies químiques que forma en guanyar o perdre electrons o en combinar-se amb hidrogen o oxigen.
A cada espècie correspon un punt d’abscissa z nombre d’oxidació que hi té l’element i d’ordenada -Δ G°/F = zE Δ G° essent l’entalpia lliure de formació estàndard de l’espècie en medi aquós, E el potencial normal de reducció del parell que forma amb l’element, i F el faraday Els diagrames, que poden variar amb el pH, permeten de deduir els potencials redox normals entre les espècies representades i mostren les que són inestables a la desproporcionació Combinats amb els altres elements, aclareixen totalment les reaccions d’oxidoreducció en solució aquosa de l’element considerat, en la mesura…
fosfoglicèrid
Bioquímica
Cadascun dels fosfolípids derivats de la glicerina.
Són anomenats també glicerilfosfàtids Tenen la fórmula general Dos dels grups hidroxil de la glicerina són esterificats per àcids grassos, un dels quals és normalment insaturat El grup hidroxil de posició 3 és esterificat per l’àcid ortofosfòric, el qual, alhora, esterifica un altre alcohol Generalment són sòlids blancs, de la consistència de la cera, que s’enfosqueixen a l’aire per oxidació Són solubles en molts dissolvents orgànics i insolubles en l’aigua, en la qual formen dispersions colloidals N'hi ha a les membranes cellulars i a les lipoproteïnes de transport Un subgrup…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina