Resultats de la cerca

Formà part de la capella musical de la cort polonesa del rei Segismund August a Cracòvia entre el 1545 i el 1563, primer com a cantor i després com a instrumentista El 1566 tornà a la seva ciutat natal, on ocupà càrrecs civils i judicials Més tard desenvolupà tasques com a músic professional al servei d’alguns personatges poderosos de Cracòvia, i possiblement també a la ciutat de Jazlowiec La seva obra principal, i l’única coneguda, és la collecció de 150 arranjaments a quatre veus dels salms en traducció del poeta Jan Kochanowski Melodiae na Psalterz polski przez 'Melodia per al Saltiri…

Vida Estudià amb E Guiraud al Conservatori de Música de París El 1905 esdevingué professor de contrapunt d’aquesta institució educativa entre els seus deixebles hi figuren músics de la categoria de Ch Koechlin, F Schmitt, M Ravel, G Enescu, A Honegger o D Milhaud El fet que entre la gran quantitat de tractats francesos que ensenyen l’escriptura fugada, segons el concepte obsolet de la fuga d’escola, el seu Traité de la fugue 1901 sigui encara apreciat actualment i utilitzat confirma l’excellent capacitat pedagògica d’aquest educador musical La seva obra com a compositor resta avui en dia…

Ocupà càrrecs en diverses institucions acadèmiques alemanyes, com ara el de professor de musicologia a la Universitat de Greifswald 1939-41 i el de director de l’Institut Humbolt de Musicologia a Berlín 1946-58 Collaborà en les publicacions "Die Musikforschung" coeditor, 1948-61 i "Die Deutsches Jahrbuch der Musikwissenschaft" editor, 1956-66 Té diversos escrits sobre música antiga i contemporània, però els seus estudis se centraren principalment en la història del lied alemany, amb obres com Das frühdeutsche Lied 'El primer lied alemany' , 1927-28 -el primer gran estudi sobre la cançó…

Estudià musicologia a la Universitat de Munic, on fou deixeble d’A Sandberger i Th Kroyer i es doctorà el 1918 Cursà els estudis de piano, composició i direcció a l’Akademie der Tonkunst de Munic Fou repertorista i director d’orquestra en diversos teatres alemanys Fundà 1945 i dirigí des del 1953 un institut de recerca musical a la Philologisch-Theologische Hochschule Obtingué un postdoctorat en musicologia a la Universitat d’Erlangen 1946, centre on esdevingué primer catedràtic d’aquesta matèria el 1956 Gran autoritat en l’estudi de la música medieval, fundà i edità Monumenta Monodica Medii…

Fou nen cantor a la cort de Gottorp, residència dels ducs de Slesvig-Holstein-Gottorp Nomenat kantor a Hamburg el 1605, hi dugué a terme una destacada tasca pedagògica i de difusió de música polifònica com a responsable de la interpretació musical a les esglésies més importants de la ciutat La seva escassa producció musical es redueix a algunes fugues i motets En la seva obra teòrica més important - Institutionum musicarum tractatio nova et brevis 1635- fa referència a les reformes introduïdes per Sethus Calvisius, G Hitzler i E Puteanus en el sistema de la solmització Seguint el…

Estudià teologia i el 1873 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on fou alumne de JC Gebauer, mestre que influí en la seva futura carrera compositiva Viatjà a Itàlia 1882, on descobrí la música polifònica Esdevingué un dels representants més destacats del cecilianisme danès i, convençut que era necessària una reforma en la música litúrgica, compongué obres inspirades en el cant gregorià Des del 1891 succeí com a organista a N Gade a la Holmens Kirke, càrrec que ocupà fins a la seva mort La recuperació de la música medieval danesa, com ara les balades, i de la cançó popular,…

Estudià teologia al Seminari de Tortosa, d’on fou mestre de capella Deixeble de Salvador Giner, el 1893 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tortosa dos anys més tard obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca de València, poc després a la catedral de Sevilla i finalment 1930 a la de València Escriví una missa en re menor per a quatre veus amb orgue, una missa a set veus amb cinc instruments de corda i orgue, etc Collaborà al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , on publicà Fragmentos del Epistolario Pedrell 1922 També publicà Catálogo de las obras polifónicas…

Estudià musicologia a la Universitat de Poznan 1951-54 i a la de Varsòvia 1954-56, centre aquest darrer on es doctorà el 1966 També estudià orgue, direcció i composició Fou director del Cor de Cambra Nacional de Polònia, a Varsòvia 1956-59 Des del 1957 treballà a l’Institut de Musicologia de la Universitat de Varsòvia, on el 1971 fou nomenat professor i cap de departament d’història de música polonesa Fou professor a la Universitat de Poznan 1977-93 i professor convidat a les universitats de Calgary 1986 i Kansas 1986-87 Dedicà els seus esforços principalment a la recerca sobre la música de l…

En 1599-1600 i 1605-09 estudià amb G Gabrieli a Venècia Des del 1603 fou instrumentista de la capella reial de Cristià IV Entre el 1611 i el 1614 estigué al servei de la reina Anna a la cort anglesa i el 1618 obtingué el càrrec de director assistent de la capella danesa Pederson fou el compositor danès més important anterior a D Buxtehude Compongué trenta-un madrigals a cinc veus -compresos en dos llibres, publicats el 1608 i el 1611- en el modern estil italià posterior a L Marenzio La seva producció religiosa es limita a Pratum spirituale 1620, una collecció de música sacra que inclou…

Fou mestre de capella en diverses ciutats El 1635 ho era a la catedral de Crema, des del 1644 a Piacenza i entre el 1648 i el 1666 a Novara El 1650 competí pel mateix lloc a la catedral de Milà, però el càrrec va recaure en MA Grancini El 1699 tornà a intentar-ho, tot competint amb F Bagatti i G Legrenzi Aquesta vegada obtingué l’esperat nomenament i ocupà la plaça fins a la seva mort Grossi fou un prolífic compositor de música religiosa En la seva immensa producció de més de 500 obres destaquen les misses, salms, lletanies, motets, magníficats i concerts eclesiàstics Tot i la…