Resultats de la cerca
Es mostren 3589 resultats
Ludwig Schnorr von Carolsfeld
Música
Tenor alemany.
Com a cantant es formà a Dresden amb J Otto, i després continuà els estudis a Leipzig Debutà el 1853 a Karlsruhe Des de llavors només interpretà papers petits i secundaris, en les temporades de Karlsruhe, Dresden i Munic D’aspecte físic corpulent, com a actor era considerat molt afectat, heroic, i de gran capacitat dramàtica Les cròniques del seu temps diuen que posseïa una veu trencada La seva interpretació dels papers de Lohengrin i Tannhäuser meresqué gran acceptació per part de R Wagner, raó per la qual el compositor el trià per a l’estrena de Tristany i Isolda a Munic Fou…
Carin Malmlöf-Forssling
Música
Compositora sueca.
Estudià contrapunt i composició a la Reial Acadèmia de Música d’Estocolm, on es graduà el 1942 El 1957 fou deixebla de Nadia Boulanger a París L’any 1970 fou elegida membre de l’Associació de Compositors Suecs Les seves primeres obres daten del 1930, època en què escriví cançons amb diferents instrumentacions, peces instrumentals corals i orquestrals El 1986 compongué Flowings , per a orquestra, que li havia estat encarregada per l’Orquestra Filharmònica d’Estocolm i que fou estrenada sota la direcció de Neeme Järvi El 1987 fou nomenada Compositor de l’Any i la Reial Acadèmia de Música li…
Art Blakey
Música
Bateria i líder de grup nord-americà.
En ambdues facetes fou un dels personatges més importants de la música de jazz Començà tocant el piano, però de seguida passà a la bateria, que aprengué de manera autodidàctica, influït sobretot per Chick Webb L’any 1942 es traslladà a Nova York, on treballà amb Mary Lou Williams, Fletcher Henderson i Billy Eckstine En l’orquestra d’aquest últim quedà associat al jazz modern be-bop juntament amb els seus companys Miles Davis, Dexter Gordon i Fats Navarro, entre d’altres Després tocà amb Charlie Parker i deixà importants enregistraments amb Thelonious Monk El 1955 fundà un quintet, The Jazz…
estructura econòmica
Economia
Branca de l’economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general, la qual cosa correspon a l’anàlisi econòmica.
La seva inclusió dins la ciència econòmica contemporània —els primers tractats estructurals són els d’EWagemann 1932 i FPerroux 1936 es desprèn de la necessitat d’una descripció sistemàtica i global per afrontar el problema del desenvolupament i l’estudi del capitalisme L’anàlisi estructural suposa la revisió de la teoria econòmica clàssica sobre la tendència espontània al creixement equilibrat i el tractament abstracte dels fets econòmics Les relacions econòmiques estructurals depenen de la infraestructura econòmica , que constitueix la base física invariable de la realitat Aquest…
forma
Filosofia
Principi ordenador, constitutiu o determinat de la realitat, descobert per la ment.
El concepte brollà com a mitjà de comprensió de l’ésser de les coses, de llur unitat i multiplicitat i de llur permanència i moviment Per a Plató, la forma eîdos , l’ésser constitutiu de les coses, resta fora d’elles, en el regne de les idees universals de les quals els objectes són còpies o reflexos, i és percebuda per l’enteniment Aristòtil, d’altra banda, dedueix, enfront del problema de l’esdevenir, que l’ésser sensible es compon, com a elements constitutius, de la matèria, o substrat, i la forma eîdos, morfé , determinant, ambdós inseparables el real és el compost d’ambdues, però…
Sergi Reverter Clara
Rem
Piragüista especialitzat en aigües tranquil·les.
Membre del Club Natació Banyoles, destacà tant en proves de fons com de velocitat En fons, guanyà dos Campionats de Catalunya d’hivern en K1 2010, 2012 i aconseguí quatre subcampionats 2008, 2009, 2011, 2013 En velocitat, des del 2006 ha guanyat diversos Campionats de Catalunya de 200 m i 500 m, especialment en K2 i en K4 També es proclamà campió de Catalunya per equips amb el CN Banyoles en nombroses ocasions, compartint equip, entre d’altres, amb Albert Corominas, Lluís Reverter, Josep Caixàs i Eudald Vila D’altra banda, aconseguí diversos podis en el Campionat i la Copa d’Espanya de fons,…
conjugació de fase òptica
Física
Utilització de fenòmens de l’òptica no lineal per a invertir una ona lluminosa de manera que l’ona de retorn ressegueixi exactament la trajectòria de l’ona incident.
Els disposititus capaços de produir-la s’anomenen miralls conjugadors de fase Si un feix de llum travessa una substància distorsionadora i després és reflectit per un mirall conjugador de fase, aquest fa que el feix reflectit tingui les distorsions del feix incident però de sentit contrari, de manera que, si hom el fa passar novament per la substància distorsionadora retrocedint per la trajectòria inicialment reconeguda, el feix emergent no presenta gairebé distorsions, atès que aquestes han estat compensades Per aquesta raó, el fenomen és conegut també com a reflexió d’inversió…
Pan
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Divinitat procedent d’Arcàdia Peloponès, era protector dels ramats i propiciador de la fertilitat del bestiar És representat en forma d’home amb banyes i potes de boc en lloc de cames, i sovint un gran fallus A l’igual d’altres figures mitològiques similars, com ara Dionís entre els romans, Bacus, els silens, els sàtirs o els faunes, és un dels més vinculats a la música per raó dels seus atributs eròtics en la iconografia sovint apareix acompanyant les muses i tocant l’aulos o la siringa -anomenada també flauta de Pan-, instrument que rep aquest nom perquè, segons la llegenda, la nimfa…
transmissió
Música
Fenomen pel qual una fracció d’ona que es propaga en un medi material passa a fer-ho en un altre medi de propietats dinàmiques diferents.
La intensitat de l’ona transmesa depèn de les propietats del nou medi Si l’ona inicial és monocromàtica d’una sola freqüència i el medi inicial de propagació és unidimensional amb una dimensió -llargària- molt més important que les altres dues, com és el cas de les cordes i les columnes d’aire dels instruments musicals, la intensitat de la transmissió es pot caracteritzar quantitativament per un coeficient de transmissió que expressa la raó d’amplituds i la fase relativa entre l’ona transmesa i l’ona incident Per a cada freqüència, aquest coeficient pot tenir un valor diferent La…
cantus coronatus
Música
Locució utilitzada cap al final de l’Edat Mitjana, per a designar el cant coronat, amb la qual hom es refereix a dues categories diferents de la música vocal medieval.
En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’ornaments i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina