Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
Casal d’Olivet (Lliçà de Munt)
Art romànic
L’antiga vila rural, i després fortificada, d’Olivet, actualment desapareguda, segurament es trobava prop de l’església de Santa Justa, ja que durant algun temps aquesta capella va rebre el nom de Santa Justa d’Olivet La primera notícia on apareix el nom d’Olivet és un document de l’any 1101, en el qual Oda dóna al monestir de Sant Benet del Bages un alou que confronta a llevant amb el torrent que passa pel mig de la “vall d’Olivetti” , a l’est de Santa Justa D’altra banda, del 1183 hi ha un altre document on es menciona un mas de Santa Justa Desconeixem a quina casa fa…
Sant Joan de Moranells (Morellàs i les Illes)
Aquest temple, avui desaparegut, consta que era situat a l’extens paratge de les Brugueres dit antigament Moranells, a poc més d’1 km al sud-oest de la vila de Morellàs, en terres del mas Marill, on el recorda el topònim la Vinya de la Capella L’any 1376, Pere Pagès, de Sant Joan de Pladecorts, llegà 12 diners a l’església de Sant Joan de Maurellanells És citada també en altres documents dels anys 1400 i 1406 amb els noms de capella Sancti lohannis de Maurellaneliso de Maurelanells Si bé hom ha afirmat que fou destruïda al final del segle XIX, Francesc Montsalvatje l’any 1914 l…
Sant Martí de Nerca (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Es desconeix on era situat exactament el lloc de Nerca, tot i que segons la documentació, s’emplaçava entre Gavasa i Calassanç Una de les primeres referències de l’indret data del 1090, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida concediren a Santa Maria de Solsona l’església de Calassanç juntament amb altres capelles i mesquites del castell, i un mas “ in villa quod dicitur Nercha ” Posteriorment, l’any 1103, el bisbe Ponç de Roda lliurà al monestir d’Alaó l’església de Nerca amb totes les seves pertinences, com a dot del futur priorat de Sant Bartomeu de…
Sant Valentí de Vilallonga (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Aquesta església no se sap on es trobava Per una donació que l’any 1062 féu Guillem a la seva muller Adelaida dels alous que tenia a Olius, a Joval i a Riner, es pot deduir que tot plegat afrontava a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda, a migjorn amb el riu Negre, a ponent amb Vilallonga i a tramuntana amb les Guardioles, i el terme continuava fins a l’església de Sant Pere Per tant, aquest lloc de Vilallonga es trobava a ponent del terme de Riner, o sigui, al de Llanera L’existència de l’església és documentada l’any 1062 al testament de Goltret, que deixà un matxo per a la…
Sant Climent del Soler (Bolvir)
Art romànic
És mencionada per primera vegada juntament amb Sant Grau de Talltorta en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, que pretesament fou redactat el 819 però que en realitat és de mitjan segle XI L’església de Sant Climent del Soler apareix també l’any 1261, en què es consigna el mas de Sant Climent Tingué consideració de parròquia des de molt antic, ja que en la visita arquebisbal de 1312-14 figura com a única parroquial del terme de Talltorta Segons J Martí Sanjaume, al principi de segle es coneixien les ruïnes d’aquesta església que feien encara…
Joseph Herrando
Música
Violinista i compositor valencià.
Vida Traslladat a Madrid amb la seva família, des de la seva infantesa exercí com a violinista al Teatro del Buen Retiro, i més tard, al monestir de La Encarnación El 1760 obtingué la plaça de violinista de la capella reial, vacant per la mort de Francesc Manalt Autor d’un important tractat per a violí París, 1756 Madrid, 1757, es conserven algunes obres seves per a aquest instrument especialment, sonates per a violí i baix continu, que palesen el seu coneixement de les possibilitats del violí, com també la seva opció pels models compositius centreeuropeus, inserits a la faiçó d’un estil…
Coral Universitat de les Illes Balears
Música
Conjunt coral fundat el 1977 per Joan Company, el seu director.
La seva creació significà una renovació i revitalització del món musical mallorquí, comparable a la transcendència que en el seu moment tingueren la Capella de Manacor i la Capella Clàssica El seu repertori, integrat per més de 300 obres, comprèn des del cant gregorià fins a la música contemporània Ha actuat a les principals sales de concerts amb nombrosos conjunts orquestrals de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha estat dirigida per P Bender, S Brotons, P Cao, E Colomer, S Mas, VP Pérez, T Pinnock, C Stepp, V Sutej, R Werthen, i els compositors Ernesto i Cristóbal…
Barcelona Institute of Science and Technology
Institució constituïda al juny del 2015 per sis centres de recerca amb seu a Catalunya amb l’objectiu d’intensificar la col·laboració mútua, realitzar projectes comuns de caràcter multidisciplinari i impulsar la creació d’un entorn educatiu d’excel·lència en l’àmbit científic i tecnològic.
Aquests centres de recerca, tots els quals gaudeixen d’un reconegut prestigi, són el Centre de Regulació Genòmica CRG, l’ Institut de Ciències Fotòniques ICFO, l’ Institut Català d’Investigació Química ICIQ, l’ Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia ICN2, l’ Institut de Física d’Altes Energies IFAE i l’ Institut de Recerca Biomèdica IRB Inspirat en institucions com l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech o el Weizmann Institute of Science d’Israel, rep el suport de la Fundació Bancària “la Caixa”, la Fundació Banc Sabadell, la Fundació Catalunya-La Pedrera, la Fundació…
Jordi Cotrina Vidal
Esport general
Fotografia
Fotògraf esportiu.
Practicà el tennis al començament dels anys vuitanta, època en què s’aficionà a la fotografia El 1982 començà a publicar en revistes especialitzades com Intertenis , Tenis Español i Supertenis El 1985 inicià les seves collaboracions a Mundo Deportivo i el 1990, centrà la seva activitat fotogràfica en els partits i entrenaments del primer equip del Futbol Club Barcelona El 1991 començà a collaborar a La Vanguardia i El Periódico , i a partir del 1998 s’integrà en la plantilla de fotògrafs d’aquest darrer diari Cobrí quatre Jocs Olímpics 1992, 1996, 2000, 2004, tres Copes del Món…
Teresa Casals i Rubio
Mestra de català i activista per la llengua.
Llicenciada en filologia catalana i postgrau de la Universitat de Barcelona en formació del professorat, els anys setanta i vuitanta fou coordinadora dels programes de formació de mestres per a la reforma educativa del Departament d’Ensenyament i coordinadora del reciclatge de català per a mestres no catalanoparlants de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB Posteriorment fou responsable de l’Oficina de Política Lingüística Universitària del Departament d’Universitats Els anys setanta formà part del nucli fundador de Nacionalistes d’Esquerra i posteriorment passà a Reagrupament dins d’…