Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
cogombre

Cogombres
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del cogombre, oblong i berrugós, consumit generalment cru, en amanides; és molt ric en aigua i poc en elements nutritius, però conté grans quantitats de vitamines A i C.
És usat per la indústria cosmètica com a ingredient bàsic de cremes de bellesa i de la llet de cogombre d’efectes calmant i suavitzador cutanis
Dieta hipocolesterolèmica
La dieta hipocolesterolèmica , és a dir, d’escàs o nul contingut en colesterol, té com a objectiu de reduir la concentració d’aquest element en la sang i està indicada per a la prevenció i el tractament de la hipercolesterolèmia, és a dir, l’augment de la concentració sanguínia de colesterol i de les seves possibles i freqüents conseqüències, fonamentalment aterosclerosi, malaltia coronària i accidents cerebrovasculars El colesterol és un compost lipídic d’origen animal produït pel propi organisme humà, però que també és assimilat per aquest després de la ingestió i digestió de diversos…
Alimentació de la dona durant el postpart
L’alimentació de la dona durant aquest període s’ha d’adaptar a les necessitats del seu organisme i també a les del seu fill, en el cas que l’alleti L’alimentació durant els primers dies del puerperi es decideix d’acord amb el procés del part Si el part s’esdevingué per via vaginal i sense anestèsia general, la dona pot prendre líquids immediatament, i a les 2 o 3 hores ja podrà prendre algun aliment sòlid És recomanable que durant els primers dies l’alimentació sigui lleugera per a evitar que es produeixi una distensió de l’abdomen Si es va realitzar una anestèsia general, la dona no podrà…
llei del mínim
Agronomia
Llei segons la qual la insuficiència d’un dels elements nutritius essencials limita el rendiment dels conreus, encara que els altres elements essencials es trobin a disposició del conreu en quantitats suficients.
Aquest fet fou observat per primera vegada per Carl Sprenger 1787-1899
L’alimentació en la vellesa
Els hàbits alimentaris durant la vellesa condicionen en gran mesura l’estat de salut de la persona d’edat Un excés de nutrients energètics l’abocarà a un excés de pes o una obesitat que li comportarà múltiples perjudicis Per contra, una mancança nutritiva, per exemple derivada d’una deficient aportació de minerals o vitamines, pot donar peu a un deteriorament orgànic precipitat, o fins i tot a l’aparició de complicacions que empitjorin greument la qualitat de vida En realitat, els requeriments nutritius de les persones d’edat no es modifiquen tant, per comparació amb els dels…
Els ecosistemes aquàtics costaners
Consideracions generals Els sistemes aquàtics costaners es formen als marges continentals, on el poc pendent permet l’acumulació dels sediments arrossegats pels rius o per la mar La Mediterrània els afavoreix encara més per la falta de marea A les àrees deltaiques poden adquirir una importància i unes dimensions notables, com al delta de l’Ebre, d’on veiem la llacuna de la Tancada Són sistemes rics en nutrients, amb una productivitat elevada i altament dinàmics per l’intercanvi d’aigua entre la mar i les aigües dolces que hi fan cap Els gradients de salinitat són un factor important, que els…
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…
clorosi
Fitopatologia
Síntesi deficient de clorofil·la, patent especialment a les fulles per llur color groc clar, deguda a alteracions metabòliques diverses i, especialment, a manca d’ions nutritius com ara ferro, nitrat, calci, etc, o també a la manca de llum.
seguretat alimentària
Alimentació
Situació que proporciona a totes les persones, en qualsevol moment i circumstància, un accés físic i econòmic a aliments innocus i nutritius suficients per a satisfer les seves necessitats alimentàries i portar a terme una vida sana i activa.
La seguretat alimentària implica l’acompliment de les següents condicions una oferta i disponibilitat d’aliments adequats, l’estabilitat de l’oferta sense fluctuacions ni escassetat en funció de l’estació de l’any, l’accés als aliments o la capacitat per a adquirir-los i la bona qualitat i innocuïtat dels aliments Als països occidentals, les tres primeres premisses s’acompleixen de forma generalitzada Per aquest motiu, l’interès se centra sobretot en la seguretat alimentària i la necessitat de vetllar per la innocuïtat i la seguretat dels aliments, motiu pel qual es prenen…
Recomanacions de racions
La principal utilitat de l’apreciació dels grups i racions alimentàries és que, mitjançant el seu ús, és molt més pràctic d’elaborar menús en concordança amb una alimentació sana, eludint revisar contínuament quin és el valor nutritiu i el pes en grams dels aliments que es consumeixen Això no obstant, per tal que llur utilització sigui adequada, és imprescindible d’establir quantes racions diàries li calen a un subjecte determinat segons les seves característiques individuals i quantes d’aquestes racions han de pertànyer a cada un dels 6 grups bàsics d’aliments Només d’aquesta manera hom pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina