Resultats de la cerca

Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…

Pot ésser un trastorn familiar o pot aparèixer en situacions determinades, com ara l’embaràs, o en estats patològics, com ara la insuficiència hepàtica Les telangièctasis poden localitzar-se en qualsevol lloc de la pell o de les mucoses, especialment la cara, la part alta del tòrax i les extremitats

En la dona, si bé succeeixen fets equiparables, la resposta sexual és una mica més complexa Durant la fase d’excitació , també sota la regulació del sistema nerviós parasimpàtic, es produeix un increment de l’aportació sanguínia a la regió genital Tanmateix, atès que en aquest cas no hi ha cossos erèctils capaços de recollir el volum sanguini accessori, la congestió vascular genital dóna lloc a un fenomen molt diferent que en l’home, per bé que complementari en la funció de l’erecció la lubricació vaginal Aquesta lubricació es deriva de la intensa congestió vascular…

Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la sinapsi…

S’anomena hemorràgia la sortida de sang de l’interior de l’aparell càrdio-vascular deguda a la pèrdua d’indemnitat de les parets vasculars L’origen de les hemorràgies pot ésser molt divers, per bé que en una part important són degudes a traumatismes externs Segons la localització del vas lesionat, l’hemorràgia pot ésser externa, quan la sang surt a la superfície del cos, o bé pot ésser interna, quan la sang s’acumula a l’interior de l’organisme en aquest darrer cas és possible que s’origini una hemorràgia oculta, és a dir, una pèrdua de sang poc important que no es detecta…

La congelació és afavorida per causes de tipus ambiental neu, vent, humitat, etc o orgànic etilisme agut, desnutrició, xoc, etc L’acció del fred intens pot donar lloc a lesions locals poc o molt extenses o bé a un quadre d’hipotèrmia, anomenat síndrome general de congelació Les lesions locals provocades pel fred poden ésser classificades en congelacions de primer, de segon i de tercer grau La congelació de primer grau es manifesta per una vasoconstricció amb pallidesa cutània i sense dolor, seguida d’una vasodilatació amb pruïja La congelació de segon grau es caracteritza per l’aparició de…

En el 80% dels casos afecta nens de cinc anys d’edat i la màxima incidència de la malaltia es dona al Japó No queda clara la seva etiologia infecciosa ni tampoc la transmissió d’una persona a una altra S'especula amb la possibilitat que un o diversos agents infecciosos actuïn damunt d’un hoste genèticament predisposat per a explicar-ne la incidència estacional, l’agrupament geogràfic i el quadre clínic de febre i exantema similar al d’altres malalties infeccioses el fet que la població desenvolupi immunitat enfront de la malaltia podria ser la causa que per damunt dels cinc anys la incidència…

La sang és la substància líquida de color vermellós que ocupa l’interior de l’aparell càrdio-vascular La seva funció fonamental és fer arribar oxigen i substàncies nutritives a tots els teixits, com també dur substàncies tòxiques o de rebuig fins als òrgans responsables d’eliminar-les El volum total de sang que el cos humà conté varia segons les característiques de cada persona, com ara l’edat, la complexió física i el sexe En l’home el volum de sang correspon a uns 70 ml per kg de pes, mentre que en la dona és d’uns 60 ml/kg de pes Així, l’organisme d’una persona adulta conté…

És anomenada hematèmesi l’expulsió de sang amb els vòmits Per tal que tingui lloc una hematèmesi, cal que prèviament s’hagi produït una hemorràgia a l’esòfag, l’estómac o el duodè quan les hemorràgies s’esdevenen més enllà del duodè, la sang abocada al tub digestiu és expulsada de l’organisme amb les deposicions La sang que es presenta en els vòmits pot ésser vermella, quan és sang fresca, o bé fosca, quan es troba coagulada o parcialment digerida, després de romandre algunes hores a l’estómac En aquest darrer cas, els coàguls de sang solen adquirir una consistència viscosa i s’adhereixen als…