Resultats de la cerca

La força oxidant del iode, segons la semiequació I - 3 + 2e - ⇋ 3I - , és suficient per a permetre la determinació de les substàncies reductores com sulfurs, sulfits i àcid sulfurós, ferrocianurs, etc, emprant midó o α-naftoflavona com a indicadors Per a valorar la solució de iode en medi neutre o lleugerament bàsic hom empra el triòxid d’arsènic o una solució de tiosulfat, en medi àcid

Ocorre en forma de crostes o agulles cristallines en cavernes calcàries o, associat amb el guano, com a eflorescències sobre el sòl en països càlids Té caràcter oxidant i gaudí antigament d’una gran importància econòmica i estratègica, en ésser emprat en la fabricació de la pólvora Pel seu caràcter antisèptic i, prèviament reduït a nitrit, estabilitzador del color, és emprat, juntament amb la sal, per a adobar derivats carnis

Hom procedeix a addicionar els reactius en estat sòlid i sotmetre la mescla a fusió Segons la natura dels reactius i del fundent, la disgregació pot ésser àcida amb hidrogenosulfat de potassi, àcid fluorhídric o àcid sulfúric concentrat i calent o alcalina amb carbonat de sodi, amb les seves variants oxidant amb peròxid de sodi o amb nitrat de potassi, reductora amb cianur de potassi i sulfurant amb sulfur de sodi

És un sòlid cristallí incolor que es fon a 205°C Hom l’obté per oxidació d’una barreja de toluïdina i anilina Es dissol en àcid clorhídric i dóna la forma acolorida vermella Aquesta pot ésser obtinguda directament a partir de l’anilina i formaldehid, tractant el producte resultant amb clorur d’anilini, en presència d’un oxidant Com a colorant, pertany al grup dels colorants de tina , emprats en la tinció del cotó

En solució aquosa, la tendència d’un element metàllic a formar oxocations augmenta amb el pH, amb el nombre d’oxidació de l’ió metàllic i amb la capacitat acceptora de càrrega pi π de l’ió metàllic Alguns dels oxocations més estudiats són UO 2 2 + uranil o dioxourani VI, emprat en forma de sals com a pigment, i CrO 2 2 + cromil o dioxocrom VI, d’un gran poder oxidant

El perborat més important és el perborat sòdic, el qual és un sòlid que es fon a 63°C És moderadament soluble en l’aigua, i es descompon alliberant peròxid d’hidrogen, pel qual fet és emprat com a agent blanquejant Hom l’obté per reacció d’àcid bòric amb peròxid sòdic És un oxidant suau quan actua en medi alcalí És emprat també com a germicida, com a desodorant i en odontologia

També anomenat àcid pirosulfúric, la seva fórmula és H 2 S 2 O 7 Es presenta com un líquid oliós i dens, amb tonalitats que van des d’incolor a marró És molt higroscòpic i produeix vapors tòxics i sufocants Descompon en escalfar-se i és un agent oxidant fort reacciona violentament amb l’aigua i les bases, generant hidrogen Es fa servir en la producció d’explosius i en síntesi química com a agent sulfactant

És un líquid incolor, d’olor molt forta, que bull a 105°C i explota a 110°C La seva solubilitat és similar a la de l’àcid acètic Hom l’obté per oxidació de l’àcid acètic amb peròxid d'hidrogen en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador És subministrat en solucions al 40% en àcid acètic És emprat com a agent de blanqueig, catalitzador per a polimeritzacions, bactericida i fungicida, i com a oxidant en síntesi orgànica

Fortament oxidant, sobretot en calent, dissol diversos metalls nobles que resisteixen a l’àcid nítric sol or, platí, osmi Els alquimistes l’anomenaren aqua regia per la seva acció sobre el “rei dels metalls” l’or El seu poder dissolvent és atribuït a la formació de clor que comença a despendre's a uns 30°C en virtut de la reacció i també a la presència dels ions clor, que disminueixen el potencial d’oxidació del metall en complexar els seus cations

Els àcids aldònics que regeneren les aldoses mitjantçant l’hidrogen naixent tenen noms que deriven dels de les aldoses originàries Formen fàcilment lactones cícliques i, en presència de bases orgàniques febles, s’epimeritzen en el carboni 2 L’oxidació enzimàtica de la glucosa en l’àcid glucònic és, a l’organisme, la primera etapa de la degradació oxidant de la glucosa per la via de les pentoses Els àcids aldònics són també composts intermediaris en la degradació dels sucres per diversos microorganismes