Resultats de la cerca

Situació Vista del conjunt de les restes de l’edifici, originàriament romànic, bé que molt modificat F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada a la fondalada de la riera de Calders, més avall del castell, prop de l’antic mas i colònia tèxtil de Bellvei Long 1°59’24” — Lat 41°46’08” Per anar-hi cal seguir la mateixa ruta que per arribar al castell Caldrà, però, continuar, aigües avall, la pista anterior, la qual, després de passar pel mas Comelles, mena a l’antiga masia de Sant Andreu, prop de la qual hi ha la capella enrunada Cal fer a peu la darrera part del trajecte, tot seguint un…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc del Còdol-rodon Segurament que primerament hi havia un hospital i després aparegué la capella que subsistí quan l’activitat assistencial desaparegué No sabem res del seu domini durant l’època hospitalària després estigué vinculada al mas Montcunill El lloc del Còdol-rodon, donat per l’existència d’una gran pedra dreta i rodona, surt documentat juntament amb l’hospital el 1285 com a hospital de Codol Redon Per aquest lloc passava el camí ral dels Prats de Rei a Manresa, continuador de la strata romana que unia…

Situació Campanar de l’església de Santa Margarida de Quart, únic element totalment romànic que resta d’aquest edifici, transformat als segles XVII i XVIII Va ésser acuradament restaurat l’any 1983 F Tur Al poble de Quart d’Onyar, s’hi arriba per la carretera de Girona a Llagostera, a uns 7 km de la primera població L’església és dalt un petit turó, fora del nucli urbà Mapa L39-13334 Situació 31TDG873434 JAA-MLlC Història Aquesta església parroquial havia estat possessió de la seu de Girona i pertanyia a l’ardiaconat de la Selva Al segle XIV la població era ja lloc reial ASA Església L’…

L’antiga quadra de Clarà, que s’alçava damunt un turó prop de la costa, és avui dia una pedania del municipi de Torredembarra La quadra de Clarà d’època medieval té el seu origen en una escriptura datada el 29 de març de 1057, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació a Guitard, Prolionisc i Ollomar de l’esmentada quadra, situada dins l’extens territori del castell de Tamarit Entre d’altres coses que explicita aquest document, s’obligava els donataris a conrear les terres ermes, edificar cases i alçar una fortalesa A la darreria del segle XIV la sobirania…

El monestir femení de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona es troba entre el grup d’esglésies més importants d’una sola nau i volta de creueria, alçades al final del segle XIII i al començament del segle XIV Tot i amb això, cal distingir diverses etapes en l’evolució de l’orde i en la construcció del monestir Des del 1214 trobem aquestes religioses installades a la rodalia de Barcelona, dins el terme de Sant Vicenç de Jonqueres, prop de Sabadell Sota la regla benedictina en un primer moment, i posteriorment sota l’orde militar d’Uclés Conca o de Sant Jaume de l’Espasa, acollia les filles de…

El convent de Santa Clara de Barcelona, avui desaparegut, representa la primera fundació de l’orde de les clarisses a Catalunya, un cop arribades a la ciutat el 1233 Agnès de Peranda i santa Clara d’Assís Entre el 1236 i el 1237 el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou va concedir a l’orde el dret a construir un convent de nova planta prop de la platja, en l’espai ocupat avui pel parc de la Ciutadella La documentació, encara ara una mica confusa, ofereix la data del 1249 com l’any en què ja estaven pràcticament acabats l’església i el convent, i d’altra banda, apareix com l’any de la donació…

Situació Part inferior d’aquesta antiga torre medieval, refeta en època posterior ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquesta antiga torre s’emplacen prop de la ciutat de Lleida, vers el SW, sobre un esperó que domina la carretera N-II Mapa 32-15 388 Situació 31TCG004084 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II en direcció a Alcarràs, i un cop fet un recorregut d’1 km ja es veu a mà esquerra de la carretera un tossal on hi ha les ruïnes d’aquesta torre Torre Es tracta d’una construcció de planta gairebé quadrada, de 10 m × 11 m, a la qual es van afegir sengles cossos de 6 m de…

Des que acabà la carrera 1906 treballà amb Gaudí, i collaborà en les obres de la Pedrera, el parc Güell i la reforma de la catedral de Mallorca, cosa que feu que restés, fins a la mort de Gaudí, profundament influït pel seu mestratge Aquests primers vint anys foren els més fecunds i els artísticament més importants de la seva producció se’n destaquen la casa Heras al carrer de Tapioles de Barcelona 1907, la reforma de la botiga Mañac del carrer de Ferran de Barcelona 1911, la Torre dels Ous de Sant Joan Despí 1913, les reformes de la masia Bofarull dels Pallaresos 1914, la La segona etapa del…

De caràcter totalment privat, els antecedents són la collecció de Ferran Pinós i Sánchez Barcelona, 1947 - 29 de juliol de 2023 i Maria Guirao , els quals, en la seva activitat com a antiquaris de l’establiment Art Nouveau, adquiriren nombroses peces d’art de diferents corrents i èpoques artístics, però especialment del modernisme català Amb aquestes obres presentaren periòdicament exposicions monogràfiques a la galeria Gothsland del carrer del Consell de Cent de Barcelona, que fundaren el 1978 Fins a la creació del MMCAT, la galeria prestà part del seu fons a exposicions temporals de…

El 2010 es va iniciar amb les darreres notícies sobre la sollicitud formal d’ingrés a la Unió Europea presentada al final del desembre del 2009 No obstant això, els deures imposats per la UE són innegociables reformes estructurals, consolidació del sistema democràtic, reconeixement de la independència de Kosovo, obertura del mercat i coqaboració en l’entrega de criminals de guerra És aquest darrer punt un dels grans obstacles per fer avançar les negociacions de la UE amb Sèrbia S’exigeix la predisposició del Govern serbi a la plena coqaboració amb el Tribunal Penal Internacional…