Resultats de la cerca
Es mostren 1326 resultats
Sant Jaume dels Verders (Vilanant)
Art romànic
Situació Un pany de mur d’una construcció anterior a l’edifici actual a la part superior aquest pany mostra l’inici d’una curvatura d’una volta F Tur El santuari de Sant Jaume dels Verders, o dels Solers, i les restes del casal dels Solers són al sector sud-occidental del terme de Vilanant, a uns 2 km de la població Es troben a poca distància del mas Rodeja, que és vers ponent, i de les ruïnes del castell d’Escales o dels Moros, vers llevant, damunt un serrat no gaire elevat sobre el curs del Manol, que discorre vers migdia Mapa 258M781 Situació 31TEDG888775 Un camí de terra porta des de…
Alfons I de Catalunya
Història
Música
Literatura catalana
Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96).
Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…
, ,
Relació de presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya
La relació cronològica adjunta recull, per a les èpoques medieval i moderna, els noms dels diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocollària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del Braç Eclesiàstic, a excepció del cas de Joan I d’Empúries —diputat del Braç Militar—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial Els diputats que foren escollits més d’una vegada apareixen distingits…
Pedralbes

Vista parcial del claustre gòtic del monestir de Pedralbes
JoMV
Monestir
Monestir (Santa Maria de Pedralbes) fundat el 1326 per la reina Elisenda de Montcada al SW de l’antic nucli de Sarrià, al vessant E de la muntanya de Sant Pere Màrtir.
Des de la seva fundació i fins el 15 de febrer de 2025 fou un monestir de monges clarisses Després d’un fracassat intent de fundació a l’antic casal reial de Valldaura de Cerdanyola 1325, la reina adquirí el mas Pedralbes i emprengué la construcció de l’església i el convent La comunitat era formada inicialment per 14 monges, i el 1327 s’hi installà la mateixa reina, ja vídua, i s’hi feu construir un petit palau, que ordenà destruir en el seu testament 1363, del qual recentment han aparegut vestigis a l’edifici del noviciat…
premi Josep Maria Folch i Torres
Premi de novel·la juvenil en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial la Galera.
El premi, instituït per Òmnium Cultural el 1963 i Edicions Spes, fou traspassat l’any 1968 a la Galera, que entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana en la convocatòria El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024 i publicat l’any següent per la Galera El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 1963 desert 1964 Tres narracions per a infants , de Montserrat Mussons 1965 El zoo d’en Pitus , de Sebastià Sorribes 1966 Les presoneres de Tabriz , de…
aquità | aquitana
Història
Individu d’un poble preromà de l’oest d’Occitània, situat entre els Pirineus, la vora esquerra del Garona i l’Atlàntic.
Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil identificació…
Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol

Interior del museu
Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Cinematografia
Museologia
Museu
Institució museística, inaugurada al mes d’abril del 1998 a Girona, que té com a objectiu fomentar la difusió, la recerca i l’ensenyament de l’art i la tècnica del cinema i la imatge, a través de l’exposició permanent de la Col·lecció Tomàs Mallol i també a partir d’altres serveis (el pedagògic, l’Institut d’Estudis, el Club d’Actors) i activitats temporals (exposicions, projeccions, conferències, cursos, seminaris, etc.)
Evolució La Collecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20000 unitats El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX L’objectiu de la collecció és aplegar els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d’existència, és a dir, els que expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin fou el procés tècnic projecció, animació, captació d’imatges que desembocà en l’…
,
Sant Pere al Pla (Sora)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquesta església es troben dins el mas que té el mateix nom i que queda a l’extrem sud-oriental del terme de Sora L’emplaçament de l’església és a la dreta de la riera de Cussons, vers els masos de l’Espadaler i Solallong Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 34,2 — y 60,7 31 tdg 342607 Hom hi pot anar des de la carretera de Sant Quirze de Besora al collet de Sant Agustí de Lluçanès o a Alpens En arribar al punt quilomètric 1,500, hom trobarà un trencall a mà esquerra i vers…
Sant Joan d’Avellanet (Montferrer i Castellbò)
Situació Vista de l’absis envoltat pel vell cementiri ECSA – M Anglada Avellanet queda en el vessant sud-oest de l’Alt d’Avellanet, on les seves aigües van al riu Pallerols en una cota de 1 158 m és el poble que queda més a l’extrem sud del municipi L’església és situada dins del poble Mapa 34–10215 Situació 31TCG625904 S’hi va per la N-1313 al sud de la Seu d’Urgell a 6 km es troba el trencall que va a Adrall i a partir d’aquí surt la carretera que condueix a Sort pel port del Cantó, i que passa per Avellanet MAB Història La vila d’Avellanet apareix esmentada l’any 1080 a l’acta de…
Sant Climent del mas de la Torre (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Petita església de Sant Climent, que presidia un antic nucli, ara despoblat i ruïnós ECSA – M Anglada L’església queda al costat de migjorn en una cota 250 m més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 m d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls Mapa 34–10215 Situació 31TCG668942 S’hi arriba a través d’una pista, que surt d’Aravell, situada a 5…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina