Resultats de la cerca
Es mostren 1098 resultats
Cirenaica
Geografia històrica
Regió oriental de Líbia que fins el 1963 fou una de les tres províncies federades del país.
Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi'r Zalṭan,…
Massís Central

Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz…
Guadiana
Riu
Riu de la península Ibèrica col·lector de les aigües de la Manxa, on neix a les llacunes de Ruidera, i de tot el gran vessant limitat al N pels monts de Toledo i al S per Sierra Morena (744 km de longitud i 67 800 km2 de conca).
La capçalera és a l’altiplà de la Manxa, d’uns 1 000 m, que s’inclina insensiblement cap a ponent Des de Ciudad Real el fons del vessant s’accidenta fortament pels relleus de Sierra Morena, que s’orienten cap al NW El riu s’encaixa des d’Alcolea de Calatrava fins al portell de Cíjara, i a Villanueva de la Serena entra a Las Vegas S'encaixa de nou a la ratlla de Portugal i desemboca a l’Atlàntic davant Ayamonte El seu pendent és anòmal, ja que els trams més planers són la capçalera i Las Vegas extremenyes, mentre que els més pendents són el tram final i el mitjà El seu cabal és de 79 m 3 /s al…
Miocè
Geologia
Època (i sèrie) del Terciari superior, compresa entre l’Oligocè i el Pliocè.
S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers proboscidis, com…
celtiber | celtibera
Història
Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la Celtibèria, format per pelèndons, arèvacs, bel·les, tites, lusons i celtibers estrictes.
Llur cultura, de bell antuvi cèltica hallstàttica , es desenvolupà durant la segona edat del ferro sense noves aportacions europees i es creà una personalitat que per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric, plenament format al segle III aC La suposada barreja ètnica de celtes i ibers és avui descartada Amb una economia bàsicament ramadera, el furt del bestiar oposava uns pobles celtibers als altres, la qual cosa creà l’esperit guerrer que ha estat tòpic per a caracteritzar-los La població s’agrupava al voltant de les places fortes, i l’organització social era…
Castell d’Aguilar de Sas (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Es tracta d’un lloc desaparegut de l’antic terme de Sas El castell, bellament encimbellat 1350 m, s’emplaçava entre el tossal de Sant Quiri i la vall d’Erta Des d’ací dominava, igual que un ocell, tot l’altiplà de Sas, amb els colls d’Erta cap a la Vall de Boí, o a la vall de Cabdella pel port de la Felià, de Fades Peranera, la Picó i d’Hostalets Castellars El castro Aquilar és esmentat per primera vegada en un instrument de l’any 1090, en un plet i judici pel qual els comtes Artau II i Eslonça donen en alou al seu fidel Miró Ramon aquest castell amb tot el que li pertany, exceptuant-ne però…
Vilatge de Santa Blanca (Torrefeta)
Art romànic
Situació Restes d’una edificació situada a la part alta d’aquest despoblat, pertanyents probablement a una petita torre EFS Al N de la Morana, a la capçalera del barranc del Reguer, es localitza aquest vilatge damunt un esperó allargassat que avança en direcció W i se separa de l’altiplà principal al qual pertany Mapa 34-14 361 Situació 31TCG550287 Un cop haurem arribat des de Guissona al poble de la Morana per una desviació de la carretera L-310, cal prendre un camí que surt al N de la població i passa sota l’esperó, després d’1,5 km Vestigis del vilatge Actualment l’esperó de Santa Blanca…
Castell de Cabestany (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Cabestany és un altre dels petits agregats del municipi de Montoliu de Segarra que s’originà a partir d’una fortificació encimbellada en un petit turó, de la qual gairebé no resten vestigis El lloc de Cabestany és conegut des del 1075, quan és mencionat en el conveni entre Hug Dalmau de Cervera i Guifré Bofarull El castell, com a tal, comença a ser documentat al segle XII Durant la primera meitat del segle XII era senyor del terme Guillem d’Aguilar, el qual el 1139 va vendre el castell a Pere Arnau, al mateix temps que part del castell de Belltall La vídua de Pere Arnau, Arsenda, llegà el…
Santa Maria d’Almenar
Art romànic
El poble d’Almenar és situat sobre el vessant de l’altiplà del Sas que mira vers la Noguera Ribagorçana L’origen del topònim Almenar cal cercar-lo en la forma àrab al-manara , és a dir, torre de guaita Les primeres mencions del “ castrum antiquum qui dicitur Almanara ” són de l’any 1085, amb motiu dels enfrontaments entre el Cid, que representava els interessos d’al-Mu’tamin de Saragossa, i al-Mundir de Lleida, que tenia el suport dels comtes catalans Almenar fou conquerit el 1093 Malgrat que la repoblació del lloc s’inicià els anys posteriors a la conquesta, la seva colonització efectiva no…
La localització de la vella indústria
Les característiques de cada indústria determinaven assignacions diferents dels factors de producció capital fix, treball, primeres matèries En la indústria paperera, per exemple, el capital fix tenia un pes molt rellevant i el procés productiu imposava la concentració de la força de treball en el molí En canvi, el capital fix era molt menys decisiu en les indústries tèxtils i el cicle productiu es podia fraccionar en un ventall molt ampli d’unitats de producció, predominantment domèstiques Per tant, la plasmació de cada indústria en el territori havia de ser diferent D’altra banda, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina