Resultats de la cerca
Es mostren 601 resultats
A l’esquerra del sistema: demòcrates i republicans
El context Portada de l’“Almanaque democrático para 1864”, Barcelona, 1863 Els orígens de la tradició democràtica en els territoris que s’engloben sota el nom de Països Catalans són, a hores d’ara, poc clars Tot i la importància que s’atribueix als ideals republicans en la caracterització dels conflictes polítics i els comportaments socials, allò que es coneix del procés que duu de la conspiració del mallorquí Joan Picornell, al Madrid del 1795, a l’eclosió del federalisme, en els anys del Sexenni Democràtic 1868-74, encara resta condicionat pels buits, pels episodis que romanen en la foscor…
Les lluites socials
El context Com a arreu d’Europa, en els països de la Corona d’Aragó la freqüència dels conflictes socials va fornir un dels aspectes més visibles de l’anomenada crisi baix-medieval o crisi del feudalisme Al llarg del segle XIII, i especialment durant el darrer terç, es començà a notar que l’expansió comportava greus contradiccions Es podria destacar, entre altres factors que cal considerar, la precarietat en què vivia una població que havia crescut considerablement i que, a la llarga, no comptà amb un nivell de producció ni de recursos tècnics suficients, a causa del caràcter extensiu d’…
Els Puig i els Sedó, a Esparreguera
Dues empreses, fins a cert punt La fàbrica i la colònia Sedó, d’Esparreguera, formen un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya Al costat del riu Llobregat, les seves edificacions i el vell aqüeducte que portava l’aigua des del salt del Cairat són encara emblemàtics d’una indústria cotonera en la primera línia europea Però can Sedó va ser abans can Puig, una família sense cap relació de consanguinitat amb els seus successors I tan importants foren els uns com els altres Si tingueren un denominador comú fou el fer compatible l’activitat industrial amb la…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…
Cloenda: dos itineraris modernistes

Mario Rotllant: Capitells de la Casa de Dámaso Gutiérrez (1913). L'Havana.
Montserrat Villaverde
S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…
Sant Tomàs de Fluvià (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Fluvià des de llevant, amb la capçalera descoberta totalment després dels treballs de restauració recents F Tur Església de l’antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià, situada al poble del mateix nom uns 3 km al nord-oest del seu cap de municipi, en un indret d’elevacions suaus que assenyalen el límit occidental de la plana empordanesa El nucli habitat, format per una dotzena de masies que s’agrupen entorn de l’església, es troba vora un camí antic que duu a Siurana d’Empordà, anomenat popularment “el camí ral” Mapa 258M781 Situació…
El gravat i les arts del llibre del gòtic al Renaixement
En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…
A la recerca de l’home nou
Les noves propostes educatives i culturals del començament de segle presentaven un doble vessant individual i social, ja que no es tractava solament de preparar un nou individu a través de l’educació sinó que, a més, l’escola havia de ser capaç de forjar els futurs ciutadans d’una societat moderna, més justa i equilibrada Hom intentava actualitzar les velles utopies dels illustrats Els grups polítics i socials que posaven en qüestió el sistema de la Restauració tenien diferències substancials pel que fa als projectes culturals i educatius i, sobretot, en relació a la futura organització de la…
Entre la revolució i la guerra (1936-1939)
Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…
L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)
A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina