Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
El que cal saber de la blennorràgia o gonorrea
Patologia humana
La blennorràgia o gonorrea és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent provocada per un bacteri denominat gonococ, que es transmet gairebé sempre per contacte sexual La uretritis gonocòccica, la forma més freqüent de presentació del trastorn en l’home, es manifesta amb dolor, molèsties en emetre l’orina i l’eliminació d’una secreció groguenca o verdosa per la uretra Alguns homes que pateixen uretritis gonocòccica es comprimeixen el penis per tal de saber si segueixen eliminant aquestes secrecions o no Aquest procediment, però, hauria de quedar reservat als facultatius, en…
Vies urinàries
Anatomia humana
Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…
herpes
Patologia humana
Inflamació de la pell causada per un virus d’ADN del grup Herpesvirus, integrada per una munió de vesícules transparents que en assecar-se formen crosta.
És la més freqüent de les afeccions cutànies virals L' herpes simple o labial anomenat popularment pansa , apareix a la regió perioral com un eritema que successivament esdevé màcula, pàpula i vesícula, i que després s’asseca formant crosta sorgeix després de febrades, durant la menstruació o per indigestions L' herpes zòster , o zona , és imputable al mateix virus que la varicella i causa un dolor intensíssim afecta un o més ganglis de les arrels nervioses espinals i es tradueix en una erupció cutània vesicular que segueix el trajecte del tronc nerviós que correspon al glangli envaït L'…
epispàdies
Patologia humana
Anomalia congènita de la uretra masculina caracteritzada perquè aquesta desemboca a la cara dorsal del penis.
En la dona aquesta anomalia es limita a una fissura a la paret superior de la uretra
quilòpodes

Insecte quilòpode
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Subclasse de miriàpodes que comprèn individus amb el cos allargat, estret i de mida molt variable, aplanats dorsiventralment, segmentats i amb un parell d’apèndixs acabats en ungla a cada segment.
El cap conté un parell d’antenes llargues, amb 12 artells o més, un parell de mandíbules i dos parells de maxilles presenta també un nombre variable d’ocels, que poden ésser fusionats o bé absents en certes espècies, i dos òrgans sensitius l’òrgan de Tömösvary i l’òrgan frontal El tronc conté gonopodis a l’extrem posterior, espiracles dorsals en l’escutígera o laterals en el centcames, que condueixen a tubs traqueals ramificats, un parell d’urpes prènsils, acabades en una ungla verinosa, i 15 o més potes marxadores Tenen sexes separats i fecundació interna el desenvolupament és…
Òrgans genitals i mames del nadó
Els òrgans genitals del nadó solen ésser d’un volum relativament gran, per efecte de les hormones maternes que han passat al fetus, a través de la placenta, fins al moment del part En els nounats, la bossa que conté els testicles, l’escrot, sol tenir una grandària relativament considerable En alguns casos, els testicles encara no s’han situat en l’escrot en el moment de la naixença, però hi solen descendir al cap d’un temps La pell que cobreix l’extrem del penis, el prepuci, sovint està adherida al gland Generalment, les adherències es corregeixen espontàniament amb l’edat,…
Sistema reproductor
El sistema reproductor és el conjunt d’òrgans que tenen la finalitat bàsica de realitzar les funcions necessàries per a la formació de nous éssers humans, és a dir, per a la reproducció En l’espècie humana, la funció reproductora es reparteix entre els dos sexes, ja que tant en les persones de sexe masculí com en les de sexe femení té lloc una part del procés reproductor, però per tal de completar-lo cal la unió d’ambdós El procés d’unió dels dos sexes constitueix l’activitat sexual, que en l’ésser humà s’ha desenvolupat àmpliament amb objectius no reproductors Aquest capítol tracta del…
El que cal saber dels trastorns de l’erecció
Hom anomena trastorn de l’erecció la incapacitat persistent d’assolir o de mantenir una erecció satisfactòria que faci possible el coit La incapacitat esporàdica per a tenir ereccions és tan freqüent, ja que la major part dels homes presenten episodis transitoris d’aquest tipus, que no pot catalogar-se com una disfunció sexual Popularment, els trastorns de l’erecció s’anomenen "impotència", terme que es tendeix a evitar, ja que té connotacions pejoratives que afecten àmbits de la vida no relacionats amb la sexualitat L’origen de la disfunció pot ésser tan divers que només una diagnosi…
Mètodes anticonceptius
Definició En un sentit estricte, el terme anticoncepció es refereix solament als mètodes emprats en planificació familiar per a evitar que es produeixi la concepció, és a dir, la fecundació d’un òvul per un espermatozoide Tanmateix, però, com s’explica més endavant, en la planificació familiar es poden utilitzar a més d’altres mètodes per a limitar els naixements que no eviten la concepció sinó la implantació de l’òvul fecundat en l’úter o el desenvolupament de l’embaràs De tota manera, per a simplificar la terminologia, ha estat acceptada àmpliament la denominació…
Robert F. Furchgott
Medicina
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’endoteli dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina