Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Antonio de Reparaz
Música
Compositor i director andalús d’origen basc.
Fill d’un militar, nasqué a bord d’un vaixell a les proximitats de Cadis El 1849 debutà com a director d’orquestra a Santander La Diputació de Navarra li concedí una borsa d’estudi per a ampliar coneixements a Itàlia Quan abandonà aquest país, entrà com a director al Teatro São João, a Porto Allí desenvolupà una intensa activitat com a compositor i estrenà quatre òperes Gonzalo de Córdoba , Malakadel , Pedro el Cruel i La Renegada Després s’establí a Madrid, on presentà algunes obres escèniques seves Compongué diverses sarsueles, com ara El paraíso de Madrid -en collaboració amb L Rivera,…
Felip Mei i Galès
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Impressor, humanista i poeta.
Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès De molt jove dirigí la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner feta per la seva mare 1557 i en redactà la dedicatòria S’establí, el 1577, com a impressor a Tarragona, sota la protecció de l’arquebisbe Antoni Agustí, de qui imprimí diverses obres Mort aquest, retornà a València 1588, on continuà exercint la professió Des del 1589 fou professor de prosòdia llatina de la universitat, i a partir del 1592, catedràtic des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec És autor d’una traducció castellana, en octaves, de les Metamorfosis d’Ovidi, Del…
,
Anton Stepanovic Arenskij
Música
Compositor, pianista i director rus.
Vida Representà el vessant més eclèctic de la música, allunyat de les pràctiques musicals nacionalistes de la Rússia del seu temps Rebé les primeres nocions musicals de l’entorn familiar, i a nou anys compongué petites cançons i peces per a piano L’any 1879 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià composició amb NA Rimskij-Korsakov En finalitzar els estudis obtingué la Medalla d’Or del conservatori, i fou contractat com a professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori de Moscou, on tingué com a alumnes SV Rakhmaninov, AN Skr’abin i RM Glière Redactà tres obres dedicades a la…
Friedrich Heinrich Himmel
Música
Compositor alemany.
Vida El 1785 estudià teologia a Halle, però l’any següent decidí dedicar-se a la música Durant tota la seva carrera gaudí del favor del rei Frederic Guillem II, els seus successors i la família reial El 1795 fou nomenat mestre de capella en caure en desgràcia JF Reichardt Els seus plans per a renovar l’òpera alemanya no trobaren ressò a la cort i, per problemes financers, se n’anà de viatge per les corts de Rússia, Dinamarca i Suècia 1797-99 La seva òpera Vasco da Gama s’estrenà al mateix temps 1801 que la Rosamunda de Reichardt i desencadenà una disputa Himmel defensà l’escola neonapolitana…
Francesc Gras i Elias

Francesc Gras i Elias
© Fototeca.cat / D. Campos
Història
Teatre
Literatura catalana
Historiador, prosista, poeta i dramaturg.
Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894 Hijos ilustres de Reus , 1899 Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907 Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894 El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…
,
cantaor
Música
De cantador.
Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció del ball…
Joan Gil-Albert i Simon
Literatura
Poeta i assagista en castellà.
Estudià dret i filosofia i lletres a València Collaborà a Hora de España Exiliat del 1939 al 1947, residí a diversos països sud-americans El 1927 publicà La fascinación de la real , prosa avantguardista, a la qual seguiren Vibración de estío 1928, Como pudieron ser Galerias del Museo del Prado 1929 i Crónicas para servir al estudio de nuestro tiempo 1932 Estèticament molt relacionat amb la Generació del 27, el 1936 publicà el recull de sonets Misteriosa presencia , que fou seguit per Cadente horror 1936, Siete romances de guerra 1937 i Son nombres ignorados 1938, sobre l’experiència de la…
romancer
Literatura
Conjunt dels romanços de la literatura castellana i que constitueix pròpiament un gènere exclusiu d’aquesta literatura.
Els romanços nasqueren a la fi del s XIV amb la decadència de l’èpica i es transmeteren, com aquesta, de forma oral Quan la cançó de gesta perdé interès i audiència, la gent en conservà a la memòria els fragments més atractius, que a poc a poc esdevingueren vertaders romanços Els més antics s’anomenen vells , i els composts a partir de mitjan s XVI, aproximadament, nous o artístics Els vells, derivats de les cançons de gesta, els més interessants d’altra banda, són dits tradicionals, si bé aviat es contaminaren d’elements subjectius i sentimentals Llurs herois seran els mateixos de l’èpica…
Alonso de Mudarra
Música
Compositor i violista de mà d’origen castellà actiu a Andalusia.
Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…
Romancerillo catalán
Música
Recopilació cançonística del polígraf Manuel Milà i Fontanals.
El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina