Resultats de la cerca

Com a pràctica científica fou iniciada per Edward Jenner, que emprà la inoculació de limfa d’animals infectats de vaccí per a evitar la verola en éssers humans 1796 El seu mètode fou divulgat pel francès Moreau de la Sarthe, per l’italià Luigi Sacco i pels alemanys Huefeland i Heim, entre altres Louis Pasteur utilitzà gèrmens amb virulència atenuada per tal de prevenir o de guarir les infeccions causades per ells, i tingué èxits ressonants tant en el cas del carboncle 1881 com en el cas de la hidrofòbia 1885 Tot i que no s’havia interessat pel vaccí ni per la verola, el seu mètode recordava…

Situació Aspecte actual de les ruïnes, en què és ben visible la part de l’absis d’on s’han sostret molts dels carreus primitius ECSA - M Catalán Les restes de l’església de Sant Pere es troben situades als peus del turonet del Pinetell Mapa 34-16418 Situació 31TCF493842 Per a arribar al turó del Pinetell cal agafar la carretera local TV-2421, que de Prenafeta es dirigeix vers Montblanc quan s’arriba a una creu de terme s’ha d’agafar un camí de carro que després de 2 km mena a l’esmentat turonet, als peus del qual hi ha els vestigis de l’església FEB Història El lloc del Pinetell es documenta…

El poble de Benavent és situat a uns 9 km al nord de Lleida, al centre del que hauria estat el Segrià antic El seu terme conforma una petita vall plana regada pel torrent de Vallporcar i una extensa xarxa de sèquies Sembla que Benavent fou una explotació d’origen andalusí que el comte de Barcelona, RamonBerenguerIV, hauria atorgat al cavaller Guillem de Benavent De fet, els anys 1191 i 1207, el seu fill, Gombau de Benavent, cedí a Pere Lanzavil i Pere de Colona, respectivament, les dues meitats del seu domini Tenim referències molt primerenques de la…

A Catalunya, el billó aparegué al segle XI, sota RamonBerenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els segles XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del segle XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de…

Situació Restes d’una de les torres de l’antic castell d’època islàmica, ara integrada en una de les cases del poble de Montgai ECSA - J Giralt Les restes del que podríem considerar el castell de Montgai es troben al centre del nucli urbà, en un edifici situat a la cantonada entre la plaça del Castell i el carrer Reverend Bernola Mapa 33-14360 Situació 31TCG307298 El poble de Montgai és al peu de la carretera LV-3025 que uneix Balaguer amb Agramunt, tot resseguint la vall del riu Sió CAT-CCA-JGB Història Es coneixen, fins a l’actualitat, poques notícies directes del castell de Montgai L’any…

El lloc de Penelles, a la plana urgellesa de la comarca, és esmentat per primera vegada el 1069 1079, en què el comte Ermengol IV d’Urgell va dotar el monestir de Santa Maria de Gualter, entre altres béns, amb la meitat de les primícies que tenia a Penelles El castell de Penelles nasqué en un extrem del terme de Butsènit com a quadra fronterera, i la seva jurisdicció va anar lligada en un primer moment al castell de Butsènit Molts documents així ho confirmen L’any 1084 Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda de Castellbò, que havien obtingut del comte d’…

Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els castells que la…

Situació i presentació Està situat al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la Noguera Limita amb els municipis noguerencs d’Albesa N i Torrelameu NE i amb els segrianencs de la Portella NW, Vilanova de la Barca E, Alcoletge SE, Lleida SW, Torre-serona, Benavent de Segrià i Vilanova de Segrià W Es troba a la confluència de la Noguera Ribagorçana en bona part límit NE del terme amb el Segre en part límit SE, estès damunt la plana alluvial que voreja els dos rius i les terrasses més baixes de la depressió segrianenca El recorregut de 4 km de la Noguera Ribagorçana, des del seu pas…

El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…

La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de RamonBerenguer I, equivalència que anà…