Resultats de la cerca
Es mostren 1565 resultats
Hessen
Família landgravial i principesca del Sacre Imperi originada amb Enric I de Hessenel Nen (mort el 1308), fill del duc Enric II de Brabant, primer landgravi de Hessen (1264), heretà les senyories i els comtats d’Eschwege (1263), Giessen (1265) i Wanfried (1306) i fou príncep del Sacre Imperi (1292).
El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els seus dominis entre els dos fills Guillem IV i Jordi I Guillem IV…
datiu
Gramàtica
Cas del paradigma de la flexió nominal d’algunes llengües indoeuropees.
Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però aquest valor…
Sant Nicolau de Calabuig (Bàscara)
Art romànic
Situació El priorat de Sant Nicolau de Calabuig era situat uns 2 km al sud-est de Calabuig, a l’indret on avui hi ha la masia anomenada Can Pagès i abans Mas Margall Mapa 296M781 Situació 31TDG938669 Un camí, des de Calabuig, que s’agafa a la carretera de Bàscara a Vilaür, porta fins a l’esmentada masia JBH Història El priorat de Sant Nicolau de Calabuig pertanyia a l’abadia de Sant Esteve de Banyoles Fou fundat sobre les restes d’un edifici de l’antiguitat, en un indret on els materials que apareixen pels camps dels encontorns evidencien una ocupació des d’època romana És esmentat en una…
Hospital de Vielha
Art romànic
L’antic hospital de Vielha, o de Sant Nicolau des Pontèths, es troba prop de la boca de migjorn del túnel de Vielha, al 620 m d’altitud i a mà esquerra de la Noguera Pallaresa Fou erigit amb la missió d’acollir els vianants que havien de travessar el difícil port de Vielha, el pas tradicional de la Vall d’Aran a les terres ribagorçanes Pertany a la vila de Vielha iara compleix una funció de restaurant i de lloc de refugi dels excursionistes Es tracta d’un edifici allargassat, reconstruït en més d’una ocasió, el qual té al seu extrem meridional una capella d’una nau amb un campanar d’espadanya…
Sant Miquel de Montaspre o d’Aspremont (Camarasa)
Art romànic
Situació Interior del mur de ponent, un dels vestigis més notables del temple, avui ensulsiat ECSA - J Bolòs Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben al sector sud-oest del recinte que conformen el castell i el vilatge de Montaspre Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Mapa 32-12289 Situació 31TCG179542 Història La primera referència al lloc i a l’existència d’una església a l’indret de Montaspre es troba en l’acta de dotació de l’abadia de Sant Pere d’Àger de l’any 1048, atorgada per Arnau Mir de Tost i la seva…
Sant Esteve de Vallabriga (Beranui)
Art romànic
Situació Les restes d’aquesta església es troben al cementiri del llogaret de Vallabriga, enlairat al davant d’Ovarra, sota els contraforts de la serra de Vallabriga Mapa 32-10 213 Situació 31TCG015969 Per a arribar a Vallabriga, cal prendre una pista que surt de la carretera de l’Isàvena, a mà esquerra, venint de Beranui i poc abans d’arribar a Ovarra El cementiri és a la part baixa de la població JBP-CPO Història L’arxiu del monestir de Santa Maria d’Ovarra conservà l’anomenat Ròtol de Vallabriga, que documenta àmpliament la història de la Vallabriga al segon terç del segle XI El seu terme…
Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues (Cercs)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Vilosiu, dita avui Santa Maria de les Garrigues, estava situada dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga fou, en el seu origen, una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell i, en els seus inicis, pertanyent als dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera notícia del lloc i de l’església de Santa Maria és de l’any 980 aleshores el comte Oliba i la seva muller Ermengarda donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i al seu abat Sunifred, l’alou que tenien al comtat de Berga, al castell de Madrona, a Vilosiu in…
Vila de Vilagrassa
Art romànic
La vila de Vilagrassa, a 335 m d’altitud, és emplaçada prop de la riba esquerra del riu d’Ondara Havia format una vila closa murallada Originada probablement en una villa romana del Baix Imperi, de la qual s’han trobat interessants mosaics, els seus precedents històrics medievals s’han de cercar en un moment posterior al domini musulmà, quan el terme fou conquerit vers el 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I des d’aleshores Vilagrassa esdevingué un enclavament estable de la frontera cristiana Incorporada, doncs, als dominis més occidentals del casal de Barcelona, Vilagrassa mantingué…
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Història
Cavaller.
Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d' Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…
templer

Fortalesa de l’orde del Temple, a Portugal
© Fototeca.cat-Corel
Història
Membre d’un orde militar fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller de la Xampanya Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos.
Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina