Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
Sant Vicenç del Sas (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Restes de l’església, que fou durant un temps un petit priorat de Santa Maria de Lavaix ECSA - MÀ Font Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç es troben 200 m a l’est de l’Hostalet del Sas Mapa 32-11 251 Situació 31TCG071869 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que porta a Puimolar Poc abans d’aquest poble, un ramal en direcció nord porta a l’Hostalet del Sas, molt a prop de la roureda on hi ha el conjunt megalític de Cornudella MAF Història En aquesta església, el monestir de Santa Maria de Lavaix hi fundà un priorat, que tingué una vida força efímera L’església i el…
Dofí mular
El dofí mular Tursiops truncatus és d’hàbits costaners i la seva supervivència depèn sovint de les preses que pugui sostreure de les arts de pesca que ha collocat l’home Sotmès a aquest règim de vida, no és rar que el seu cos es trobi ple de cicatrius i que les aletes caudals o dorsals hagin pres mal o fins i tot es trobin amputades parcialment Aquest tipus de senyals actuen com un marcatge natural i permeten la reidentificació de molts individus al llarg del temps Jordi Vidal Aquest dofí es caracteritza per la seva silueta robusta i el seu morro curt És de talla més gran que…
Josep Moragues i Sobrevia

Bust de Josep Moragues i Sobrevia a Sort (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, més conegut per Josep Moragues i Mas.
Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709 ja era general Més tard…
Malàisia 2014
Estat
Les reformes empreses pel Govern del primer ministre, Najib Razak, per a estimular la inversió privada i frenar el dèficit fiscal van tenir, un any més, un efecte positiu en l’economia de Malàisia, que va créixer el 6,3% Les exportacions es van beneficiar perquè hi va haver més demanda de productes electrònics en les economies industrials, i l’increment de l’ocupació i una pujada dels salaris van permetre la consolidació del consum privat Tanmateix, el fort increment dels preus, un 3%, derivat de la racionalització dels subsidis al sector del petroli, va estendre el descontentament entre les…
Malàisia 2012
Estat
L'any 2012 va ser testimoni de l'enfortiment de Najib Tun Razak al capdavant del Govern com a primer ministre El seu programa reformista i la iniciativa 1Malaysia per a l'harmonització ètnica, la reconciliació nacional i el bon govern gaudien del suport de prop del 60% dels ciutadans, segons diferents enquestes Tot i així, la popularitat del líder de l'Organització Nacional dels Malais Units UMNO contrastava amb el desgast de la imatge del partit, que es manté al poder des del 1957, i de la coalició governamental Barisan Nasional Diverses iniciatives del Govern van resultar polèmiques i es…
motet
Música
Forma pròpia de la música polifònica apareguda al principi del segle XIII.
Tingué molta acceptació i demostrà la seva vigència fins a la segona meitat del segle XVIII És una de les formes polifòniques més importants El terme apareix per primer cop en fonts de l’Escola de Notre-Dame Fa referència a la forma generada a partir de l’aplicació d’un text nou a les clausulae substitutives en estil discant d’un organum El terme motet prové de l’expressió francesa mot , que significa justament ’paraula' Generalment aquests textos acomplien una funció similar a la del trop i funcionaven com una paràfrasi, versificada o no, del text del tenor que donava origen a la composició…
Fonts electorals utilitzades
Província de Barcelona Eleccions del 12 d’abril de 1931 Boletín Oficial de la provincia de Barcelona , del 15-IV-1931, del 16-IV-1931 y del 17-IV-1931 Eleccions del 28 de juny de 1931 Boletín Oficial extraordinario de la provincia de Barcelona , 1-VIII-1931 Per la segona volta, Boletín Oficial extraordinario de la provincia de Barcelona , 14-VIII-1931 El cens de la província de Barcelona s’ha obtingut directament de les actes municipals i en els municipis en que no s’ha pogut localitzar s’ha estimat a partir del cens de població de l’any 1930 publicat a Població de Catalunya, Servei Central d…
Casa de Ganaderos de Zaragoza
Història
Associació de pastors saragossans establerta a Saragossa ja des del s XII com a conseqüència de l’increment pres per la ramaderia arran de la conquesta i la repoblació de la vall de l’Ebre.
El 1129 Alfons I concedí ja als ramaders saragossans facultat de pasturar lliurement per tots els camps i totes les deveses del regne El 1218 Jaume I de Catalunya-Aragó els concedí l’important privilegi d’administrar directament justícia Es constituí confraria de Simó i Judes el 1229 Els privilegis de la confraria anaren en augment i foren sovint motiu de litigi amb la ciutat de Saragossa el 1459, finalment, arribaren a un acord També la tendència de les corts, durant el s XVII 1626-46, fou de limitar-ne les prerrogatives Abans de la guerra contra Napoleó, la Casa de Ganaderos tenia més de…
ducat d’Albufera
Història
Títol atorgat per Napoleó a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, el 1812, com a recompensa d’haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819.
Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoléon Suchet 1813-77 esdevingué segon duc d’Albufera El títol és conservat pels seus descendents Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del llac, que conservà fins a la retirada dels francesos de València 5 de juliol de 1813 Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges
castell de Sant Ferran

Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina