Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
Lo somni de Joan Joan
Literatura catalana
Obra de Joan Gassull escrita el 1496, publicada per primera vegada el 1497.
Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L’obra, que conté una burla…
,
cort reial
Història
Organisme jurisdiccional governatiu i administratiu dependent del rei.
Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, eren corts reials la cort del batlle i la cort del sotsbatlle de les diferents batllies i sotsbatllies reials i de les batllies generals batlle, sotsbatlle, batlle general, la cort del veguer i la cort del sotsveguer de les diferents vegueries i sotsvegueries del Principat de Catalunya i de les dues vegueries de Mallorca veguer, sotsveguer, la cort del justícia , o cort , dels diversos justícies o corts de Ribagorça, Lleida i, especialment, del Regne de València cort 2 , justícia, la cort del governador o del procurador de les…
cort baronial
Història
Organisme jurisdiccional, governatiu i administratiu dependent d’un baró o senyor jurisdiccional.
En les jurisdiccions constituïdes per diverses baronies o termes de castell hi havia la cort del procurador o del governador general procurador general, governador general, a més de la cort del batlle batlle, a cadascun dels llocs o termes En alguns casos tenien normes de procediment o estil individualitzades Des del s XVI, llurs facultats foren més i més restringides, sobrevisqueren als decrets de Nova Planta i perduraren fins a l’extinció de les jurisdiccions senyorials el 1813 A més del procurador o del batlle, les corts baronials, a l’igual de les reials, tenien un jutge ordinari amb…
Cebrià
Cristianisme
Bisbe de Cartago (249-258).
El nom sencer és Cecili Cebrià, dit Tasci Com a escriptor llatí se'n conserven 13 tractats i 65 epístoles tingué una influència profunda en els autors cristians posteriors, entre ells Pacià de Barcelona Bon teòleg, dotat alhora d’esperit pastoral i de caràcter afable, resolgué diverses qüestions plantejades pel problema dels renegats lapsi durant les persecucions de Deci i de Valerià, per la validitat del baptisme administrat pels cismàtics, per la polèmica amb els novacians S'enfrontà amb el bisbe de Roma Esteve, que Cebrià creia massa lax, i propugnà una doctrina sobre el poder del papa…
Pere Pasqual
Historiografia catalana
Literatura catalana
Notari i dietarista.
Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42…
,
Josep Maria Puig i Salellas

Josep Maria Puig i Salellas
© Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans
Dret
Notari.
Exercí a Ponts Noguera 1953-58, Tarragona 1958-70 i Barcelona des del 1970 Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya Des del 1981 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres 1983, i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat de Catalunya President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el 1988 Publicà…
protocol
Dret
Conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats cada any, atorgats davant un mateix notari, amb numeració estrictament correlativa i enquadernats en acabar l’any en un o diversos volums.
A cadascun avantposa una diligència o nota d’obertura i una altra al final de cloenda Les escriptures i els documents són foliats i tenen un número correlatiu des de l’inici de cada any per cada notaria Els protocols notarials són secrets i en el cas que alguna part interessada en un instrument vulgui examinar-lo, el notari ha de buscar-ho personalment impedint la lectura de les altres escriptures l’exhibició ha d’ésser en tot cas davant dos testimonis i se'n llevarà acte públic De tota còpia autenticada d’un instrument del protocol n'ha de quedar constància en nota marginal en l’original A l…
còpia
Diplomàtica i altres branques
Transcripció d’un text o d’un document manuscrit.
Podia ésser feta directament sobre l’original o sobre alguna altra còpia derivada més o menys directament d’aquell En el procés de la transmissió d’un text a través de còpies, aquest en resultava sovint alterat a causa de la major o menor capacitat o atenció del copista, el qual, d’altra banda, intentava de vegades de “millorar” el text que tenia davant És tasca de la crítica textual de retrobar el text original, a través de les diverses còpies La multiplicació de còpies és un fet important també en diplomàtica, on ja molt d’hora a Roma i a Bizanci hom començà d’escriure'n per estalviar el…
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’…
Gran i General Consell de Mallorca
Organisme representatiu de govern i de la ciutat i l’illa de Mallorca, constituït pels sis jurats, que presidien, els dos síndics clavaris de la part forana i un nombre variable de consellers.
Fou creat bàsicament el 1249 per Jaume I en confiar el govern i l’administració de l’illa a sis jurats, assessorats per un nombre indeterminat de consellers Al llarg del s XIV es concretà i perfeccionà el seu funcionament el 1299 Jaume II de Mallorca limità a cent el nombre de consellers el 1315 Sanç establí una representació permanent de la part forana formada per deu síndics Pere III 1351 diferencià els estaments dins el consell, que arribà a ésser compost de 256 membres, i el 1373 els reduí a 25 per cada estament de la ciutat cavallers, ciutadans, mercaders i menestrals i 38 síndics forans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina