Resultats de la cerca

Es formà a l’Escolania de Montserrat Fou, de ben jove, segon mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1769 feu oposicions per a la plaça de mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid, que no aconseguí També intentà, infructuosament, obtenir la plaça a la seu de Màlaga, i el 1774, a la catedral de Girona, on guanyà les oposicions com a successor de Manuel Gònima El 1780 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, on romangué durant dotze anys Es jubilà el 1792 i per reial ordre fou nomenat canonge de Girona El seu catàleg és format bàsicament per…

Als anys seixanta s’incorporà a la Diputació de Barcelona com a especialista en pedagogia a l’Institut del Teatre Posteriorment portà el negociat tècnic de cultura del Servei Tècnic de Cultura, i finalment el negociat de difusió de museus Desenvolupà el programa de difusió de museus més avantguardista del seu temps per als museus de la Diputació de Barcelona i prengué part en altres iniciatives vinculades a la difusió dels museus, com ara la Revista de Museus Participà en l’Assemblea de Museus de Catalunya del 1977 i en la fundació de l’Associació de Treballadors de Museus de Catalunya el…

Estudià medicina a la Universitat de València 1950-56 i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers 1958, i també en obstetrícia i ginecologia Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa 1970-83 Militant del Partido Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de Sanitat i Afers Socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern Balear Durant més…

Fou escolà de cant a la catedral de Tarassona, cap al 1737 i n’esdevingué mestre de capella Més tard ocupà el mateix càrrec a la seu de Conca i a Las Descalzas Reales de Madrid El 1761 signà, juntament amb d’altres músics, l’aprovació del tractat Llave de la Modulación , del pare Antoni Soler L’any 1767, possiblement per problemes de salut, sollicità, infructuosament, la plaça del magisteri musical de Màlaga El 22 de juny de 1768 ocupà el lloc de mestre de capella de la catedral de Sevilla El 1785 presidí el tribunal d’oposicions per a la plaça del magisteri musical de la catedral de Còrdova…

Estudià al Conservatori de Sydney i quan només tenia quinze anys inicià la carrera de músic professional amb l’Orquestra Simfònica de Melbourne Després d’haver tocat en diverses orquestres britàniques, durant tretze anys fou trompista principal de l’Orquestra Simfònica de Londres El 1968 fundà el Tuckwell Wind Quintet Professor de la Royal Academy of Music de Londres del 1963 al 1974, també impartí classes al Dartmouth College i al Pomona College als Estats Units La seva carrera de concertista internacional el dugué arreu del món, convidat per les principals formacions Enregistrà els concerts…

És considerat un dels grans representants de l’escola pianística hongaresa del segle XX Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Ernö Dohnányi i Leó Weiner El 1947 s’establí a Suïssa, on fou deixeble de Dinu Lipatti al Conservatori de Ginebra L’any 1948 guanyà el primer premi de piano en el Concurs Internacional de Ginebra Aleshores començà la seva carrera pianística internacional, amb concerts a Europa, Austràlia, Àsia, Àfrica i Amèrica Establert als Estats Units el 1965, fou nomenat professor de la Universitat de Washington 1965-80 i 1985- 2001, a Seattle, des d’on dugué a terme una…

Fou constituïda a Barcelona el 1955 per Herminio García Calvo, un industrial relacionat amb la seda, i Enric Esteban i Delgado, que marxà ben aviat L’empresa començà a funcionar bé a partir del 1956, quan s’hi incorporà Luis G de Blain Ambdós socis viatjaren arreu del món a la recerca de títols i aconseguiren contractar obres de primera fila i figurar entre les firmes capdavanteres de l’Estat El 1961 la central es traslladà a Madrid, i les oficines de Barcelona passaren a ser una sucursal Blain continuà a Barcelona ocupat en la recerca de films, supervisant el doblatge que es feia a Voz de…

Doctorat per la Universitat de Barcelona, feu estudis de postgrau a la Universitat de Massachusetts EUA Especialista en equacions funcionals, visualització, educació matemàtica, lògica difusa, geometria de Gaudí, metrologia catalana i en la divulgació de les matemàtiques Fou catedràtic de Matemàtiques de l’escola d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya fins que es jubilà el 2016 Publicà una cinquantena de llibres —tant monografies tècniques com de divulgació—, i centenars d’articles de recerca i d’educació, i impartí conferències arreu del món Entre d’altres, exercí de …

L’any 1939 s’incorporà al  Banc de Sabadell , dins del qual ascendí gradualment El 1972 fou designat director general adjunt, el 1976 director general, i el 1981 conseller director general En aquest càrrec pilotà, junt amb el president Joan Corominas i Vila, l’expansió de l’entitat que la convertí en un dels primers bancs de l’Estat espanyol des de mitjan anys seixanta fins el 1990, que cessà en el càrrec i es jubilà, els fons propis passaren d’uns dos milions a 53 mil milions de pessetes i el nombre de treballadors d’uns 150 a quasi 4000 Del 1990 al 1996 exercí la vicepresidència del consell…

Fill de mare navarresa, professora de català a les escoles de la Generalitat, estudià a I’Institut-Escola i començà la carrera de dret sense acabar-la Laboralment, treballà en empreses de restauració a Barcelona El 1960 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica, a San José Hi feu de periodista i assolí el grau de batxiller en història a la universitat Més tard fou professor, des del 1968, en aquesta entitat El 1961 ingressà a l’ambaixada d’Espanya, on treballà com a canceller i, posteriorment, com a agregat diplomàtic fins que s’hi jubilà, el 1988 Dedicat també a la docència, impartí cursos d…