Resultats de la cerca

En el pensament de Linné, les interrelacions de les ‘coses naturals’ dels “tres Regnes de la Natura” Mineral, Vegetal i Animal són infinitament complexes sense que, tanmateix, aquesta complexitat condueixi al caos Ben al contrari, manté l’harmonia entre elles i manifesta amb esclat la glòria i la saviesa del “Summe Creador” Fins els vivents més insignificants són elements essencials del dispositiu providencial que té per objecte el manteniment d’aquella harmonia Cal remarcar que Linné situa el seu pensament a l’escala del planeta sencer Per bé que la idea de biosfera és encara lluny, la de…

Les magnòlides simbolitzen el punt de partida evolutiu de les angiospermes a causa de l’elevat nombre de caràcters primitius que presenten En efecte, les plantes que componen aquesta subclasse presenten, globalment, força caràcters arcaics Per això, aquest grup se sol relacionar amb allò que degué ser el «substrat evolutiu» de totes les angiospermes Lògicament, la seva caracterització resulta ben artificiosa, atès que comprenen alhora famílies que semblen força primitives, altres que fan el pas cap a les diverses subclasses veïnes i algunes que es mostren com aïllades de la resta, amb uns…

Els piciformes tenen alguns caràcters morfològics peculiars relacionats amb els seus hàbits, com és la cua curta i rígida, amb la qual s’ajuden en enfilar-se pels troncs, l’estructura de les potes i la forma del bec, adequada per a treure insectes de les clivelles dels troncs, caràcters que es poden observar en aquest exemplar de picot garser gros Picoides major , collocat en una positura ben típica de tots els ocells del seu grup Xavier Ferrer De les 7 famílies d’ocells forestals que s’apleguen en l’ordre dels piciformes Piciformes , només ens afecta la dels pícids o picots,…

Es tracta d’un lloc desaparegut de l’antic terme de Sas El castell, bellament encimbellat 1350 m, s’emplaçava entre el tossal de Sant Quiri i la vall d’Erta Des d’ací dominava, igual que un ocell, tot l’altiplà de Sas, amb els colls d’Erta cap a la Vall de Boí, o a la vall de Cabdella pel port de la Felià, de Fades Peranera, la Picó i d’Hostalets Castellars El castro Aquilar és esmentat per primera vegada en un instrument de l’any 1090, en un plet i judici pel qual els comtes Artau II i Eslonça donen en alou al seu fidel Miró Ramon aquest castell amb tot el que li pertany,…

L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra no és…

Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…

Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals les arts de l’espectacle música tradicional, dansa i teatre els usos socials, els rituals i els actes festius els coneixements i els usos…

Installat a les Drassanes de Barcelona , conté importants peces de la història marinera catalana una collecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca 1439, nombrosos models de vaixells, exvots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, objectes relacionats amb Narcís Monturiol —entre els quals una maqueta de l’ Ictíneo —, una reproducció, de mida natural, de la galera reial que Joan d’Àustria comandà en la batalla de Lepant, etc El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament i la Diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu…

La dirigeix Enric Juan Redal i compta amb un consell de redacció format per Lola Alfonso Noguerón, Josep Baltasar Escrivá Fort, Josep Esteve Forriol, Maria Esteve Llácer, Francesc García Barberá, Eduardo Genovés López de Sagredo, Rafael Roca Ricart, Josep Soriano Bessó, Ramón Tarín López, M Júlia Martí Cánoves, Lluís Madrid Jiménez i J Benet Burriel Martínez Té un tiratge de 1000 exemplars La revista, que publica articles en català i castellà indistintament, s’estructura en diversos apartats “Estudis i documents”, “La nostra memòria”, “Inventaris i Catàlegs”, “Història oral”, “Història de les…

Petit priorat del monestir de Santa Maria d’Alaó Sembla que l’església de Sant Tirs era situada vora el Vinyer i el torrent de Llastarri, no gaire lluny del pla de la Caritat Les seves referències se situen únicament a la segona meitat del segle X L’any 989 el prevere Banzo escriví un diploma alaonès pel qual coneixem l’existència d’una comunitat religiosa a Sant Tirs El prevere Adila, el monjo Altemir i Nemiquer “servents del Senyor en la casa de Sant Tirs i altres monjos que són ací o hi desitgin venir”, adquireixen per un sou a un tal Regal, una terra que tenia per aprisió del seu pare, al…