Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
Banc Garriga Nogués (1874-1951)
Garriga Nogués Nebots, S en C 1915-1921 El 1915, quan es creà el Mercat Lliure, trobem com a socis fundadors de l’Associació l’empresa —Garriga Nogués Nebots, S en C— i Josep Garriga-Nogués i Roig, amb caràcter personal Aquest, que havia començat a treballar al banc familiar el 1892, s’havia guanyat un prestigi Tenia càrrecs de responsabilitat al seu banc, al Mercat Lliure, a l’Associació de Banquers i al Sindicat de Banquers Fou el primer president de la Junta Directiva del Mercat Lliure, des del 1915 fins al 1918, i el 1919 ocupà la Presidència del seu Consell de Govern Josep Garriga-Nogués…
Castell de Besalú
Art romànic
Del castell i la residència comtal que hi hagué al cim del turó on s’alcen les ruïnes de l’església de Santa Maria, no n’ha restat gairebé res L’existència d’un castell de Besalú està molt relacionada amb el fet que hi haguessin uns comtes de Besalú, en especial uns comtes privatius d’aquest comtat De fet, el castell degué ésser construït o reconstruït a partir del moment en què Besalú havia de fer de capital d’un comtat independent o autònom Això no obstant, és molt probable que trobéssim un precedent d’aquest castell o oppidum dels segles carolingis en una època molt anterior D’acord amb…
Sant Quirze d’Olmells (Llers)
Art romànic
Situació Una perspectiva exterior de l’església de Sant Quirze d’Olmells des de l’angle sud-est Hom hi pot veure perfectament la forma trapezial de l’absis, el mur de migjorn del qual calgué reforçar amb un contrafort per tal d’evitar-ne l’esfondrament a causa d’una grossa esquerda J Bonell Aquesta església, actualment restaurada, però sense culte, es troba a uns 3 km al sud-est de la vila de Llers, entre el mas Molar i el mas Oliveres, aquest avui deshabitat El temple, al bell mig del bosc, és a poca distància del rec de Palau, afluent del Rissec Mapa 258M781 Situació 31TDG904818 Per anar-hi…
Castell d’Aro (Castell i Platja d'Aro)
Art romànic
Situació Fragment d’un mur en el qual és possible de veure l’aparell de la primitiva construcció del castell F Tur Les restes del castell, que ha donat nom a la població, són situades a la part alta del poble de Castell d’Aro, a tocar de l’església per la banda de migjorn Mapa 366M781 Situació 31TEG027294 La vila de Castell d’Aro és comunicada per la carretera C-253, de Palamós a Santa Coloma de Farners, al seu tram entre Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro, la qual enllaça amb la N-II i l’autopista A-17 Al llarg d’aquesta carretera ha sorgit un eixample modern, mentre que el nucli antic de…
Benet XIII

Escultura jacent de Benet XIII a Terol (segle XV)
© Ministerio de Educación y Cultura
Cristianisme
Nom que adoptà Pero Martines de Luna en esdevenir papa (1394-1417), considerat antipapa.
Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…
Felip II de Castella

Felip II de Castella, dibuix publicat a La Ilustració Catalana, inspirat en un quadre de Juan Pantoja de la Cruz.
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella (1556-98), de Catalunya-Aragó (Felip I) (1556-98) i de Portugal (Felip I) (1580-98).
Era el primogènit de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal De caràcter retret i reservat, religiós fins al fanatisme, rebé una educació acurada, però molt centrada en el món castellà, fet que perjudicà la seva comprensió del conjunt complex de països que havia de governar Especialment lamentable fou la seva incapacitat per als idiomes el seu francès deficient i el seu desconeixement del flamenc el perjudicaren en les seves relacions amb els alts dignataris de l’imperi i amb els Països Baixos Carles V li confià aviat una participació en les tasques de govern a setze anys fou regent dels…
Toxèmia gravídica. Preeclàmpsia i eclàmpsia
Patologia humana
Definició La toxèmia gravídica o gestosi és una complicació de l’embaràs que es pot presentar des del cinquè mes de gestació fins una setmana després del part En una primera fase, anomenada preeclàmpsia , es caracteritza per un augment de la pressió arterial, edemes o acumulació de líquids en l’organisme, i proteïnúria o eliminació de proteïnes per l’orina sense un tractament adequat, pot evolucionar envers una fase més greu anomenada eclàmpsia en què a les alteracions anteriors s’afegeixen convulsions i pèrdua de coneixement, i que pot ésser causa de mort Freqüència i causes La toxèmia…
Traumatisme nasal
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes nasals les alteracions anatòmiques i funcionals degudes a un impacte mecànic sobre el nas Causes i freqüència Els traumatismes nasals són causats per impactes mecànics produïts contra la regió de la cara El nas és la part del rostre que més sovint és afectada pels traumatismes facials pel fet que és prominent, i per tant la primera zona que rep l’impacte Els traumatismes nasals s’esdevenen sobretot en la infància, com a resultat d’accidents casuals L’elevada freqüència d’aquest tipus de traumatismes en aquesta edat és deguda al fet que els infants vigilen…
Gurb
La parròquia de Sant Andreu de Gurb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…
esclau | esclava
Història
Persona sotmesa a la propietat absoluta d’altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.
L’esclau podia ésser també retornat a la condició de lliure o llibert pel seu amo, que, d’altra banda, tenia dret de vida o mort damunt d’ell La seva vida podia ésser extraordinàriament dura, especialment si era dedicat a un treball productiu mines, pedreres, agricultura, o tolerable i àdhuc confortable, quan assolia la confiança de l’amo, cosa que s’esqueia especialment quan entrava al seu servei personal Hom ha situat l’origen dels esclaus en el de les cultures agràries del Neolític les pastorals en conegueren formes atípiques, com l’esclavitud septennal dels jueus de la Bíblia Sembla, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina