Resultats de la cerca
Es mostren 2098 resultats
Josep Maria Font i Espina
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en dret, s’inicià com a cineasta amateur a Barcelona Installat a Madrid, fou des del 1956 corresponsal de "Fotogramas" i el 1958 ingressà a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, on coincidí amb Jordi Feliu Amb aquest codirigí diversos curts i participà en els guions de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, tots dos d’Antonio Isasi-Isasmendi i El balcón de la luna 1962, Luis Salavsky També obtingueren, amb el llarg documental Diálogos para la Paz 1964, el segon premi del concurs de guions convocat amb motiu de la campanya…
La honradez de la cerradura
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 77 min., dirigida per Luis Escobar Kirpatrik.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Josep Carreras i Planas, Barcelona REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima de Jacinto Benavente GUIÓ LEscobar FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burmann MUNTATGE Ramon Biadiu MÚSICA Joan Dotras i Vila INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Ernesto, Mayrata O’Wissiedo Marta, Ramon Elias home, Lola Bremón Matilde, Pilar Muñoz Carmen, Maria Victòria Durà Rosa, Miguel de Granada Pedro, Paquita Bresoli esposa de l’home que regenta un berenador, Mercè Gibert Tony, Ramon Martori don Pablo, Modest Cid…
Consol Tura i Soteras
Cinematografia
Directora de càsting i dissenyadora de vestuari.
Vida Estudià disseny industrial i d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona 1968 i després dissenyà roba durant tres anys Posteriorment entrà a treballar a l’estudi de disseny Gris, de Josep Joan Bigas Luna, el seu futur company sentimental, i Carles Riart Acompanyà Bigas Luna en el seu pas al cinema com a dissenyadora de vestuari, directora de càsting i actriu de repartiment de les cintes d’aquest director Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho ,1976 "Bilbao" Bilbao , 1977-78 i Caniche 1978-79, a més de Mater amatíssima 1980, Josep Anton Salgot també participà en Lola Una…
occitanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic de l’occità passat a un altre idioma.
En la consideració dels occitanismes del català, cal distingir entre els manlleus de la llengua literària antiga i els dels parlars contigus al domini occità, com és el rossellonès Als darrers pertanyen alavès ‘llavors’, canilla 'eruga’, codena 'cotna’, grasilles 'graelles’, let 'lleig’, lluset 'llampec’, etc Alguns d’aquests casos són moderns d’altres, com feda 'ovella’, es remunten a l’edat mitjana Alguna vegada la proximitat geogràfica deu haver permès de conservar un ètim abandonat per la llengua comuna, com és el cas del rossellonès verm 'cuc’, que es manté gràcies a una isoglossa…
ètica de situació
Filosofia
Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense possibilitat de remetre’s a una norma objectiva prefixada.
Tot i algunes temptatives anteriors, l’ètica de situació sorgí amb l’existencialisme i la seva accentuació de la historicitat de l’home, que fa impossible tota generalització essencial Suposà, doncs, una reacció contra l’ètica essencialista tradicional —ajustada a unes normes concretes com, per exemple, els deu manaments o a les exigències d’unes determinades virtuts— i contra la mateixa casuística en la mesura que dóna valor universal a diferents situacions i, malgrat la seva intenció, torna a caure en el moralisme que vol defugir En considerar cada situació concreta com a irrepetible i…
estratificació social
Sociologia
Divisió de la societat en capes, classes o grups que hom considera mútuament relacionats i jerarquitzats de més baixos a més alts.
En la història de l’evolució del concepte i la teoria de l’estratificació social, Marx suposà un canvi radical, amb la seva doctrina sobre les classes socials la dels qui posseeixen els mitjans de producció i la dels treballadors al servei d’aquells, en fer exclusiva la importància del factor econòmic com a criteri d’estratificació La sociologia anglosaxona, tanmateix, critica el plantejament marxista com a parcial, en la mesura que oblida els condicionaments que, en ordre a l’estratificació social, deriven del prestigi i dels diferents càrrecs laborals i professionals i de les estructures…
màfia
Sociologia
Dret penal
Complex de petites associacions secretes presidides per la llei de l’omertà i del silenci.
L' omertà ha d’ésser entesa com una força que governa la consciència pública i que és sostinguda àdhuc davant la mort Originària de Sicília, la màfia fou creada per preservar els privilegis de l’aristocràcia siciliana enfront, primer, de la invasió napoleònica i, més tard, dels camperols Hi ha qui suposa, però, que el seu origen és molt més antic i que es remunta al temps de la dominació sarraïna de l’illa, quan fou atacada pels normands, al s XI A partir del començament del s XIX, la seva força s’incrementà notablement A causa de la problemàtica social existent, la màfia es…
microeconomia
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia les unitats de decisió individuals —consumidors, empreses— i la manera com llurs decisions afecten els preus i les quantitats dels béns i factors de la producció.
El concepte central en el qual es basa la seva anàlisi és el mercat i suposa l’existència de competència perfecta són considerades com uns casos especials les situacions de competència imperfecta o monopolista L’anàlisi microeconòmica fonamentalment estàtica s’inicià amb el marginalisme, que dóna una gran importància a l’estudi de l’equilibri general de tots els mercats de l’economia mercat de productes finals, de productes intermedis i dels factors de la producció Tracta també de les condicions necessàries perquè l’economia arribi a l’equilibri general i de les conseqüències…
quartó
Història
Cadascun dels cinc districtes jurisdiccionals en què fou dividida Eivissa, extramurs de la vila, des de la conquesta catalana del segle XIII.
En temps islàmics, l’illa es dividia en els termes d’Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb Els tres conqueridors catalans en feren quatre quartons, repartint el primer, Alhauec, entre els altres quatre Xarc esdevingué el quartó de Santa Eulària Benissàmit, el de Balansat Portumany, el de Portmany i Algarb, el de ses Salines d’Eivissa Guillem de Montgrí es quedà amb els quartons de Balansat i de les Salines Nunó Sanç, comte de Rosselló, el de Portmany a Pere, infant de Portugal, correspongué el de Santa Eulària Tanmateix, continuaren apareixent cinc quartons al llarg dels segles el que…
Al-Pi
Telecomunicacions
Marca comercial de Catalana de Telecomunicacions Societat Operadora de Xarxes.
L’any 1998, arran de la liberalització de les telecomunicacions, la Generalitat de Catalunya aprovà la privatització, mitjançant concurs públic, de la seva xarxa corporativa de comunicacions de veu i dades, que fins aleshores gestionava l’empresa Catalana de Telecomunicacions Societat Operadora de Xarxes, escindida del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat El 31 de maig de 1999, l’empresa Lince Telecomunicaciones, que operava amb la marca comercial Uni2, en resultà l’adjudicatària i aconseguí el 75% del capital de l’empresa, mentre que el 25% restant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina