Resultats de la cerca

El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…

Amb els seus apotecis sovint criptolecanorins i els seus ascs amb nombrosíssimes espores, les Acarospora són un gènere molt divers, bastant nitròfil, ben representat a la regió mediterrània, si bé l’espècie de la fotografia, A oxytona , és d’alta muntanya, on forma, a les superfícies extraplomades, grans taques de color groc viu Observeu els lòbuls i els apotecis de disc obert i amb marge ben visible, típics de l’espècie Volkmar Wirth Aquesta família comprèn líquens crustacis, gairebé tots saxícoles, que presenten els apotecis lecanorins o lecideïns, sovint una mica enfonsats al tallus, amb…

Característiques del grup Cefalotòrax de la nimfa infestant d’un pentastòmid Porocephalus crotali vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 80 en el qual poden distingir-se els quatre ganxos prominents que envolten la boca J Riley, AA Banaja i JL James Els pentastòmids constitueixen una agrupació sistemàtica d’unes 90 espècies paràsites, de característiques homogènies però encara poc conegudes Tenen el cos allargat, vermiforme i generalment anellat, cobert d’una cutícula quitinosa prima i sense curtir la boca és xucladora i voltada de dos parells de ganxos A la cavitat del cos hemocel…

Quitridis paràsits infectant la cèllula d’una alga conjugada cloròfit Són en fase vegetativa, i mostren una vesícula externa, una vesícula interna i un rizomiceli molt ramificat, que serveix per a captar aliments i que, en un cas, passa a la cèllula contigua a la dreta, travessant el septe Jaume Cambra Els fongs d’aquest grup, anomenats també quitridis del grec quitridion , ‘olleta’, són generalment aquàtics, amb cèllules reproductores flagellades, que presenten una gran diversificació morfològica pel que fa a l’aparell vegetatiu i una gran varietat de cicles vitals la majoria són paràsits,…

Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…

Els pseudofongs es configuren com un grup molt particular, que conserva molts caràcters algals Molts viuen en aigua dolça, com a sapròfits o com a paràsits d’algues, de fongs i fins i tot d’animals diversos L’aparell vegetatiu pot ésser unicellular com en moltes lagenidials i en molts hifoquitriomicets, o format per cèllules disperses en una xarxa filamentosa en els labirintulomicets, però en general està constituït per filaments sifonats sense septes, excepte a la base dels òrgans reproductors Les zoòspores tenen dos flagels, l’anterior, amb mastigonemes tubulars, i el posterior, llis, a…

Ataca les faveres, els pèsols i altres lleguminoses

La pesta és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombrosos animals, especialment rosegadors, i que accidentalment pot transmetre’s a l’home per la picada de puces que s’alimenten normalment de la sang dels rosegadors La pesta fou, en èpoques passades, una de les malalties infeccioses més temudes i difoses Les pandèmies de pesta que es van produir al segle VI i al segle XIV van modificar substancialment la demografia del món aleshores conegut A finals del segle XIX va produir una altra pandèmia important, originada a la Xina, que també es va difondre a diversos continents…

Símptomes de l’arrufat del presseguer Taphrina deformans , una tafrinomicètida, sobre les fulles d’aquest arbre Prunus persica Les fulles queden arrufades, és a dir, plegades formant bonys, que es corresponen amb cavitats a la cara inferior fulla de l’esquerra A vegades, es poden veure presseguers o ametllers amb una gran part de les fulles com les de la fotografia, sovint amb una tonalitat més vermellosa Manuel Tabarés / SCM L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies Taphrinaceae , bàsicament representades pel gènere Taphrina En aquest, el miceli, hialí i…