Resultats de la cerca

Situació Vista de l’edifici des de llevant, amb l’absis, de planta semicircular i mancat de tota ornamentació JM Ubach L’església de Sant Esteve de Juverri és la titular del poble del mateix nom, el més meridional d’Andorra, situat en un coster, a 1 285 m d’altitud, enlairat sobre la Valira i sobre el Runet, petit nucli també envoltat per una zona residencial, al peu del bosc de Juverri Actualment pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria, bé que antigament havia depès de la parròquia d’Arcavell, a l’Alt Urgell Situació x 1°29′30” — y 42°26′30” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que…

L’antic poble medieval de Sueix és situat a l’indret dit avui dia les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Font-vella El lloc de Sueix —que fou en origen una villa rural pertanyent al castell de Suert— és documentat des de mitjan segle X, en concret l’any 956, quan el prevere Quint, amb motiu de la seva professió al cenobi de Santa Maria de Lavaix, li féu donació d’una vinya situada in villa Soxi Amb el transcurs del temps, l’esmentat monestir adquirí la total propietat del vilatge de Sueix Recentment, una prospecció arqueològica a l’…

Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia Seu de nombroses indústries construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària, és un centre turístic important Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses Centre d’ensenyament superior És seu episcopal A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona Fundada per soldats i pròfugs salonites ~615 dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la conquesta de Pere…

Pirolàcies 1-2 i monotropàcies 3 1 Pyrola minor a aspecte general de la planta amb bona part de les flors del raïm terminal obertes x0,5, b detall d’una flor x 2 c detall d’un estam x 10 2 Pyrola secunda a detall d’una flor, amb l’estil molt més llarg que el de P minor x 2 b detall d’un estam x 10 3 Monotropa Monotropa hypopitys a aspecte general x0,5 b detall d’una flor amb els pètals pilosos interiorment x 2 c androceu i gineceu x2 Eugeni Sierra Petita familia, molt afí a les pirolàcies, dins la qual la inclouen alguns autors Se’n separa principalment perquè comprèn…

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…

Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent En l’epidídim es diferencien tres porcions La part superior, anomenada cap , se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle…

Capçalera de l’església de Sant Feliu de Buixalleu, on s’endevinen l’absis mig amagat per construccions més tardanes i el campanar de base i primer pis romànics F Tur Situació L’església de Sant Feliu de Buixalleu és al centre del petit nucli urbà del poble homònim Mapa 365M781 Situació 31TDG657268 JRR Història Es tracta de la parròquia rural que dona nom a un extens municipi de l’antic terme de Montsoriu i batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’església és esmentada des del 1019 en la dotació de la canònica de Girona amb el nom de “ Sancti Felicis de Bursoleu ” El mas “ Busaleu ” o “…

Serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix en batre'n o comprimir-ne l’extrem lliure, després d’haver-la passada per un forat especialment practicat en les dites peces, formant una segona cabota, que ultra impedir la seva sortida del forat, impedeix el joc entre les dues peces reblades Els reblons, les formes i dimensions dels quals són normalitzades, han de tenir el diàmetre de la cabota entre 1,3 i 1,7 vegades el del seu cos Els reblons poden ésser reblats en fred, generalment fins a uns 10 mm de diàmetre, o havent-los escalfats prèviament entre 800°C i 900°C,…