Resultats de la cerca
Es mostren 1294 resultats
L’alimentació enteral per sonda
L’ alimentació enteral per sonda consisteix en l’administració d’aliments naturals o artificials per mitjà de diversos tipus de sondes que són introduïdes en el tub digestiu, generalment a l’altura de l’estómac o de l’intestí prim L’alimentació enteral per sonda s’indica en els individus que, per diverses circumstàncies, no poden dur a terme una alimentació convencional, però amb un aparell digestiu capacitat per a rebre els aliments a través d’una sonda, per a digerir-los i fer-los progressar al llarg de l’intestí i absorbir els nutrients que hi són continguts Les indicacions…
endoproctes

fototeca.cat
©
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals pseudocelomats bilaterals, sèssils, de petites dimensions (menys de 5 mm) i d’aspecte semblant als pòlips.
El cos és dividit en un peduncle mòbil amb un calze a l’extremitat superior que conté els òrgans una corona de tentacles retràctils envolta l’atri, on hi ha l’obertura bucal, l’obertura anal, els nefridis i els gonoductes El tub digestiu té forma d’U, amb un esòfag, un estómac i un intestí L’aparell excretor és constituït per dos protonefridis, i la respiració és cutània El sistema nerviós es redueix a un gangli infraesofàgic i cèllules sensitives distribuïdes pels tentacles Poden tenir els sexes separats Loxosoma o ésser hermafrodites Pedicellina , i es reprodueixen també per…
vaporador
Indústria tèxtil
Nom de diferents aparells destinats a vaporar filats, teixits, gèneres estampats, etc.
Per a vaporar filats hom empra generalment calderes closes Per als teixits i gèneres estampats el vaporatge pot ésser efectuat d’una manera contínua en cambres proveïdes de corrons de guia amb unes ranures d’entrada i sortida del teixit, cosa que fa que la pressió sigui l’atmosfèrica Per a vaporar-los a pressió cal fer-ho en un vaporador d’estrella , que és una gran caldera closa on el teixit és introduït penjat en espiral per un dels seus voravius en els ganxets d’un bastidor superior en forma d’estrella També hi ha vaporadors ràpids, on el teixit, enrotllat juntament amb una tela…
bureta

Bureta automàtica
© Bürkle
Química
Instrument de mesura de volums de solucions emprat en anàlisi volumètrica.
En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en millilitres i dècimes de millilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable tefló i en una prolongació gairebé capillar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid reactiu a flux…
cigronera

Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer…
pintura a l’oli
Art
Tècnica pictòrica consistent en la dissolució en oli dels colors utilitzats per a pintar.
Aquest principi tècnic ha rebut diferents tractaments al llarg del temps —és famós el secret mantingut per alguns grans artistes sobre la fórmula de llurs colors— fins a arribar a la pasta comercial en tub, utilitzada des del segle XIX La pintura a l’oli és usada sobre un suport absorbent, generalment la tela, bé que també, no tan sovint, ho és també la fusta A l’edat mitjana aquesta tècnica era ja usada, bé que combinada amb la del tremp Al segle XV aparegué la pintura a l’oli independent als Països Baixos la tradició n'atribueix la descoberta a J van Eyck Segons G Vasari, fou…
anafil

Anafil medieval renaixentista de tres vares intercanviables
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de l’època medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV…
ressonador
Música
En alguns instruments, part que té la funció d’amplificar, reforçar o prolongar un so mitjançant una vibració de la mateixa freqüència.
Més en general, qualsevol cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït ressonador de Helmholtz, per exemple Pot ésser tant una columna d’aire continguda en una cavitat o recinte tancat tub d’orgue com una superfície elàstica taula harmònica o, freqüentment, una combinació d’ambdues caixa de ressonància Hi ha ressonadors que són específics, com és el cas dels tubs ressonadors del vibràfon, i la seva freqüència de resposta es correspon exactament amb la del so…
Les cifel·làcies en sentit ampli
Els cossos fructífers en forma de cassoleta no són privatius dels ascomicets Per exemple, algunes corticiàcies com la de la fotografia, Auriculariopsis ampla , que viu sobre les branques mortes d’arbres de ribera, en presenten Sortiríem de dubtes si féssim una preparació microscòpica de l’himeni En aquest cas, hi trobaríem basidis Abans, tots els afilloforats amb fructificació en forma de copa cifellioide s’agrupaven en una família, les cifellàcies, que ha desaparegut de la taxonomia moderna Josep M Vidal / SCM Aquest nom ha designat una sèrie d’espècies caracteritzades perquè formen…
Estrongiloïdiasi o anguil·lulosi
Patologia humana
L’ estrongiloïdiasi o anguillulosi és una parasitosi provocada pel cuc denominat Strongyloides stercolaris , o anguíllula intestinal , que en estat adult habita al budell humà El S stercolaris és un nematode, és a dir, un cuc allargat i cilíndric, no segmentat, que presenta dimorfisme sexual Els paràsits adults tenen una coloració vermellosa, tenen de 2 mm a 3 mm de longitud i dipositen els ous dins la llum intestinal, que alliberen embrions o larves Les larves poden emprendre dos cicles un de sexual, o indirecte, que es desenvolupa fora de l’organisme humà, i un de asexual, o directe Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina