Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
Felip de Saluzzo
Història
Noble italià, fill de Manfred III, marquès de Saluzzo, i de Beatriu de Savoia (que es casà en segones noces amb el rei Manfred I de Sicília), era germà, doncs, per banda de mare, de la reina Constança, muller de Pere II de Catalunya-Aragó.
Ja abans del 1291 s’installà a la cort dels seus parents catalans, que li donaren els llocs de Lluçars, Lasquarri, Llaguarres, Jusseu i Estopanyà 1292 Es casà vers el 1298 amb Sibilla de Peralta, pubilla de la casa de Peralta, i el 1321, ja vidu, amb Galbors de Cervera Acompanyà el rei Jaume II en la seva expedició contra Frederic de Sicília el 1298, però més tard, entre el 1321 i el 1324, estigué un temps al servei d’aquest últim De Sicília passà a Sardenya, on l’infant Alfons li confià la governació de l’illa que acabava de conquerir 1324 Tingué quatre fills Ramon de Peralta,…
Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Pertangué al Centre Català Collaborà als periòdics Un Tros de Paper , L’Embustero 1866, La Pubilla , Diari Català , El Estado Catalán , La Campana de Gràcia , l’ Almanac de La Campana , Lo Xiulet del Carril 1881, de Vilanova i la Geltrú, i la Revista de Catalunya El 1867 fundà el periòdic La Rambla Dirigí El Telégrafo , i fundà i dirigí el republicà i anticlerical El Diluvio , així com La Imprenta Escriví per al teatre La creu de la masia 1873, en collaboració amb Frederic Soler, i La veu de la campana També, com a fulletó d’ El Diluvio…
Hug d’Anglesola
Història
Senyor de Miralcamp (Hug II d’Anglesola).
Succeí el seu pare Bernat II vers el 1379 Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381 gran privat de Joan I i Violant de Bar Fou un dels processats pel nou rei Martí 1396, però, reivindicat ben aviat, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix Governador de Mallorca 1398, hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell Mort sense descendència masculina, heretà Miralcamp la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre-Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí De la seva primera muller…
Joan Vinyals i Vilaret
Música
Director d’orquestra i compositor català.
Feu els primers estudis musicals a Vilafranca amb Antoni Insenser i Francesca Prats i els continuà amb Josep Rocabruna i Mathieu Crikboom violí i piano, Enric Morera harmonia i composició i Luis Vega contrapunt i fuga Des que tenia onze anys tocà el violí a La Catalana, orquestra que passà a dirigir quan en complí quinze Més tard fou director de les orquestres Els Fatxendes Sabadell i Planes Martorell, i dels cors Obrers de l’Ateneu i Sarroca Nova El 1915 i el 1916 dirigí la companyia lírica Granieri-Marcheti durant la gira que dugué a terme per l’Estat espanyol Compongué peces corals,…
Domènec Moner i Basart
Música
Compositor.
Inicià els estudis musicals a la seva vila natal amb Joan Coll i després els continuà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb J Balcells solfeig, Ll Millet teoria i E Morera harmonia A catorze anys escriví la seva primera sardana, Aimada Joaquima , gènere en què s’especialitzà N’arribà a escriure més de quaranta —algunes de les quals corals, d’un gran lirisme, com La sardana de Girona 1965 i La devesa de Girona 1967—, entre les quals destaquen Alegroia , Lloret vila encisera , Al meu fillol , Cala Canyelles , Lloret Ciutat Pubilla o Missatge lloretenc Dirigí l’Orfeó…
,
Francesc Robuster i Sala
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1589-98) i de Vic (1598-1607).
Era fill de l’apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona 1578, i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona Nomenat bisbe d’Elna 1589, regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic 1598 Fou president de la generalitat de Catalunya 1581 A la diòcesi de Vic, en les lluites entre nyerros i cadells afavorí els cadells iarribà a ésser motejat el Cadell Gros , i els cadells, de robusters Tingué fortes discussions amb el capítol…
Joan de Montbui i de Tagamanent
Història
Militar
Política
Polític i militar, conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui.
Senyor de la baronia de Montbui Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent Capità de la generalitat en les lluites contra Joan II Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria — lloctinent d’Alfons IV el Magnànim — , on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra 1453 En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona, en la qual es trobaven refugiats la…
Alfons Roure i Brugulat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Autor dramàtic i periodista; fill de Conrad Roure.
Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…
,
Bernat Hug de Serrallonga
Història
Magnat.
Formà part del seguici i la cort del comte Nunó Sanç i més tard dels del rei Jaume I Era fill de Ramon de Serrallonga, senyor de Serrallonga i de Cabrenys Es casà amb la vídua Ermessenda de Cortsaví, pubilla del patrimoni de Cortsaví, la Bastida i Bula d’Amunt, de la qual tingué tres fills i dues filles Les seves actuacions polítiques començaren el 1217 Era vassall del vescomte de Castellnou pel patrimoni de Serrallonga i del comte d’Empúries pel castell de la Clusa El 1228 jurà a Barcelona les paus i treves manades per Jaume I i sembla que assistí amb el comte rossellonès a la…
Ramon I d’Arquer
Història
Noble.
Fill de Pere II i de Leonor de Vernet, hereu d'importants vincles i feus a l'antiga Septimània, transmesos per la seva àvia Maria de Rasès, descendent directe del príncep got Sigisbert A causa de desavinences i enfrontaments públics amb el senescal Hugues d'Arcys i l'inquisidor major Bernard de Caux, es veié abocat a creuar els Pirineus amb la seva família, per tal de buscar la protecció del comte d'Empúries Fundà casa a Castelló d'Empúries primer, i a Santa Maria de Palautordera després, ja sota l'aixopluc del poderós casal de Barcelona Casat amb la pubilla d'una important…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina