Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
D’Abissínia al cor d’Europa
L’enlluernadora Viena de l’ocàs imperial, el creatiu centre intellectual que a cavall dels segles XIX i XX fou bressol del marginalisme econòmic de Karl Menger, del positivisme lògic d’Otto Neurath, del dodecatonisme harmònic d’Arnold Schönberg o de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, la capital artística que, amb la Wiener Sezession, capgirà tants cànons musicals, arquitectònics i pictòrics de la mà de Gustav Mahler, d’Adolf Loos o de Gustav Klimt, era una ciutat que bevia cafè Hi havia pertot locals espaiosos i artísticament decorats, espais de relació i fogars de conversa com mai abans no s’…
Vila medieval de Prats de Molló (Prats de Molló i la Presta)
Situació Vista aèria de la vila, on es remarquen els dos nuclis medievals separats per un profund barranc, i el Tec a primer terme ECSA - Camara JP Joffre La vila de Prats de Molló es troba a 735 m d’altitud, a l’alta vall de riu Tec, a la seva riba esquerra i prop de la confluència del torrent del Canadell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 22″ N - Long 2° 28′ 48″ E Per a arribar-hi cal agafar, al Voló, la carretera D-115 Prats de Molló és 31 km a ponent de Ceret i a 23 km dels Banys d’Arles Es comunica amb el Ripollès, amb la vila de Camprodon, a través de la carretera que travessa la…
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera meitat del s XIII…
La cultura popular aprèn a resistir el virus amb responsabilitat i imaginació
Folklore
S’ha de reconèixer que la covid ha tingut l’originalitat de trencar tots els plans, de capgirar-ho absolutament tot, i només la imaginació i la creativitat de la gent han permès evitar que la cultura popular acabés l’any 2020 en blanc El nou virus ha posat a prova la capacitat d’adaptació d’un àmbit cultural molt arrelat a la societat, fonamental per enfortir la identitat de país En una conjuntura en la qual s’havia de posar l’energia a garantir la supervivència, el repte ha estat escollir amb seny quines activitats es podien fer amb seguretat, i de quina manera plantejar-les per…
L’exposició oral
Educació
Conceptes previs Fer una exposició oral vol dir haver de parlar en públic, per més que, si es tracta de la classe, el públic et resulti molt familiar o conegut Sovint, parlar en públic impressiona, i això pot fer que estiguis més nerviós del que estaries en una conversa habitual entre companys Que et vinguin uns certs nervis abans de fer una exposició oral és del tot normal Això li passa a molta gent No t’hi amoïnis més del compte L’important és saber combatre els nervis D’entrada, comprovar que no ets l’únic que té nervis potser és una primera manera de començar a superar-los Nervis a banda…
La il·luminació
Educació
És important la illuminació per a estudiar Els òrgans que fan funcionar el sentit de la vista, com ja saps, són els ulls L’ull humà, tot i no disposar de l’agudesa visual excellent d’una àliga, té una capacitat d’adaptació a l’entorn molt elevada Per això, ets capaç de veure-hi en la foscor, després d’un temps d’adaptació Aquest temps varia en funció de les persones La capacitat de veure-hi amb llum o sense és deguda a dos tipus de cèllules sensibles a la llum que tenim a la retina membrana de l’interior de l’ull on es representen les imatges que veiem Les cèllules que et permeten veure-hi a…
L’escola
Hom coneix encara malament l’evolució concreta de l’aparell escolar durant les primeres dècades de l’establiment del règim liberal burgès No se sap de cap estudi ben fet i de conjunt de l’estat de l’escolarització a Catalunya o als altres països de llengua catalana abans de l’anomenada Llei Moyano del 1857 Tot i que els polítics reformadors liberals consideraven transcendental una mesura com la creació d’escoles gratuïtes d’instrucció primària en nombre suficient, el cert és que a mitjan segle XIX la xarxa escolar pública d’aquests territoris era molt desigual, des d’un punt de vista…
Ponç Andreu de Vilar, abat comendatari de Ripoll (1467-1470)
El 22 de juliol de l’any 1467, dia de Santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari del monestir de Ripoll diputat militar Galceran de Vilafreser, donzell diputat reial Jaume Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Cusida, canonge de Barcelona oïdor militar Joan Ramon de Vergós, canceller de Vic oïdor reial Joan Desvern, ciutadà de Girona Ponç Andreu de Vilar és descrit en la ressenya històrica del monestir de Ripoll, del qual fou abat fins a la seva mort, el 1489, com un home devot i hàbil…
Sant Miquel de Prats (Canillo)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des del costat nord-oest, durant els treballs de restauració duts a terme vers l’any 1980 Hom pot veure al mur frontal, a ponent, la porta d’accés i el campanar d’espadanya J Vigué Prats és un llogaret situat a 1 326 m d’altitud, a mà dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d’Encamp, a mig camí de Meritxell a Canillo És centrat per l’església de Sant Miquel L’accés a Prats cal fer-lo a partir de Canillo, des d’on cal creuar el pont de la Santa Creu i seguir la carretera que puja al poble, a l’entrada del qual i…
Sant Pere Gros (Cervera)
Art romànic
Situació Antiga església prioral, de planta circular, l’exemplar sencer més monumental d’aquesta singular tipologia a Catalunya ECSA-JA Adell L’església de Sant Pere Gros, dita també Sant Pere de Cervera o Sant Pere del Grau, s’emplaça als afores de la ciutat de Cervera, vers el sud-oest, enmig d’uns camps propers a la confluència del Torrent Salat amb el riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG554137 Per a anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera local L-214, que mena a Rocafort de Queralt passant per Granyena El recorregut des de Cervera és d’1 km MLIR Història La primera menció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina